Llengua i Literatura Catalana: Lèxic, Sintaxi i Poesia

Lèxic patrimonial, cultismes i adstrat

El lèxic patrimonial és el conjunt de paraules que han arribat a nosaltres després d'una evolució lenta. Exemples:

• Iberobasc: pissarra, estalviar.
• Celta: Besalú.
• Llatí: cadira, ull.

Superstrat i influències germàniques

El superstrat inclou l'àrab i les llengües germàniques com el visigot i el franc.

Cultismes i doblets

Els cultismes són paraules procedents del grec o del llatí que s'han agafat gairebé sense modificar per omplir una mancança lèxica. Sovint formen parelles amb el mot patrimonial:

• Cathedra: cadira (mot patrimonial) i càtedra (cultisme).
• Oculus: ull (mot patrimonial), ocular i oculista (cultismes).

Adstrat, manlleus i barbarismes

L'adstrat són mots que són producte del contacte de llengües, per veïnatge o contacte cultural. Inclou:

• Manlleus: italianismes, gal·licismes, castellanismes i germanismes.
• Barbarismes: paraules incorrectes.

El Sintagma Verbal (SV)

El Sintagma Verbal és el grup de paraules format pel verb (nucli) i els seus components. Acostuma a ser el predicat de l'oració. Els components del verb poden ser un SN (Sintagma Nominal), un SAdv (Sintagma Adverbial) o un pronom.

Tipus de SV

• Predicat nominal: format amb verbs copulatius (ser, estar i semblar) que actuen com a nexe. Exemple: "El noi és alt".
• Predicat verbal: format amb verbs predicatius que aporten significat a l'oració.

Tipus de verbs predicatius

• Transitius: tenen complement directe (CD).
• Intransitius: no tenen complement directe.
• Reflexius: són transitius; el subjecte fa i rep l'acció del verb.
• Recíprocs: són transitius; expressen una acció que és donada i rebuda alhora per qui la realitza.
• Pronominals: porten el pronom "se" a l'infinitiu, però no representa una persona física real. Reclamen un Complement de Règim Verbal (CRV).

La poesia i la mètrica

La poesia és la màxima expressió de la funció estètica del llenguatge. Consisteix a crear plaer estètic amb la combinació de contingut poètic, subjectiu i universal, i formes lingüístiques que pretenen emocionar el lector.

Mètrica i ús del lèxic

• Versos heptasíl·labs: 7 síl·labes fins a l'última síl·laba tònica.
• Versos alexandrins: 12 síl·labes.
• Versos hexasíl·labs: 6 síl·labes.

Pel que fa a l'ús de paraules d'altres llengües:

• Manlleus: adaptació o catalanització (ex: quetxup, bacó).
• Barbarismes: mots d'una altra llengua que no són correctes perquè ja existeix una paraula pròpia (ex: bisagra - frontissa, retrassar - retardar, barnissar - envernissar).

Poesia visual i figures retòriques

La poesia visual utilitza elements com la fotografia, la tipografia i el dibuix. Formes comunes:

• Cal·ligrama: dibuix realitzat amb els versos del poema.
• Collage: construcció d'un text a partir de retalls.
• Acròstic: ús de diferents tipografies o mides de lletres.

Figures retòriques

Serveixen per embellir les creacions i dotar-les d'un valor afegit potenciant-ne l'efecte.

Figures morfosintàctiques

• Anàfora: repetició d'un mot o més a l'inici del vers.
• Asíndeton / Polisíndeton: supressió o proliferació de conjuncions coordinatives.
• Paral·lelisme: repetició de l'estructura sintàctica.

Figures semàntiques

• Antítesi: relació de contraposició o antonímia entre dos mots.
• Metonímia: ús d'una paraula per fer referència a una altra amb la qual manté una relació de causa-efecte, continent-contingut, etc.

Figures fòniques

• Al·literació: repetició d'un mateix so al llarg d'un vers, frase o estrofa.
• Onomatopeia: imitació de sons reals per mitjà de paraules.
• Paronomàsia: joc de paraules que treu partit de la semblança entre dos mots.