El llenguatge de Mar i Cel: Estil i característiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,15 KB
Quines són les característiques del llenguatge de Mar i Cel?
Guimerà va ser un escriptor de la Renaixença sotmès a les limitacions que dificultaven la posada en marxa d’una llengua literària vàlida per a tots els àmbits.
Quan escriu Mar i Cel, l’autor busca un model de llengua literària que no defuig un lèxic arcaïtzant, perquè molt sovint el referent lingüístic es trobava en el català medieval o en la intuïció que en podia tenir un escriptor de la Renaixença.
La creació d’aquesta tragèdia en vers obligava a fer servir un to emfàtic, potenciat pel recurs de l’hipèrbaton. El poeta no pot prescindir ni de la forma versificada (el decasíl·lab blanc) ni de la seva retirada a crear imatges plenes de força expressiva.
A partir de Mar i Cel, Guimerà aconsegueix elaborar un llenguatge teatral de gran efectivitat escènica.
Pel que fa al lèxic, delata una progressiva tendència a la diversificació i a l’adaptació a les diferents situacions i contextos d’ús.
Pel que fa a Mar i Cel, és molt important l’adequació que es produeix entre els personatges i el llenguatge que utilitzen. En definitiva, fa un ús del registre que es correspon amb un estrat social determinat i, alhora, selecciona amb encert aquelles expressions que dibuixen un caràcter. Gairebé sempre aconsegueix una idoneïtat entre personatge i llengua.
Contextualització de Mar i Cel
El fragment que em disposo a comentar pertany a l’obra Mar i Cel, una de les tragèdies històriques més emblemàtiques d’Àngel Guimerà que va ser estrenada amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona al febrer de 1888.
Guimerà, considerat un dels màxims exponents de la Renaixença i renovador del teatre català, s'aproxima amb Mar i Cel al gènere tràgic mitjançant la lectura que el Romanticisme farà de Shakespeare. A més a més, també hi trobem l’empremta del realisme en la naturalitat expressiva dels personatges pertanyents al món popular.
Tenint en compte que Mar i Cel és una tragèdia en tres actes i en vers, cal situar l’escena en qüestió...