Llenguatge, Llengua, Parla i Variació Lingüística: Conceptes Clau

Llenguatge, Llengua, Parla i Variació Lingüística

Llenguatge: capacitat humana -i no només humana- que ens permet estructurar el pensament i, en conseqüència, comunicar-nos.

Llengua: forma de llenguatge; codi o sistema de signes lingüístics que, perfectament estructurat, fa possible la comunicació amb la resta de membres de la comunitat lingüística.

Parla: manifestació de la llengua en l'ús individual que un parlant en fa en un moment determinat; concreció o materialització de la llengua en cada individu.

Variació lingüística: fenomen inherent a qualsevol llengua pel qual una llengua és diferent segons l'època, el lloc, el grup social o la situació comunicativa en què es manifesta.

Factors que Determinen el Registre Lingüístic

Hi ha quatre factors que determinen quin registre cal utilitzar en cada context comunicatiu: el tema, el canal de comunicació, la intencionalitat i el grau de formalitat.

• El tema a què fa referència el missatge condiciona el lèxic que s'hi utilitzarà. Normalment, fem servir un lèxic més corrent quan ens referim a temes generals, mentre que recorrem a un vocabulari més precís (cultismes, tecnicismes...) quan el tema del nostre missatge és més concret o específic. El que per a nosaltres és un simple mal de cap, per a un metge és una cefalea, per exemple.
• El canal també condiciona l'elecció del registre, i és que no és el mateix expressar-se oralment que fer-ho per escrit. La llengua oral acostuma a ser més espontània, i es veu reforçada per estratègies comunicatives com la gestualitat o l'entonació. El canal escrit, per contra, ofereix més possibilitats d'elaboració i de precisió. Cal tenir presents, en aquest punt, els nous canals que han creat les noves tecnologies (les xarxes, els correus electrònics, els whatsapps...) i que han aproximat al canal escrit les estratègies de l'oralitat.
• L'elecció del registre també depèn de la intencionalitat o propòsit comunicatius, ja que no és el mateix que un parlant pretengui informar, convèncer, descriure, argumentar o qüestionar, per exemple. A grans trets, podem distingir entre dues intencions en la producció textual: la voluntat subjectiva i la voluntat objectiva.
• El nivell de formalitat depèn del grau de relació entre els interlocutors, factor que, lògicament, incideix significativament en la tria del registre: no parlem de la mateixa manera amb un amic que amb una persona desconeguda, i no ens adreçarem amb el mateix tractament a un company que a un conseller del Govern. Dos advocats, per exemple, utilitzaran registres diferents segons que es trobin en una vista oral davant d'un jutge o pactant els termes d'una sentència als passadissos de l'Audiència. En aquest sentit, la llengua disposa d'un ampli repertori de fórmules de tractament, que van des del tu, més informal, al vostè o al vós, més formals. Fins i tot existeixen formes de tractament com Honorable o Il·lustríssim/a que s'associen a un càrrec determinat. Però el grau de formalitat també es manifesta en recursos diversos com la tria lèxica, els tons de veu o la presentació dels textos.