Llengua, llenguatge i comunicació: conceptes i orígens

Què és la llengua?

La llengua és un mètode de comunicació d’un grup de persones. Hi estem condicionats i és menys abstracta que el llenguatge, ja que aquest implica que la nostra comunicació sigui amb una llengua específica. Cada llengua és una forma particular d’entendre la realitat.

El concepte de llenguatge

El llenguatge és un sistema de signes molt diversos (icones, senyals de fum...), que reconeix les coses i les organitza. Dins del llenguatge trobem les paraules (qualsevol sistema de comunicació) i els signes (en els quals sempre estem immersos). Les paraules sempre depenen de l’ús que en fem i, en la mesura que ens comuniquen, no ens podem escapar del llenguatge.

Tipus de llenguatge i comunicació

• Llenguatge verbal: Utilitza paraules per construir frases, s'adapta a les necessitats i és bàsicament comunicatiu. És flexible en tots els casos i no està restringit a formes prefixades.
• Comunicació lingüística: És el conjunt de frases que formen un discurs.

El llenguatge ens lliga, sempre està present, i és un do de la humanitat que ens permet construir el món. El trobem en qualsevol situació, no només en contextos concrets.

Llenguatge, comunicació i símbols

La comunicació i, per tant, la comprensió dels signes, és pròpia dels humans. Els animals també es comuniquen, però nosaltres hem fet dels símbols un fet essencial.

Moltes coses que potser a nosaltres no ens transmeten res tenen, amb seguretat, un valor simbòlic. Això inclou, per exemple, el llenguatge de signes.

Orígens filosòfics del concepte

El concepte de "Logos"

El terme logos pot significar paraula, raó o llenguatge. Heràclit, per referir-se al que tenen totes les coses en comú, utilitza precisament la paraula logos. El discurs originari, que és la relació espontània amb les coses o el discurs quotidià, és on neix el discurs filosòfic.

La contribució d'Aristòtil

Aristòtil va ser qui va fer possible arribar al concepte modern de llenguatge, ja que va establir uns factors essencials que després serien molt importants per a la gramàtica. Hi arriba a partir d’una reflexió sobre les coses i sobre en què consisteix el ser. L’estructura bàsica del llenguatge és la de subjecte-predicat, amb l'oració com a estructura fonamental, i Aristòtil és el primer que en parla.

Les coses es poden manifestar amb diferents sentits, com ara què és, com és, on és, etc. Les diferents maneres com es manifesten les coses són també els diferents sentits amb què ens hi referim. L’ésser humà entén les coses i, a partir del llenguatge, les expressa. Per tant, a través del llenguatge es percep la realitat.

Branques de la lingüística

Com que el llenguatge és el que fa que en tot moment puguem interpretar les coses, la lingüística es divideix en diverses branques:

• Lingüística descriptiva: Intenta explicar i analitzar les estructures d’una llengua concreta.
• Lingüística normativa: És la que estableix el que es considera correcte en una llengua.
• Lingüística general: Estudia allò que és comú a totes les llengües. Aquí trobem el sistema lingüístic, que permet que les paraules tinguin sentit en un context, i el signe lingüístic, on cada llengua depèn d’un sistema determinat.