Llengua Llatina: Conceptes, Topònims i Mites

Conceptes Lingüístics del Llatí

Etimologia: ciència que ens aporta informació de la procedència de les paraules.

Substrat: influència que van exercir en el llatí les llengües preromanes.

Superstrat: influència que ha exercit una llengua en una altra sense substituir-la.

Adstrat: influència lingüística entre dues o més llengües per proximitat o per raons polítiques o comercials.

Mots patrimonials: aquells que ens han arribat per transmissió oral.

Cultismes: ens han arribat directament de fonts escrites. Gairebé no tenen canvis fonètics. Forma actual semblant a l'original.

Semicultismes: paraules llatines que han patit una evolució fonètica parcial.

Doblets o al·lòtrops: quan un mateix mot presenta una forma patrimonial i una de culta o semiculta.

Neologismes: paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous.

Toponímia i Gentilicis

Toponímia: ciència que estudia els noms propis de lloc en el sentit més ampli.

Principals Assentaments Romans

Illici (Elx), Brigantium (la Corunya), Legio VII Gemina (Lleó), Olisipo (Lisboa), Gades (Cadis), Corduba (Còrdova), Segobriga (Segòvia), Toletum (Toledo), Palantia (Palència), Malaca (Màlaga), Calagurris (Calahorra), Osca (Osca), Lucentum (Alacant), Cartago Nova (Cartagena), Pompaelo (Pamplona), Valentia (València).

Gentilicis: noms amb què designem les persones i objectes amb relació al nom de procedència.

Exemples de Gentilicis

Portugal-portuguès, Espanya-espanyol, Tarragona-tarragoní, Girona-gironí, Lusitània-lusità, Hispània-hispà, Tàrraco-tarraconense, Gerunda-gerundense.

Mites Clàssics

El Rapte de Ganimedes

Júpiter s'havia enamorat moltes vegades de dones mortals i de deesses i es transformava per aconseguir-les. Es va fixar en Ganimedes, un jove de gran bellesa. Júpiter va voler portar-lo a l'Olimp, i per fer-ho es va transformar en àguila. Allà es va convertir en l'amant del pare dels déus. El va presentar com el nou coper, i Juno no va sospitar res.

El Rapte de Persèfone

Persèfone estava collint narcisos amb unes nimfes en un prat, de sobte, la terra es va esquerdar i va sortir Plutó, el seu oncle i déu dels inferns, la va raptar i la va portar al regne subterrani per fer-la la seva esposa. La seva mare es va desesperar buscant-la. Al final, el Sol li va explicar tot i Demèter, enfadada, va tornar la terra estèril. Júpiter va ordenar al seu missatger que baixés als inferns a parlar amb Plutó i ell va fer menjar magrana a la seva esposa per retenir-la als inferns. Al final van acordar que Persèfone viuria mig any als inferns i mig any a la terra.

El Rapte d'Europa

Júpiter es va enamorar d'Europa, una princesa. Es va transformar en un brau blanc i es va passejar entre les noies. Europa el va acariciar i li va pujar al damunt. El brau va començar a córrer i van desaparèixer mar endins. Se la va emportar a Creta. Diu la llegenda que els territoris que Europa va recórrer van prendre el seu nom.