Llengua i Literatura Catalana Medieval: Orígens i Autors Clau

Orígens de la Nostra Llengua

La Península Ibèrica va ser ocupada al segle III aC pels romans, un període que va suposar set segles de romanització. La cultura llatina va substituir totes les cultures anteriors. Aquest fenomen s'explica per tres factors principals:

• El grau de romanització de cada territori.
• La procedència social dels colons romans.
• La influència d'altres llengües preexistents o veïnes.

Primers Documents Escrits

El primer document escrit en una llengua romànica data del segle IX i està en francès.

Al segle XII, comença l'aparició de textos cultes en les diferents llengües romàniques.

Primers textos en català:

• Segle XII: El Llibre Jutge (traducció d'un text legal visigòtic).
• Segle XIII: Les Homilies d'Organyà.

Primers textos literaris: Els primers textos literaris de la regió van ser escrits en occità.

La Literatura Trobadoresca

La literatura trobadoresca es va desenvolupar a Occitània (sud de l'actual França) a principis del segle XII. Aquesta literatura emprava la llengua occitana, amb una variada gamma de gèneres i estils. La poesia trobadoresca era en vers, mentre que la prosa sovint s'escrivia en català. L'autor s'inspirava en el sistema feudal.

L'Amor Cortès

L'amor cortès era una relació amorosa que reproduïa el sistema de vassallatge i era, per definició, un amor adúlter. El trobador (vassall) es mostrava servidor, lleial i fidel a la dama (equiparada al senyor feudal). La dama, sovint anomenada midons (el meu senyor), era generalment una dona casada d'un rang social superior. El seu marit era conegut com el gilós (el gelós). Aquest amor havia de romandre ocult, especialment per a l'Església. El trobador cantava a la dama per expressar els seus sentiments.

Personatges típics:

• Trobador: el poeta, vassall enamorat.
• Dama (Midons): la senyora feudal, idealitzada i sovint inaccessible.
• Marit (Gilós): el marit gelós de la dama.
• Lausengiers (els maldients): persones que podien descobrir i difondre la relació secreta, sovint referits com "la gent".

Gèneres i Estils Trobadorescs

Gèneres principals:

• Cançó: el gènere per excel·lència, de tema amorós.
• Sirventès: poema d'atac personal, crítica social o política, o amb intenció moralitzadora.
• Plany: lament per la mort d'algú important.
• Pastorel·la: diàleg amorós entre un cavaller i una pastora.
• Balada i dansa: composicions destinades al ball, amb tornada.

Estils principals:

• Trobar leu: estil planer, lleuger i entenedor.
• Trobar clus: estil hermètic, retòric i obscur, per a un públic selecte.
• Trobar ric: estil formal, caracteritzat per la riquesa de recursos mètrics i lèxics.

La Societat i la Cultura Medievals

L'edat mitjana se situa entre el segle V (caiguda de l'Imperi Romà) i el segle XV (caiguda de Constantinoble). Les característiques principals d'aquest període són l'organització social basada en el feudalisme i una visió del món marcada pel teocentrisme.

Organització Social

La societat medieval era estamental, formada per: el rei, la noblesa, l'Església i els camperols. La noblesa i l'Església constituïen els estaments privilegiats, mentre que els camperols eren els no privilegiats.

Aspectes Polítics i Econòmics

El feudalisme es va consolidar com la forma d'organització política i econòmica predominant a Europa a partir del segle XI. La relació entre el vassall i el senyor feudal es basava en un vincle de fidelitat mútua.

Aspectes Culturals

El teocentrisme va ser el tret dominant, atorgant un paper central a la religió i al cristianisme en la vida quotidiana i la cultura. La relació entre el cristianisme, el judaisme i l'islam va ser complexa, alternant períodes de convivència amb d'altres de conflicte. Sovint, existia l'objectiu de convertir els creients d'altres fes i d'expandir o recuperar territoris considerats propis per cada religió.

Figures Clau de la Literatura Medieval Catalana

Ramon Llull (1232-1316)

Va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316. Va ser cavaller de la cort de Jaume II. Tot i tenir família i fills, una visió de Jesucrist crucificat el va portar a abandonar la vida mundana i a dedicar-se a la propagació del cristianisme. Llull va viatjar per tot Europa i el nord d'Àfrica. És considerat el creador del català literari culte. Va ser el primer escriptor europeu a emprar una llengua romànica (el català) per tractar temes com el teocentrisme, la ciència, la filosofia, l'astronomia, etc., àmbits fins aleshores sovint reservats al llatí. Va dotar la llengua d'una maduresa sintàctica que no tenia fins llavors i va crear neologismes a partir del llatí i d'altres llengües. Va escriure en català, llatí i àrab, i és autor de més de 300 obres. Entre les més importants destaquen Blanquerna i el Llibre d'Amic e Amat.

Anselm Turmeda

Entre les seves obres més conegudes es troben La Tuhfa (L'ofrena) i La Disputa de l'Ase.

Francesc Eiximenis

La seva obra més monumental és Lo Crestià, un extens compendi de teologia i moral.

Sant Vicent Ferrer

Va tenir un paper destacat en el context del Cisma d'Occident i el Compromís de Casp. La seva obra principal són els sermons, de gran influència en la seva època.