Llenguatge, Cultura i Evolució Humana: Una Perspectiva Biològica i Social

Importància del Llenguatge

L'aparició i el desenvolupament del llenguatge és tan important per a la nostra espècie que podem afirmar que:

• L'humà ha fet el llenguatge: El llenguatge és una creació humana.
• El llenguatge ha fet l'humà: El llenguatge ha estat la condició del nostre desenvolupament com a humans. Som humans en tant que éssers dotats del llenguatge. El llenguatge ens diferencia de la resta d'espècies animals.

Unitat Genètica de l'Espècie Humana

• Tots els humans pertanyem a la mateixa espècie, tots compartim el mateix patrimoni genètic (amb una variació del 0,1%).
• Però també existeixen diferències col·lectives, conseqüència de l'aïllament geogràfic o ecològic d'algunes poblacions i la influència sobre elles dels factors ambientals.
• Aquestes diferències no permeten classificar els humans en races pures.

Races i Racisme

Una raça pura es defineix com un conjunt ben delimitat i constant de trets corporals que són exclusius d'una determinada població i hereditaris. Aquests trets no es donen entre els col·lectius humans, ja que:

• Al llarg de la història han estat freqüents les migracions i contactes entre humans, la qual cosa ha afavorit l'intercanvi genètic.
• Per aquesta raó, les poblacions humanes mostren un grau elevat de varietat genètica.

Per tant, el racisme, que és la creença que hi ha races pures i unes races millors que d'altres, no té cap fonament científic.

Evolució Biològica i Evolució Sociocultural

Evolució biològica:

• És lenta.
• La informació biològica es transmet a través dels gens, de pares a fills.
• Està sotmesa a l'atzar i la pressió ambiental.
• Les adquisicions biològiques, incorporades al codi genètic, són duradores.

Evolució sociocultural:

• És molt més ràpida.
• La informació sociocultural es transmet a través de trets o trossos de cultura, i no només de pares a fills.
• Està sotmesa a l'aprenentatge i altres contingències imprevisibles.
• Les adquisicions culturals són fràgils i depenen de circumstàncies difícils de determinar.

En resum, els humans actuals som el resultat d'una doble herència:

• Biològica.
• Cultural.

Arribats a l'homo sapiens l'evolució humana ja no s'observa orgànicament, ja no és una adaptació genètica, sinó social i cultural.

Mecanismes de l'Evolució Sociocultural

La cultura ha permès que l'ésser humà s'alliberi de la pressió selectiva del medi ambient:

• Hem sabut curar malalties;
• Augmentar la producció d'aliments;
• Aturar el creixement de la població, etc.

Ara bé, això no significa que ens puguem deslliurar de les condicions físiques del nostre planeta, que són limitades. Estem en una situació en la qual hem de saber gestionar l'herència cultural, que també comporta riscos per a la nostra supervivència individual i com a espècie, i per a la continuïtat de la vida en el planeta.