Llenguatge Documental i Documentació Sanitària: Guia Completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,55 KB
Problemes en la Recuperació d'Informació
Ambigüitat i manca d'especificitat
La recuperació de la informació en sistemes de llenguatge natural cerca les paraules com a unitermes sense especificar-les o adjectivar-les.
- Exemple: "simpàtic" (no busca també "agradable", "rialler", etc.)
Falses combinacions
La manca d'especificitat comporta dificultat a l'hora de recuperar informació, generant falses combinacions en la cerca i amb resultats insatisfactoris.
Solució: Crear un Llenguatge Alternatiu
Llenguatge documental
El llenguatge documental és la solució per optimitzar la recuperació d'informació.
Llenguatge Documental
Què són els llenguatges documentals?
Són eines que serveixen per descriure el contingut d'un document i la seva posterior recuperació.
Cada concepte es representa per un únic terme, sense les dificultats de recuperació del llenguatge natural (ambigüitats, sinònims, etc.).
Són llenguatges controlats: s'hi duu a terme un rigorós control terminològic que esdevé un control autoritatiu dels termes.
Exemples de llenguatges documentals i classificacions:
- CIE-9
- CIE-9-MC
- CIE-10
- CPT-O
- CPT
- Classificacions en atenció primària: CIAP-2
- DSM i DSM-IV
- Classificacions d'infermeria: NANDA
- Altres: SNOMED-CT i UMLS
En un llenguatge documental trobarem:
- Descriptors
Documentació Sanitària i No Sanitària
Documentació no sanitària
Documents que no guarden relació amb l'activitat assistencial als pacients i són similars als utilitzats en qualsevol tipus d'activitat laboral, com ara les factures, albarans, les cartes comercials, etc.
Documentació sanitària
Conjunt de documents generats durant l'exercici de les activitats d'atenció als pacients i a causa de les gestions administratives relacionades amb aquesta atenció. Es pot dividir en dos grups:
- Documentació no clínica
- Documentació clínica
Documentació no clínica
Documentació que es refereix a les activitats de gestió i d'administració relacionades amb l'assistència als pacients, com ara el justificant de visita mèdica o un formulari de petició de dietes a la cuina de l'hospital.
Segons la relació de l'emissor, receptor o ambdós respecte al centre sanitari, la documentació no clínica pot ser de tres tipus:
- Documentació intrahospitalària
- Documentació extrahospitalària
- Documentació intercentres
Documentació no clínica intrahospitalària
Documents que circulen entre els professionals que treballen en el mateix hospital o centre.
- Petició de dietes
- Petició de material sanitari al magatzem
- Agenda de visites
- Planell de torns
Documentació no clínica extrahospitalària
Documents que poden estar en mans de persones que no treballen a l'hospital.
- Guia d'acollida als pacients
- Fulls de reclamació
- Justificant de visita mèdica
- Recepta mèdica
- Full de dieta per al pacient
Documentació no clínica intercentres
Serveixen per a facilitar la comunicació entre centres relacionats, com ara, entre un centre de salut i l'hospital del qual depèn. Un dels documents intercentres és la sol·licitud per a consulta especialitzada o l'imprès de derivació.
Documentació clínica
Documentació que es refereix directament a l'atenció sanitària proporcionada al pacient, com ara els documents que formen part de la història clínica.
La història clínica: utilitat
Comunicació, documentació legal, investigació, estadística i revisió. És considerada un document legal, i pot fins i tot ser presentat com a prova en un judici. Per aquest motiu, és molt important registrar-hi totes les intervencions que es facin al pacient.
Usos
- Conservació: hi ha una normativa que regula el temps de conservació, el personal responsable de la gestió, etc.
- Drets d'accés: el pacient té dret a l'accés. Els professionals sanitaris també ho tenen regulat.
Genograma
Un genograma és la representació gràfica que registra informació sobre els membres d'una família i les seves relacions. Per mitjà de símbols, permet recollir, registrar i relacionar categories d'informació del sistema familiar en un moment determinat de la seva evolució i emprar-lo en la resolució de problemes.