El Llenguatge i els Formats de la Ràdio i la Televisió

La Ràdio

Característiques Tècniques i Expressives

La ràdio utilitza com a únic suport el so. Li manquen les imatges, però basa tot el seu poder en potenciar la capacitat de l'oient per imaginar-les.

Durant molt de temps, la ràdio va ser un mitjà de comunicació tan popular com la televisió, igual que el que està passant amb Internet.

Un exemple de la popularitat de la ràdio va ser la famosa emissió d'Orson Welles, La guerra dels mons (va fer creure als oients que estaven sent envaïts per habitants d'un altre planeta).

El mitjà radiofònic ofereix un model comunicatiu especial.

En la ràdio escoltem, no podem parlar amb ella. Tot i que hi ha algunes excepcions, com els programes de tertúlia nocturns o d'opinió.

Una altra propietat de la ràdio és la instantaneïtat, és a dir, la rapidesa amb què ofereix les informacions, sobretot en el tema de les notícies. Altres mitjans com la premsa o la televisió no ofereixen aquesta rapidesa.

La ràdio inspira molta confiança a l'audiència.

La publicitat en el mitjà radiofònic s'ha basat des de sempre en el poder de la música per captar l'atenció de l'oient.

1 El Llenguatge de la Ràdio

Les emissions de la ràdio s'estructuren segons un llenguatge i un codi específics. Les característiques generals d'aquest llenguatge estan relacionades amb:

• Immediatesa: La informació es rep al mateix moment en què es produeix el missatge.
• Rapidesa: El temps de l'esdeveniment i el de la notícia són gairebé simultanis.
• Irrepetibilitat: El so es perd d'immediat.
• Claredat: Està motivada pels aspectes anteriors.
• Comprensibilitat: És necessària per no forçar l'oient.
• Adequació: És el nivell de formalització del discurs accessible per a qualsevol oient, a qualsevol hora del dia.
• Brevetat
• Tonalitats de la veu: Cal mencionar aquí el tipus de veu, ritme, etc.

La comunicació a la ràdio és única: només hi ha una oportunitat, no es pot repetir, per això el missatge ha de quedar clar, ha de ser senzill i expressiu.

Els components del llenguatge radiofònic són quatre: la veu, la música, els efectes sonors i el silenci.

Cadascun d'aquests elements s'utilitza en tots els missatges radiofònics.

• Als programes esportius s'utilitzen la veu i els efectes sonors ambientals.
• Als programes informatius s'utilitzen la veu i música en forma de ràfegues (breus composicions musicals) per separar les diferents seccions: internacional, nacional, local...
• Però també és important el silenci, un mestre dels silencis és Jesús Quintero.

En definitiva, els missatges radiofònics no només transmeten un contingut, sinó que mostren una riquesa expressiva i un poder de suggestió que altres mitjans de comunicació no tenen.

Els Formats

L'atracció d'un gran nombre d'oients permet una bona contractació d'anunciants. La varietat s'aconsegueix amb la integració de diferents gèneres radiofònics en un mateix programa.

Els gèneres més importants són:

• Els informatius (per la simultaneïtat característica de la ràdio).
• Els d'entreteniment (per la necessitat d'atreure l'audiència).
• Els esportius (per l'elevat nombre d'oients a qui agrada aquest tipus de contingut).
• Els musicals.

Els Formats Informatius

El gènere informatiu per excel·lència és la notícia. La forma de construcció de la notícia és semblant en tots els mitjans de comunicació.

La notícia es mostra en tres tipus d'espais radiofònics: el flaix informatiu, el butlletí informatiu i el noticiari.

El flaix informatiu: És una notícia breu que s'inclou en el desenvolupament d'un programa, i normalment interromp l'emissió per anticipar una notícia important. Pràcticament només s'assenyala el titular i l'entrada (o breu resum).

El butlletí informatiu: ofereix informació en períodes constants, normalment amb senyals horaris. És un petit bloc informatiu d'uns cinc minuts en què s'exposen les notícies més importants de l'actualitat. Normalment recullen les que s'han anat produint durant el dia.

Els butlletins tenen dues característiques essencials per a la ràdio: la rapidesa i la simultaneïtat.

El noticiari: Ofereix les notícies profunditzant en tots els seus aspectes. Normalment s'ofereix en tres ocasions: al matí, a la tarda i al final del dia. La duració és d'entre 30 i 60 minuts i ofereix una estructura dividida en tres parts (titulars, desenvolupament de la notícia i recapitulació final).

El noticiari ofereix una divisió interna segons el contingut temàtic de les notícies: internacional, nacional, economia, esports... Cada secció es separa mitjançant una cortineta musical o ràfega. La dinàmica del noticiari s'obté amb l'ús de diferents veus, normalment masculines i femenines.

A primeres hores del matí, per exemple, s'imposa informació del trànsit o la meteorologia. També informen sobre els esdeveniments del dia en forma d'agenda.

A les últimes hores, ofereixen una programació dedicada a l'anàlisi, a la reflexió i a l'opinió en forma de tertúlies.

A més de les notícies, un gènere també important és l'entrevista. Es tracta d'un gènere dialogat amb preguntes preparades mitjançant les quals els periodistes profunditzen en els fets.

Per acabar, el magazín és un gènere molt estès a la ràdio. Dins del magazín s'inclouen les notícies, els reportatges i les entrevistes. Actualment, la tertúlia de matí o de tarda és un dels principals gèneres d'opinió.

1 Els Formats d'Entreteniment

L'estructura d'un magazín és complexa. Integra la notícia, el butlletí informatiu, la tertúlia i l'entrevista com a etapa inicial. A partir d'aquí ofereixen humor, concursos, cultura, etc.

L'opinió del carrer és fonamental.

2 Els Formats Musicals

Les emissores que ofereixen només música s'especialitzen en determinats gèneres musicals: dance, pop, cançó espanyola, música clàssica...

Utilitzen el motlle del magazín però amb certes varietats.

El magazín musical ofereix notícies, entrevistes, agenda del dia, butlletins, però centrats exclussivament en la música.

Es tracta d'un gènere complex que ha de permetre als oients entrar i sortir en qualsevol moment de l'emissió.

Amb el magazín s'ofereixen gèneres exclusius com el programa musical, programes especialitzats en determinats tipus de música com el jazz, folk, clàssica... En aquest s'integra informació sobre concerts, característiques dels grups, notícies discogràfiques i concursos.

Els programes de dedicatòries són freqüents, un clàssic en la ràdio. Els oients participen mitjançant trucades, cartes o correus electrònics sol·licitant peces musicals, cançons que dediquen a amistats o familiars... Aquest gènere té un gran èxit perquè aconsegueix el seu objectiu: la proximitat amb l'audiència.

3 Els Formats Esportius

Els formats esportius són els reis de les nits i de la programació dels caps de setmana, especialment de les tardes del diumenge, en què ofereixen els resultats dels esports (principalment futbol i bàsquet).

El magazín és més freqüent a les nits i integra espais dedicats a l'humor, a l'actualitat d'esportistes, a entrevistes, concursos, etc.

Un gènere essencial a l'esport són les retransmissions esportives. Es realitzen mitjançant equips mòbils desplaçats al lloc de l'esdeveniment.

Es juga molt amb els tons de veu, per tal de crear emoció i nervis durant la retransmissió esportiva.

3.1 Els Formats de Matinada

A la matinada s'ofereix una programació centrada en les confidències i en la participació dels oients. Les línies telefòniques s'obren per escoltar confessions, declaracions, disculpes, sentiments... També ofereixen la possibilitat de l'opinió, la discussió, les preguntes...

Són formats que tenen poc guió.

Estudi d'Audiències i Programació. La Ràdio i la Televisió de Servei Públic

La Programació Televisiva

La programació és l'organització dels diferents programes i missatges audiovisuals en una emissió contínua de televisió.

En el que s'anomena la "graella" de televisió, veiem com hi ha programes que s'enllacen amb altres com si fossin diferents frases d'un mateix text. Això és molt habitual a Telecinco.

La televisió s'ha convertit en el mitjà de comunicació més popular, dirigit a tots els públics.

La televisió sorgeix com una activitat de servei públic, en què l'entreteniment és el gènere més desenvolupat.

Al principi només existien dos canals i eren patrimoni de l'Estat. Tot i que després van sorgir les cadenes privades.

Des que van sorgir les primeres cadenes comercials, a principis de la dècada del 1990, al nostre país s'ha desenvolupat una guerra d'audiències basada en el consum de programes "estrella".

Al principi, la tendència de la programació d'entreteniment es basava en les sèries de televisió americanes, després van venir els concursos, els reality shows...

Les modes també van canviant a la televisió, i el que sol passar és que quan es comprova que un format funciona, totes les cadenes programen una contraoferta amb característiques i horaris semblants.

Sobre la programació i la capacitat per formar significats compostos, s'ha de tenir en compte el següent:

• L'ordre en què s'emeten els diferents programes és un element fonamental per a la creació de significats.
• El temps que l'espectador està atent a la pantalla de la televisió és determinant per a la percepció del sentit de la programació, perquè com més temps d'observació, més possibilitats té que es formin significats complexos procedents d'un gran nombre de missatges i fragments.
• L'anomenat zàping o canvi de canal també influeix en la formació de significats en la ment de l'espectador. En aquest cas, el sentit del missatge "mosaic" es deu al pas d'un fragment de la programació a un altre d'una altra cadena, i l'ordre i la rapidesa amb què aquests fragments apareixen i es combinen en funció de qui tingui el comandament a distància.

1 La Continuïtat Televisiva

Continuïtat televisiva: conjunt de processos i elements que serveixen per coordinar l'emissió i l'organització dels diferents programes i missatges audiovisuals en televisió.

El control de continuïtat té quatre missions fonamentals:

• Ordenar els continguts d'una emissió segons els criteris dels responsables de programació i controlar la duració de cada programa.
• Vigilar que l'emissió sigui contínua, que no s'interrompi (omplin l'espai televisiu que deixen els programes quan succeeixen aquests errors).
• Fer modificacions no previstes en l'ordre o la duració dels programes quan hi ha una causa justificada i segons els criteris dels responsables de l'emissora (interrompre una emissió perquè un locutor doni una notícia important).
• Inserir rètols i altres missatges audiovisuals (previstos o no) als programes en què sigui necessari (pel·lícules que s'emetran després).

Sèrie de propietats expressives que influeixen sobre el missatge total de la programació:

• Atorga ritme a la programació, perquè controla la duració i l'ordre de tots els programes i missatges audiovisuals (si a la publicitat s'emeten primer els anuncis curts i després els més llargs, el ritme de programació decreix).
• Influeix en els significats de la programació, ja que coordina el pas d'un programa a un altre i pot interrompre'l o introduir-hi missatges nous (augmentar el suspens en una sèrie i donar pas a la publicitat en el moment en què el misteri d'un capítol s'està a punt de resoldre).

2 Programes en Directe

Programa en directe: és el que s'emet al mateix temps i al mateix lloc en què es produeix un esdeveniment.

• Actualitat: L'esdeveniment arriba a l'espectador immediatament, sense retards, a l'instant precís en què s'està produint.
• Presència: L'espectador es converteix en testimoni presencial dels esdeveniments, com si els estigués observant directament.
• Espontaneïtat: Emissions d'esdeveniments imprevisibles en què se sobreentén que tot succeeix de forma espontània i natural.
• Vivacitat: Hi ha una dosi important d'improvisació.

3 Programes en Diferit

Programa en diferit: programa en què el temps de l'esdeveniment que es capta és anterior al de l'emissió.

• És menys actual i no genera a l'espectador la sensació de presència.
• És menys espontani i viu perquè els missatges que s'emeten pertanyen a una realitat que ha estat seleccionada.
• Es mostren les imatges més espectaculars, les que expressen les idees principals...

La Programació Radiofònica

Aspectes: nombre d'oients, necessitat de finançament, dependència respecte a una gran cadena i la llengua que s'utilitza condicionen la programació.

Programació: identitat de l'emissora i és el mitjà amb què compta per atreure l'audiència.

• Les cadenes i les emissores de ràdio sobreviuen gràcies a la publicitat.
• La qualitat de la programació és significativa a l'hora de valorar el preu d'una hora o un moment del programa. Per això són quatre les característiques que motiven l'actuació d'una emissora: finalitat, continuïtat, planificació i coherència.

Les emissores generalistes o d'àmbit nacional fan desconnexions temporals ocupades per programes en els diferents idiomes de les comunitats espanyoles (COPE, Onda Cero, RNE o Cadena SER). La programació pot ser:

Programació generalista: Atenen tots els aspectes de la realitat i per això ofereixen varietat.

• Espais informatius, esportius, culturals, d'entreteniment, musicals...
• Cadena SER, COPE i Onda Cero...
• L'audiència opta per aquest tipus de programacions ja que tendeixen a entretenir més gràcies a la varietat.

Programacions temàtiques: ofereixen especialització, l'audiència acostuma a ser públic especialitzat.

• Los 40 principales o Clàssica.... Radio 5 Todo Noticias.
• Ofereixen espais dedicats a diferents gèneres: entrevistes, concerts, documents sonors...

Programació mixta: La fórmula mixta es troba en les emissores locals (normalment els matins).

Els equips de producció preparen i disposen per al control del programa tots els mitjans necessaris per a l'edició final.

Lliure Accés, Abundància d'Informació i Ús Responsable d'Internet

Mitjans de Comunicació de Lliure Accés

Els mitjans de comunicació de lliure accés s'han desenvolupat gràcies a la gran accessibilitat que tenim avui dia per connectar-nos a Internet.

L'accés a la tecnologia també depèn de l'accés dels usuaris a tot el contingut emmagatzemat a la xarxa en textos, àudios, vídeos, multimèdia i hipermèdia.

• S'anomena open access, que, segons la Viquipèdia, es coneix com a accés obert.
• Per això, la Fundación Wikimedia i Telefónica han anunciat un acord de col·laboració entre elles perquè el públic pugui accedir al material educatiu i d'informació de Wikimedia a Llatinoamèrica i Europa.

Tot i que molta gent avui dia recorre a les versions digitals dels diaris, seria ingenu dir que els mitjans de comunicació de lliure accés poden substituir totalment els mitjans tradicionals, almenys en la situació actual.

És inqüestionable que la possibilitat de lliure accés a la informació amb Internet ha provocat un canvi radical i, d'aquesta forma, s'afavoreix la difusió de coneixements útils.

Internet i la Socialització de la Informació, la Comunicació i la Creació

La socialització: procés pel qual es transmet la cultura de generació en generació.

Avui dia, l'individu també té la capacitat de modelar la societat per mitjà de les seves respostes, per això els mitjans interactius i Internet s'han convertit en un instrument que contribueix a la socialització dels individus mitjançant la socialització de la informació, investigació, entreteniment, comunicació i relacions socials.

L'estructura de la informació que es pot trobar a Internet correspon a dues estratègies diferents:

• Digitalització dels mitjans informatius tradicionals.
• Creació de mitjans innovadors que s'adapten als usuaris d'Internet actuals: Mitjans Socials / Plataformes digitals de comunicació que donen el poder a l'usuari per generar continguts i compartir informació per mitjà de perfils privats o públics.

La Llibertat d'Expressió i els Drets Individuals de l'Espectador

La recerca de la justícia genera conflicte entre el dret a la llibertat d'expressió i els drets individuals dels espectadors.

• Aquest conflicte sorgeix com a conseqüència de la col·lisió d'interessos entre els mitjans de comunicació, que generen realitat social, i els ciutadans d'un món global, que construïm imatges mentals amb la realitat que ens mostren els mitjans.

La llibertat d'informació suposa que, per una banda, tenim el dret individual a expressar el propi pensament i, per altra banda, el dret col·lectiu a rebre informació.

La llibertat d'expressió, que garanteix la nostra llibertat per cercar, rebre i difondre informacions i idees, és la que ens imposa el dret a ser crítics i responsables amb tot el que seleccionen els mitjans de comunicació.

• L'existència i protecció de la llibertat és contrària a la censura, però no tot el que s'expressa està protegit per la llibertat d'expressió. Hi ha uns límits marcats: Codi d'autoregulació sobre continguts televisius i infància.

Finalitats comunes: control del compliment dels codis i pactes deontològics d'autoregulació, l'educació dels ciutadans en el llenguatge de la imatge, formació dels pares, que haurien de controlar el consum televisiu dels seus fills, i, finalment, el foment de l'associacionisme com a consumidors per fer complir la defensa de la legislació vigent.