Llengües en Contacte: Diversitat, Conflicte i Normalització

Llengües Minoritzades i Minoritàries

Definicions

• Majoritària: Compta amb molts parlants.
• Minoritària: Nombre de parlants reduït.
• Minoritzada: Pateix interposició d’una altra llengua.

Llengües en Contacte

Existeixen aproximadament 6000 llengües i 180 estats, amb Islàndia, Portugal i Albània com a únics estats monolingües a Europa. El contacte entre llengües és inevitable. En el cas del català:

• Aragonès: Contacte administratiu.
• Occità: Contacte literari.
• Llatí: Contacte administratiu, eclesiàstic i acadèmic.
• Francès: Contacte acadèmic, jurídic i social.
• Castellà: Contacte literari, acadèmic, jurídic i social.

Bilingüisme

Situació en la qual sovint conviuen dues o més llengües que entren en contacte en una comunitat lingüística.

Tipus de Bilingüisme

• Individual: Persona que parla dues llengües.
• Territorial: Diferents comunitats lingüístiques geogràficament ben delimitades, cadascuna amb una sola llengua pròpia.
• Social: El bilingüisme individual afecta col·lectius sencers d'una societat.

Mite del Bilingüisme

Alguns sectors socials promouen la ideologia que hi ha societats intrínsecament bilingües. No obstant això, els defensors d'aquest bilingüisme solen ser monolingües i obliguen a conèixer la llengua en situació de minorització, manipulant la societat per mantenir el conflicte lingüístic.

Diglòssia

Relació entre dues variants d'una mateixa llengua en una comunitat lingüística. Una llengua s'empra per a funcions formals i estàndard (llengua de prestigi - A), mentre que l'altra s'utilitza en situacions informals (llengua baixa - B).

Conflicte Lingüístic

Sorgeix quan dues llengües competeixen en un mateix territori pels mateixos àmbits d'ús. Es dóna quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra llengua en el territori.

Substitució Lingüística

Desaparició de la llengua en situacions de conflicte lingüístic.

Etapes de la Substitució Lingüística

1. Procés de bilingüització: Les classes altes adopten la segona llengua.
2. Monolingüització de la llengua dominant: Abandonament de la llengua dominada (B) per la llengua A. Factors acceleradors: autoodi, mitificació del bilingüisme, prejudicis lingüístics, bilingüisme unidireccional.
3. Abandó absolut de la llengua dominada: Ús exclusiu de la llengua nova. Interposició: la llengua dominant interfereix en les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món.

Interferència Lingüística

Canvis en l'estructura d'una llengua ocasionats per la influència d'una segona llengua. Les llengües en contacte s'influeixen mútuament, sobretot a nivell lèxic. En situacions de conflicte, la llengua dominant interfereix en la llengua dominada. Els mitjans de comunicació i l'ensenyament tenen un paper crucial.

Tipus d'Interferències

• Fòniques: Fenòmens nous.
• Lèxiques: Barbarismes.
• Morfosintàctiques: Canvis de gènere, ús pronominal, ús de preposicions.

Normalització Lingüística

Procés de resposta al conflicte lingüístic amb l'objectiu de preservar la llengua pròpia i evitar la seva desaparició. Aquest procés implica el reconeixement del conflicte com a anormal i es basa en diversos aspectes:

• Augmentar el Nombre de Parlants: Fomentar el creixement del nombre de parlants de la llengua pròpia.
• Augmentar la Freqüència d'Ús: Incrementar la freqüència d'ús de la llengua en diferents situacions.
• Ocupar Tots els Àmbits d'Ús: Assegurar la presència de la llengua en tots els àmbits de la vida quotidiana.
• Normes d'Ús Favorables: Introduir normes d'ús que afavorixin la llengua pròpia.
• Intervenció Política: Accions polítiques que promoguin l'ús i la preservació de la llengua pròpia.
• Predisposició Societal: Una actitud favorable de la societat cap a la llengua i la seva preservació.

La normalització lingüística implica canvis en àmbits cultural, social i polític, i requereix una actitud positiva cap a la llengua.

Normativització

1. Selecció: Triar una varietat geogràfica o combinació de més d'una.
2. Codificació o Normativització: Establir normes per a l'ús oral i escrit, incloent ortografia, gramàtica i diccionari normatiu.
3. Vehiculació o Implementació: Ensenyar la llengua codificada a tota la població, integrant-la en tots els àmbits de la comunicació formal.
4. Elaboració: Actualitzar la varietat codificada amb diccionaris especialitzats, llibres d'estil, etc.

Sociolingüística

Introducció

Disciplina que analitza les interaccions entre la llengua i el context social. Examina la influència mútua entre fets lingüístics i fets socials. Sorgeix a la dècada dels 50 del segle passat.

Conceptes Bàsics

• Ús Lingüístic: Realització comunicativa de la llengua amb variacions segons les situacions.
• Àmbits d'Ús: Diversos marcs socioculturals on una llengua és utilitzada, amb situacions comunicatives variades.
• Normes d'Ús: Establiment de quina llengua és adequada per a cada àmbit. Convencional: s'adapta a l'ús normal de la societat. Intencional: no segueix les normes establertes.
• Comunitat Lingüística i Consciència Lingüística: Formada per membres que comparteixen una varietat lingüística i normes d'ús. Societat cohesionada amb elements simbòlics compartits. Importància de la consciència lingüística per estabilitzar la comunitat.
• Actituds Lingüístiques: Lleialtat lingüística: resistència dels parlants a abandonar la llengua pròpia.
• Prejudicis Lingüístics: Idees preconcebudes basades en l'egocentrisme cultural. Autoprejucidi en territoris amb una llengua dominant, creant rebuig cap a la llengua subordinada.

Variació Lingüística

La variació lingüística és una característica natural de les llengües, ja que l'ús de la llengua està condicionat per les condicions de vida de cada persona. Aquesta variació es pot associar a dos factors principals:

Segons el Grup Humà que les Parla

• Varietats històriques: Determinades en funció de l'època en què viu el parlant.
• Varietats geogràfiques: Referència als usos lingüístics diferenciats que presenten diferents territoris.
• Varietats socials: Depenen del grup social i les condicions socioculturals dels parlants.

Segons la Situació Comunicativa del Parlant (Registres Lingüístics)

• Registre estàndard: Utilitzat amb finalitats utilitàries, generalitzat, i basat en la norma gramatical. S'utilitza als mitjans de comunicació.
• Registre científico-tècnic: Requereix preparació cultural, és clar i precís.
• Registre literari: Descriu realitats inventades per l'autor, s'adreça a un receptor desconegut i universal.
• Registre col·loquial: Associat a temes generals de la vida quotidiana.
• Registre vulgar: Llenguatge poc elaborat amb un grau alt d'incorreccions.
• Els argots: Parla privada d'un grup social o estament determinat que es considera diferent dels altres.