Llengua majoritaria minoritaria i minoritzada

1.L’alumnat coneix les situacions de contacte de llengües en el sistema educatiu valencíà, tot identificant les dificultats i les possibilitats d’una escola i d’una societat amb dues llengües oficials i una llengua estrangera. 
El sistema educatiu valencíà viu en un context social on els col·legis imparteixen el valencíà, el castellà com a llengua oficial i cooficial i , a més, l'aprenentatge d'una llengua estrangera que, en la majoria de casos és l'anglés. Aquesta situació implica que els alumnes deuen aprendre diferents llengües a banda de la seua pròpia llengua materna. És ací on pot haver-hi dificultats.En la nostra societat, hi ha un gran percentatge de xiquets que tenen com a llengua mare el castellà. És per açò, que tal vegada l'ús del valencíà queda reduït només al col·legi. Com podem observar en Valènciahi ha una clara convivència de dues llengües en contacte, pel que diem que és territorialment bilingüe. Així que, les persones de la societat poden tindre un bilingüisme individual que concretament pot ser actiu o passiu, simètric o asimètric, instrumental o integratiu. A pesar que el valencíà és una llengua oficial no és la dominant en la societat valenciana, i predomina el castellà sent eixa llengua de prestigi en la comunicació formal deixant per als àmbits específics l'ús del valencíà. Aquest fet ho podem denominar diglòssia.Per últim, considere que a pesar de les dificultats que poden sorgir en aquesta situació entre llengües pense que és important que els nostres coneixements i els dels nostres futurs alumnes no es limiten a un sol idioma. Per això, crec que gràcies a una política de normativització i normalització existent en la nostra comunitat es farà el que es puga per enriquir-nos dels avantatges que ens aporta saber noves llengües i que no es limiten certes d'elles en un àmbit, sinó que es mantinguen en les aules i en la societat dels nostres dies.

2

L’alumnat coneix els principals models d'educació bilingüe i plurilingüe

Hui en dia podem observar que els models familiars compten amb una gran diversitat lingüística a casa que fa anys arrere era inexistent. És a dir, ens trobem amb un model plurilingüe en la societat de hui en dia. Tot això repercuteix en l'escola la qual està sempre en col·laboració activa amb les famílies per a aconseguir la plena formació de l'estudiant. Al centre educatiu els sorgeix la dificultat de com fer front a eixes llengües que ja s'han començat a adquirir a casa. La solució davant d'aquest problema va ser la creació models d'educació bilingües i plurilingües que arriben a tots els alumnes. Els pares són les persones capaces de poder triar quin model educatiu és el més adequat per al seu fill.Una de les opcions és seleccionar el model d'educació bilingüe el qual està compost per: un model compensatori, el qual es centra en l'extinció de la llengua minoritzada, i un model d'enriquiment i manteniment que tenen per fi el mantenir la llengua minoritària.D'una altra banda, es pot preferir una educació destinada a un model d'educació plurilingüe. Aquest es caracteritza per dues opcions: tindre en compte la llengua minoritzada a l'hora de la programació didàctica en l'aula ja siga des d'un ensenyament de forma voluntari o obligatori (model d'ensenyament d'una llengua minoritzada) o l'eliminació de la llengua minoritzada en l'escola per a utilitzar només la llengua dominant del territori (model monolingüe).Finalment considere que és de gran interés saber quins són els principals models d'educació plurilingüe i bilingüe perquè obliga a reflexionar sobre nous plantejaments en el nostre sistema educatiu.

3.L’alumnat coneix el paper del tractament integrat de llengües en el sistema educatiu valencíà

Gràcies al tractament integrat de llengües volem aconseguir que els nostres alumnes adquirisquen una competència plurilingüe per mitjà del PPEV (Programa Plurilingüe d'Ensenyança en Valencíà) i PPEC (Programa Plurilingüe d'Ensenyança en Castellà).En el tractament integrat de llengües es contempla la necessitat de tindre en compte tres eixos fonamentals que ha de plantejar-se el professor: que ensenyem, perquè ensenyem, de quina forma . Personalment, considere que l'objectiu principal és enriquir els processos d'ensenyança-aprenentatge dels idiomes aprofitant les aportacions metodològiques, per això considere de gran importància com ensenyar.Com alumna que sóc pense que la millor forma per a poder aprendre una llengua és a base de la pràctica, gràcies a situacions espontànies, jocs que aconseguisquen guanyar la nostra atenció i interés. És a dir, és qüestió del professor que sàpia motivar els alumnes perquè no es perda la utilització i l'aprenentatge d'una llengua. Per a això, elaborarà un document on haurà de triar els continguts apropiats per a portar a la pràctica, establir en quin Març de temps es realitzarà, organitzar i desenvolupar unes unitats didàctiques i determinar quins seran els criteris d'avaluació per a la reflexió dels resultats para d'aquesta manera poder comprovar si la nostra labor ha sigut efectiva.

4.L’alumnat coneix i comprén les diferències bàsiques entre l’adquisició de la primera i d’una segona llengua

Durant el recorregut fet al llarg de la nostra vida, convivim amb moltes llengües al nostre costat però tan sols una s'establirà com primera llengua i l'altra com segona.La meua llengua materna és el castellà, i en haver nascut a València hauria d'haver adquirit el valencíà també com a primera llengua, però els meus pares i tota la meua família són de fora de València i no parlen valencíà, per tant no he adquirit la llengua a casa perquè els meus pares sempre han pensat que el valencíà no els seria de gran utilitat mentres la gent els poguera entendre parlant castellà a més que la parla castellana la consideraven molt més urbana i moderna (prejudici lingüístic). La llengua valenciana és la meua segona llengua i fins que no vaig entrar a l'educació primària no vaig aprendre-la.Ja Cummins en el Segle XX va formular la hipòtesi de la interdependència lingüística, que permet explicar el canvi que es produeix  amb una modificació  de llengua llar-escola, donant pas al concepte anomenat immersió lingüística. Aquest aspecte ha d'anar relacionat amb la metodologia utilitzada perque l' alumneadquirisca una segona llengua de forma efectiva haurem de tindre en comte :