Llenguatge Corporal, Dramatització i Dansa Infantil

Llenguatge Corporal i Gestual

El llenguatge corporal i gestual engloba totes les manifestacions que l’infant realitza amb el seu cos: gestos, moviments, somriures, etc.

• És la forma més primerenca d’expressió.
• Activitat estimuladora per al desenvolupament psicomotor, cognitiu i socioemocional.
• Manifestacions formals més representatives de l’expressió corporal són la Dramatització i la Dansa.

Expressió Corporal i Comunicació

El llenguatge gestual es presenta com una habilitat cognitiva necessària abans que s’adquireixi la capacitat de comunicar-se verbalment.

• Els infants construeixen una forma d’expressar-se mitjançant el seu cos.
• Primer exterioritzen necessitats espontànies.
• Després, passen a ser intencionals.

Evolució del llenguatge gestual

• Fins als 2 anys utilitzarà el cos com a mitjà d’expressió.
• Gest demostratiu: l’infant assenyala allò que vol.
• Gest representatiu: reprodueix gestos i moviments.
• Gest simbòlic: representa idees (salutacions, afirmació, etc.).

Evolució del llenguatge infantil en la primera infància

• 0-3 mesos: reconeix la cara de la persona adulta i respon positivament respecte la cara o la veu de la persona.
• 0-6 mesos: reconeix la cara de la persona adulta i respon positivament o negativament segons el cas.
• 6-7 mesos: respon als estímuls de la cara, plora amb algú estrany i gira la cara quan sent el seu nom.
• 7-9 mesos: distingeix persones conegudes, manifesta gestos, intenta atreure l’atenció amb emissions vocals, estén els braços per agafar objectes...
• 10-12 mesos: utilitza el nom de persones, entén les primeres ordres vocals, comprèn el NO com una descripció...
• 12-24 mesos: manifesta més coneixement del cos, comença a caminar i acompanya el gest amb altres formes de comunicació.

Expressió Corporal i Desenvolupament

• L’expressió corporal s’ha d’aprofitar com a recurs per estimular el desenvolupament.
• A través del moviment, pren consciència del seu cos, capacitats i possibilitats.
• L’expressió corporal està vinculada al seu desenvolupament i possibilitats psicomotrius.

La Dramatització

La dramatització consisteix en la representació d’una acció prèviament preparada.

• Afavoreix el desenvolupament de moltes habilitats i competències.
• És una estratègia molt adequada per promoure la creativitat i la improvisació.
• A nivell educatiu, diferenciar entre:
  • Representació teatral: representació en públic.
  • Joc dramàtic: forma d’expressió.

Representació Teatral

• Vies d’acostament a la representació teatral:
  • Com a espectador/a.
  • Com a participant.
• La representació teatral per als nens/es suposa:
  • Vivenciar diferents situacions i sentiments.
  • Potenciar la creativitat.
  • Assimilar i dominar l’espai, el temps i el propi esquema corporal.
• A més, requereix d’uns recursos addicionals: decorats, vestuaris, maquillatge, etc.

El Joc Dramàtic

La finalitat del joc dramàtic és la pròpia satisfacció que, a més, afavoreix el desenvolupament personal.

Suposa:

• La posada en acció de les capacitats expressives i comunicatives mitjançant el moviment i els gestos.
• Permet exterioritzar emocions, sentiments, desitjos i tensions.
• El joc dramàtic integra dos components expressius:
  • L’expressió dramàtica, molt lligada al joc simbòlic.
  • L’expressió corporal i gestual.
• També és útil per a les qualitats imaginatives i creatives.

Modalitats i Tècniques de Dramatització

Dramatització de cançons i poemes

• Acompanyar els jocs amb cançons o poemes mitjançant representació.
• Les més habituals són:
  • Tipus repetitiu.
  • Diàleg entre els personatges, sent aquest diàleg el centre de la història.
  • Dirigits per un narrador/a, que va indicant les accions dels personatges.

El Mim

• És una tècnica dramàtica d'actuar sense parlar.
• S’exagera la gesticulació dels moviments del cos i l’expressivitat de la cara.
• La importància de la mímica en la infància:
  • Fins als 3 mesos la mímica és clau.
  • Treballar el mim per retenir l’expressivitat que es va diluint al créixer.
  • Potenciar la gestualització espontània i l’expressivitat clara i intencional.
  • A partir dels 3 anys, imiten l’educadora quan els hi explica contes.
  • Realitzar representacions per endevinar accions, personatges, viatges...

Els Titelles

• Són marionetes amb guant en forma de ninot.
• Molt eficaços amb els nadons d’entre 3 i 9 mesos (jocs d’amagar/aparèixer).

Els Titelles Articulats

• Diverses formes: amb fils, varetes o d’ombres.
• Permeten parlar amb el públic, ballar i simular accions diverses.
• S’usen especialment entre els 9 i 18 mesos.

Espectacles de Màgia

• Poden utilitzar-se en totes les edats, però, especialment, entre 3 i 9 mesos.
• Ajuden a observar si l'infant segueix amb la mirada (aparèixer/desaparèixer).

Recursos del Joc Dramàtic

• Màscares: útils per explicar històries o representar-les. A partir dels 2 anys.
• Maquillatge escènic: pintures facials per crear personatges. A partir dels 18 mesos gaudeixen de ser maquillats i el resultat de la creació.
• Disfresses: disposar d’un bagul amb roba de tota mena, pot crear-se un racó. Oportunitat de convertir-se en la figura que representen.
• Veu: posar veu i fer parlar a ninots, recurs per explicar contes, dialogar amb nens...
• Música i sons: utilitzar músiques melòdiques per qualsevol representació o sons molt concrets.

La Representació de Contes

• És la modalitat més habitual de dramatització.
• És necessari planificar unes pautes per vehicular la participació.
• Tots els infants han d’intervenir; procurar que se sentin a gust i amb seguretat.
• És molt important, en aquest sentit, facilitar la participació dels infants amb més dificultat.

La Dansa

La dansa és la integració del ritme amb el moviment corporal basada en un esquema en concret.

Continguts de la Dansa

• Posicions: normalment drets, però també de genolls, asseguts...
• Gestos: amb les mans, amb els braços, amb el cap, etc.
• Desplaçaments: marxa, salts, de puntetes, a peu coix, a galop, etc.
• Direcció: cap endavant, cap enrere, cap a la dreta, etc.
• Agrupaments: individualment, en parelles, per grups, etc.
• Enllaçaments: danses en parella i en grups es poden dur a terme soltes, agafats de la mà, per la cintura, per l’espatlla, etc.

Tipus de Dansa

• Segons el grau de directivitat: l’expressió més espontània és la dansa lliure, però també té un gran valor educatiu la dirigida i l’organitzada.
  • Dansa lliure: sorgeix de l’expressió del moviment propi de l’infant. Una mínima intervenció de l’educador facilita l'activitat.
  • Dansa dirigida: és aquella en què els nens/es segueixen les consignes que marca l’educador. Evolució de la dansa lliure.
  • Dansa organitzada: és aquella en què l’educador/a estableix les seqüències i els moviments que els nens/es han d’executar. Sempre tenir present la capacitat madurativa de l’infant.
• Segons l’execució:
  • Dansa en rotllana: es col·loquen en cercle agafant-se de les mans i executen diversos moviments. Forma primitiva de dansa col·lectiva.
  • Dansa rotllana simple: la roda evoluciona cap a la dreta o esquerra sense més moviment.
  • Dansa rotllana mimada: a més de la dansa en rotllana, s’apliquen els moviments, explicats o no pel text.
  • Dansa rotllana dialogada: s’estableix un diàleg entre dos grups de participants o bé entre una persona situada al mig del cercle i els altres.
  • Dansa en línia: un darrere l’altre formant una columna.
  • Dansa en parelles: de dos en dos formant un petit ball de rotllana.