Llengües a Catalunya

Llengües pròpies, incorporades i altres

1. Pròpies: les llengües originades històricament al territori català i que tenen una funció de cohesió social (per ser concebudes com un signe d’identitat col·lectiva. Llengua catalana exemple de la llengua pròpia de la societat catalana. Incorporades: les llengües que per motius diversos tenen una presència rellevant en la societat catalana tot i no ser un signe d’identitat diferencial. Llengua castellana exemple de llengua incorporada en la societat catalana. Altres: les llengües presents en la nostra societat sense un estatus gaire definit. Un exemple serien l’àrab i l’amazic.

2.

a)El català: llengua pròpia de Catalunya, El 1979 oficialitat, signe d'identitat nacional de Catalunya.

b) L'aranès (variant de l'occità): llengua pròpia de la Vall d'Aran, compartida per la societat aranesa amb la resta de terres del domini lingüístic occità. L'any 1990 l'aranès és declarat llengua oficial i el sap parlar més de la meitat de la població (LSC): llengua pròpia de la comunitat sorda de Catalunya. El seu canal no és audiooral, sinó visuoespacial.

Llengües incorporades

a) El castellà: És una llengua present en la historia lingüística del territori català. Està reconeguda com a llengua oficial a Catalunya i és la primera llengua per a més de la meitat de la població i la segona per la resta.

b) L’anglès: té un paper important dins de la societat ja que és una llengua d’ús internacional però no es s’expressa en la demografia de Catalunya.

Les altres llengües

La nova immigració provinent de diversos punts del planeta des dels anys noranta del segle passat, ha aportat més de 300 llengües (Ex: amazic (magribins), l’àrab i llengües africanes, asiàtiques (xinès mandarí) o americanes). La presencia d’altres llengües és un fenomen amb una certa tradició, ja sigui per desplaçaments laborals o turístics, comunitats del poble gitano o per la immigració. Molt sovint aquestes llengües passen desapercebudes.

Què és la sociolingüística?

És la disciplina que s’ocupa de la variació de la llengua en funció de l’ús que fan els parlants i de l’ús de llengües diferents en una mateixa societat.

Diferència entre pidgin i criolla

Un pidgin és una varietat lingüística sorgida de la necessitat de comunicar-se entre membres de dues comunitats lingüístiques diferents que creen una llengua mixta i senzilla. Comuns en situacions colonials o d’intercanvis comercials. Quan els pidgin són transmesos com a llengua materna en una comunitat determinada sorgeixen els criolls (ex: illes Jamaica i Haití)

Què entenem per conflicte lingüístic?

És una situació de pugna entre dues llengües per a ocupar àmbits d’ús en la societat. (per exemple: català i castellà) Les situacions de conflicte lingüístic es poden estudiar a partir del bilingüisme, disglòssia, minorització, substitució o normalització.

Què entenem per bilingüisme?

És l'ús alternatiu de dues llengües.

Distinció entre:

a) Bilingüisme individual: quan l'individu domina equilibradament dues llengües i tria una o altra en funció de factors com la comoditat, el propòsit específic de la comunicació...

b) Bilingüisme territorial: quan un espai polític té dues zones clarament diferenciades des del punt de vista lingüístic (com Bélgica: es parla neerlandès a Flandes i francès a Valònia).

c) Bilingüisme social: quan dues llengües coexisteixen en el si d'una societat determinada en què una d'aquestes llengües és la pròpia del territori i l'altra, la llengua afegida. Normalment comporta un conflicte lingüístic i, apareix com un plantejament igualitari entre les dues llengües en conflicte, que a la pràctica afavoreix la llengua forta en detriment de la feble (Catalunya: el bilingüisme social sense cap política és favorable pel fonament català i acabaria conduint a la imposició de la pràctica del castellà).

Què entenem per diglòssia?

És la situació de dues llengües en contacte en què parlants en fan servir una per a usos formals i una altra per usos formals.

La minorització d’una llengua

És el procés de disminució del seu ús per part de la comunitat que parla el territori que li és propi. Això beneficia a la llengua que es vol imposar en aquest territori i pot acabar conduint a la substitució lingüística.

Diferència entre llengües minoritzades i minoritàries

Una llengua minoritzada està discriminada al seu propi territori per la pressió d’una llengua dominant, i una llengua minoritària que té un nombre relativament reduït de parlants però no pateix la pressió de cap altra llengua al seu territori.

Ecolingüística

Dins de la sociolingüística s’ha desenvolupat l’ecolingüística estudia les relacions del llenguatge i l’entorn social.

Quina relació té amb l’ecologia?

En l’ecologia s’analitza lainteracció entre organismes, però també entre organismes i el medi ambient.

Diferència entre normativització i normalització:

La normalització de la llengua pròpia és el procés de reorganització social que té com a objectiu estendre el coneixament i l'ús de la llengua minoritzada i les actituds favorables envers aquesta per evitar que s'acabi produint la substitució lingüística. Aquest procés inclou tres processos:

-Normativització: és l'establiment i la difusió de la normativa oficial de la llengua (p. ex.: català va establint les normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques de la llengua).

-Normalització: és la presa de consciència per part de la comunitat i el canvi de les actituds lingüístiques que afavoreixen la substitució (p. ex.: (català) els catalanoparlants poden afavorir la integració lingüística dels immigrants comunicant-s'hi en català).

És l’actuació organitzada de l’Administració pública a favor de la normalització de la llengua.

La crítica

És un text argumentatiu especialitzat i centrat en la valoració d’un producte cultural concret, com un llibre, pel·lícula, un disc...

Ressenyes

Les ressenyes es limiten a informar de la publicació d’una obra i dels continguts que té amb alguna breu al·lusió valorativa. Les crítiques es centren en la valoració de l’obra analitzada. Solen anar signades per col·laboradors habituals dels mitjans.

La llengua catalana, en quines parts del domini lingüístic és oficial?

A Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.