Llenguatge i procés comunicatiu: definició, competències i dimensions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,72 KB
Definició del llenguatge
El llenguatge és un sistema d'expressió, representació i comunicació que es recolza en un conjunt de signes i regles formalment ben definits. La utilització per part d'un organisme implica una modalitat particular de comportament. El llenguatge pot ser qualsevol forma d'expressió al servei de la comunicació.
Expressió
És la manifestació concreta d'un o diversos llenguatges en cada situació comunicativa (verbal, gestual, artística, matemàtica).
Comunicació
La comunicació és un acte de relació humana en què dues o més persones intercanvien un missatge mitjançant un llenguatge o forma d'expressió. La comunicació humana pot ser més àmplia que l'acte comunicatiu interpersonal; per exemple, la televisió, el telèfon, l'ordinador personal o el correu electrònic són formes de comunicació interpersonal però no cara a cara. La comunicació no només es redueix al llenguatge.
És una activitat d'intercanvi, un procés a través del qual un emissor elabora i estructura en un codi (procés de codificació) una sèrie de pensaments, idees, desitjos i sentiments (missatge) que transmet a través d'un determinat canal o mitjà de transmissió (llenguatge oral, escrit, de signes, etc.) a un receptor que organitza, comprèn i reestructura aquest missatge (procés de descodificació).
Missatge
La informació que intercanvien dues o més persones involucrades en el procés comunicatiu. Els missatges que es transmeten als nens han de ser senzills; gran part d'ells es basaran en la seguretat i l'afecte.
Codi
Emissor i receptor comparteixen un codi: utilitzen i comprenen els mateixos signes i apliquen les mateixes regles a l'hora d'elaborar o rebre missatges.
Canal
És la via o el mitjà que utilitzem per enviar o rebre missatges. Podem optar per una forma de comunicació més visual o més auditiva, segons el cas.
Esquema del procés comunicatiu
Realitza un esquema del procés comunicatiu.
Espai reservat per a l'esquema (es pot dibuixar o completar).
Competència i dimensions del llenguatge
Competència lingüística
La competència lingüística es refereix al grau de desenvolupament del llenguatge del qual disposa una persona: coneixement de sons, paraules, morfologia, sintaxi i lèxic d'una llengua.
Competència comunicativa
La competència comunicativa és la capacitat d'una persona per comunicar-se de manera efectiva en contextos reals; inclou l'ús adequat del llenguatge segons la situació, l'intenció i els interlocutors. Podem considerar que la finalitat del llenguatge és la comunicació.
Tres dimensions del llenguatge
Dimensió estructural o formal
Fa referència al sistema de signes i a la seva organització interna, que pot ser descrita i constitueix el sistema lingüístic mateix. Inclou senyals, signes o símbols que remeten a objectes o aspectes de la realitat. Exemples: llenguatge oral (acústic), llenguatge escrit (lletres) i signes manuals.
Dimensió funcional
Pregunta per a què serveix el llenguatge. És un instrument fonamental lligat a diverses esferes de l'activitat humana (afectiva, cognitiva, social) i permet compartir experiències i promoure el sorgiment de la cultura. El llenguatge és també una forma de coneixement i una capacitat que l'ésser humà adquireix i utilitza.
Dimensió comportamental
Considera el llenguatge com a forma de conducta: és una activitat o comportament que es manifesta quan s'estableix una comunicació entre emissors i receptors.