Llenguatge i comunicació: definicions i estratègies

Definicions i diferències

Llenguatge: serveix per relacionar-nos, expressar-nos i comunicar-nos. És el que permet els dos processos.

Comunicació: mostrem idees, sentiments o estats amb la intenció de connectar amb els altres. Va dirigit a algú i esperem resposta.

Expressió: mostrar les pròpies sensacions, idees o sentiments sense buscar que ningú respongui; és la manera d'expressar el que sentim.

Sistema de comunicació

• Emissor: qui envia el missatge; les seves actituds i emocions afecten la comunicació.
• Receptor: qui rep el missatge; la seva actitud, emocions i coneixement del codi condicionen la comprensió.
• Canal: mitjà de transmissió; pot veure's afectat per l'ambient i el soroll.
• Codi: sistema de signes (idioma, gestos); ha de ser compartit per emissor i receptor.
• Missatge: contingut transmès; la seva claredat i estructura influeixen en la comprensió.
• Factors: elements que faciliten o influeixen en la comunicació (emocions, actituds, coneixement, ambient).
• Barreres: obstacles que dificulten la comunicació (soroll, prejudicis, desconeixement del codi, estat emocional).

Comunicació humana

Característiques

Els animals es comuniquen, però no amb totes les capacitats humanes.

Gràcies al llenguatge aprenem de les generacions anteriors.

Diferències humans–animals

• Intencionalitat: es vol comunicar i ser entès.
• Reciprocitat: s'espera una resposta.
• Innovació: ús creatiu del llenguatge i de diferents codis.
• Abstracció: parlar del passat, present o futur, real o imaginari.
• Evolució: el llenguatge s'aprèn de l'entorn i s'adapta segons l'edat i la situació.

Funcions

• Lúdic‑creativa: el llenguatge comença com un joc; fomenta la creativitat i la pràctica.
• Comunicativa: transmetre informació, sentiments, idees i crear relacions.
• Simbòlica/representativa: representa la realitat, pensaments i emocions; ajuda a organitzar el pensament.

Definició (sistema, convencional, arbitrari)

Sistema: és un tot organitzat i interrelacionat guiat per una sèrie de regles.

Convencional: la unió entre el concepte i la paraula existeix per un acord entre la comunitat de parlants.

Arbitrari: no hi ha relació natural entre uns sons i el que representen.

Factors del llenguatge

Fisiològics

Cervell humà: controla la funció neurològica i la producció de sons.

Aparell fonador:

• Respiració: pulmons, bronquis, tràquea, diafragma.
• Fonació: laringe i cordes vocals.
• Ressonadors: faringe, fosses nasals, vel del paladar.
• Articulació: paladar, llengua, dents, llavis, glotis.
• Sons sonors (vibren) i sords (no vibren); vocals lliures i consonants amb obstacles.

Cognitius

• Relació entre llenguatge i intel·ligència.
• Percepció: captar sons (oïda).
• Atenció: escoltar i mirar.
• Memòria: aprendre sons i significats.
• Imitació: copiar sons i paraules.

Ambientals

• Afectivitat: atenció i afecte dels adults.
• Ensenyament‑aprenentatge: l'adult dona significat als sons.
• Context sociofamiliar: l'entorn influeix; la manca d'afecte perjudica el llenguatge.

Components del llenguatge

Contingut: significat del llenguatge.

Forma: aspecte extern del què es parla (centrat en com es diu); es divideix en fonologia, fonètica, morfologia i sintaxi.

Ús: com s'utilitza el llenguatge.

Diglòssia i bilingüisme

Signifiquen fenòmens relacionats amb la convivència de més d'una llengua en el mateix territori.

Bilingüisme: ús de dues o més llengües en qualsevol situació.

Diglòssia: dues llengües que conviuen però no són iguals. Sovint està relacionat amb polítiques i idees sobre les llengües.

Estratègies d'intervenció educativa

Són actuacions per afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comunicació de l'infant.

Estratègies d'intervenció educativa: Són actuacions per afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comunicació de l'infant.

Estratègies per millorar la interacció

Consisteixen a observar, escoltar, seguir la iniciativa de l'infant, respectar els torns i allargar converses.

Estratègies d'adaptació i suport del llenguatge

Es basen en utilitzar vocabulari adequat, frases curtes, parlar clar i reforçar amb gestos i imatges.

Estratègies educatives implícites

Són correccions naturals com repetir correctament, ampliar frases, usar frases inacabades i valorar positivament.

Intercanvi lingüístic

Es crea compartint situacions quotidianes, jocs i converses tranquil·les.

Clima de seguretat i confiança

És un ambient afectiu on es prioritza la comunicació abans que la correcció i se segueix la iniciativa de l'infant.

Conductes a evitar

Forçar a repetir, corregir constantment, fer massa preguntes, respondre per l'infant o infantilitzar el llenguatge.

Orientacions per a l'expressió oral

El llenguatge s'aprèn parlant de coses reals, jugant i en un ambient càlid.

Primer cicle

Es treballen els primers sons, l'ús progressiu del llenguatge, normes bàsiques i l'expressió de desitjos.

Segon cicle

S'amplia el vocabulari, s'utilitzen regles més complexes i es participa en converses.

Gestió de la comunicació

Inclou rutines, torns de paraula, espera, interpretació de senyals i autonomia de l'infant.

Detecció i intervenció precoç

Consisteix a detectar les dificultats del llenguatge el més aviat possible, ja que una intervenció primerenca millora l'evolució de l'infant i prevé problemes escolars i emocionals, mitjançant el treball conjunt de la família, l'escola i el logopeda.

Trastorns del llenguatge i la parla

Dislàlia: és un trastorn que provoca dificultats per pronunciar correctament alguns fonemes sense que hi hagi una causa neurològica, com dir “tasa” en lloc de “casa”.

Disfèmia (quequeig): és una alteració de la fluïdesa de la parla que es manifesta amb repeticions, bloquejos o allargaments dels sons i que sol augmentar en situacions de nervis o estrès.

Disfàsia: és un trastorn greu del desenvolupament del llenguatge que afecta la comprensió i/o l'expressió i que requereix una intervenció llarga i especialitzada.

El rol del TEI

El TEI té un paper clau en la prevenció de dificultats del llenguatge a través del joc verbal i de situacions comunicatives quotidianes. Ha de donar sempre un model lingüístic correcte, clar i adequat a l'edat de l'infant, i oferir una retroalimentació constant, positiva i respectuosa que reforci els intents de comunicació. La seva intervenció ha de ser global i orientada a fomentar la comunicació i la participació de l'infant, tot i que, quan es detecten dificultats més greus, cal la col·laboració amb professionals especialitzats com el logopeda.