Llenguatge Animal vs. Humà: Característiques i Diferències Clau

Llenguatge animal i humà

A mesura que es van desenvolupant disciplines, sembla que l’estreta línia que separa el llenguatge animal i humà s’acurta.

• La diferència fonamental entre el llenguatge animal i humà és el fet que el llenguatge animal era innat i l’humà après. Però hi ha animals que tenen la capacitat d’atendre codis nous i, d’altra banda, la capacitat d’aprendre un llenguatge és innata també en els humans, encara que requereixin el medi per a desenvolupar-se.
• Un altre tret és que el llenguatge animal és de caràcter mímic. Es comuniquen amb gestos, crits, intercanvi de substàncies... però els elements de comunicació són idèntics. Sistemes no humans de comunicació:

1. Un repertori infinit de crides
2. Un senyal analògic
3. Una sèrie de variacions a l’atzar sobre un tema

A diferència del llenguatge animal, el llenguatge humà és un sistema articulat, amb articulació doble. Aquesta peculiaritat té a veure amb la recursivitat heurística; qualsevol persona pot produir una combinació nova d’una manera absolutament creativa.

El llenguatge simbòlic humà és absolutament irreductible a uns altres mitjans de comunicació animal. És abstracte i simbòlic. Pot utilitzar conceptes sobre els objectes que no són presents. Aquesta característica ens remet a la capacitat metalingüística (capacitat de parlar per si mateix).

Característiques del llenguatge humà

El cervell humà està especialitzat. Està localitzat en l’hemisferi esquerre del cervell. Hi ha dues àrees: l’àrea de Broca, que és encarregada de produir el llenguatge, i l’àrea de Wernicke, que és encarregada de comprendre’l. Les noves tecnologies d’exploració han descobert altres àrees sensorials, motores i d’associació sense una localització concreta que participen en el llenguatge. Les activitats complexes necessiten la interrelació dels dos hemisferis. L’hemisferi esquerre entén el significat i el dret capta el contingut. Quan parlem del llenguatge humà ens referim a una sèrie de capacitats adquirides al llarg del procés evolutiu:

• La capacitat d’emetre sons amb un contingut simbòlic, paraules amb un significat. El conjunt de paraules de què es disposa una llengua és el vocabulari.
• La capacitat de combinar les paraules a fi de construir frases amb distint significat. Aquestes capacitats fan referència a la funció expressiva i apel·lativa de tot llenguatge. Segons Jakobson, el llenguatge tindria unes altres funcions: poètica o literària i metalingüística.
• El seu objectiu fonamental és la comunicació, transmetre el coneixement a un altre subjecte. Entendre el que diuen les paraules, desxifrar el missatge per descobrir-ne el significat.