El llenguatge segons Sapir i altres conceptes

Què és el llenguatge segons Sapir?

El llenguatge és un mètode purament humà i no instintiu de comunicar idees, emocions i desigs mitjançant un sistema de símbols produïts voluntàriament.

Elements de la comunicació

Mètode: Camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a un fi. Humà: exemples de comunicació animal: Cefalòpodes, insectes, aranyes, peixos, amfibis, ocells, elefants, moixos, cans, simis, etc. El projecte europeu HUMAINE treballa en la detecció automàtica i la síntesi d'emocions per millorar la comunicació entre l'humà i la màquina. No instintiu? Sembla, certament, que els animals es comuniquen per instint. De fet, es comuniquen quan la seva informació genètica preestableix que s'han de comunicar: per avisar els seus congèneres d'un perill, per captar l'atenció del sexe contrari, per organitzar la comunitat, etc.

Conceptes diferents amb el terme llenguatge:

Llenguatge1: capacitat humana de comunicar-se i d'aprendre un sistema de signes de determinades característiques. Llenguatge2: conjunt de característiques d'un sistema de signes emprat pels humans per a la comunicació.

La llengua segons Saussure

«És alhora un producte social de la facultat del llenguatge i un conjunt de convencions necessàries, adoptades pel cos social per permetre l'exercici d'aquesta facultat als individus».

L'estudi del llenguatge comprèn, doncs, dues parts segons Saussure

una, essencial, té per objecte la llengua, que és social en la seva essència i independent de l'individu; aquest estudi és únicament psíquic; l'altra, secundària, té com a objecte la part individual del llenguatge, és a dir la parla incloent la fonació: és psicofísica.

Comunicar

Fer que un altre participi (d'allò que posseïm), fer que sigui comú a ell i a nosaltres, transmetre.

Maneres de comunicar-se

1. Alfabet dissenyat per Louis Braille (1809-1852)
2. Sistema de símbols dissenyat per Charles K. Bliss (1897-1985).

Símbol

Signe segons Pierce: Something which stands to somebody for something in some respect or capacity» (Peirce 1931, 2228). Tipus de signe: Relació arbitrària amb el referent: símbol. Relació de semblança: icona. Relació física: indici.-Significant previ: auguri. -Significant simultani: símptoma. -Significant posterior: vestigi.

Voluntat

«Se han distinguido los signos en comunicativos (emitidos intencionalmente) y expresivos (emitidos de manera espontánea, incluso sin intención de comunicar)». El signe lingüístic és emès voluntàriament, per la qual cosa podem dir que és comunicatiu. Tanmateix, la parla pot incloure signes expressius: reconeixem en la manera de parlar una intenció, un origen, etc. Aquests signes expressius estan sotmesos a convenció (interpretativa), com ho demostra el fet que són manipulables per part de l'emissor i, per tant, convertibles en comunicatius.