Llengua i literatura catalana: Estandardització i Modernisme

Què és la llengua estàndard?

És un model lingüístic que serveix de referent bàsic per als membres d'una comunitat lingüística, superant les diferències dialectals. Va sorgir per la necessitat d'una fixació i una regularitat en la llengua escrita.

Característiques de l'estàndard

• Estableix referències per a les actuacions lingüístiques.
• Assegura el progrés i la continuïtat d'una comunitat lingüística en el futur.
• Ocupa un lloc central dins del sistema lingüístic perquè té un valor simbòlic per als parlants i per a aquells que el volen aprendre.

Què són els barbarismes?

Són mots procedents d'un altre idioma que s'usen en lloc dels mots que la llengua pròpia ja té per designar els mateixos conceptes. Algunes característiques són:

• Tenen la "j" castellana.
• Contenen diftongs castellans com "-ie" o "-ue".
• Són paraules acabades en "o" àtona.
• Utilitzen sufixos com -illo, -ero, -ez, -ura, -is.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i es va traslladar al Vendrell, on va descobrir un nou país i un nou idioma: el català. Va tenir molt d'èxit en el teatre, i la seva obra s'agrupa en tres etapes:

• Primera etapa (1879-1890): Correspon al teatre romàntic. La seva producció teatral està formada per tragèdies històriques on els personatges són molt apassionats i la intriga amorosa es troba plena d'obstacles.
• Segona etapa (consolidació): Es consolida com a dramaturg combinant elements del romanticisme amb trets realistes.
• Tercera etapa (a partir de 1900): S'adapta als corrents del naturalisme i el modernisme.

El procés d'estandardització del català

Al segle XV, la Cancelleria Reial va crear un model de prosa escrita que evitava les diferències dialectals. Durant els segles XVI, XVII i XVIII (període de la Decadència), el català s'utilitzava principalment en l'àmbit familiar i en festes. La Renaixença va impulsar la recuperació de l'ús de la llengua, però es va topar amb un gran inconvenient: no existia un model lingüístic unitari i modern com tenien altres llengües (castellà, francès). Això va provocar que es creessin diversos criteris d'escriptura.

Pompeu Fabra, impulsat per la revista L'Avenç, va sistematitzar l'ortografia, va redactar un diccionari i va unificar el model culte i el popular. Gràcies a la seva feina, es va aconseguir crear una llengua estàndard basada en la llengua parlada.

El Modernisme a Catalunya

L'objectiu del Modernisme era actualitzar i modernitzar la cultura catalana, que s'havia quedat estancada a causa de les limitacions de la Renaixença.

Joan Maragall (1860-1911)

Va néixer a Barcelona el 1860 i va morir el 1911. Pertanyia a una família d'industrials i, en acabar el batxillerat, va començar a treballar al despatx del seu pare, però no li va agradar la feina i es va posar a estudiar Dret. El 1890 va ser nomenat secretari de redacció del Diari de Barcelona. A partir d'aquest moment, no va abandonar la seva feina com a periodista i es va convertir en una figura clau del Modernisme a Barcelona.

Maragall va modernitzar la tradició jocfloralesca de la Renaixença i el romanticisme de Verdaguer. Cal destacar les seves obres com Elogi de la paraula, Elogi de la poesia i els articles publicats a La Veu de Catalunya i L'Avenç.

Conceptes lingüístics clau

Monosèmia

És el contrari de la polisèmia. Un signe lingüístic és monosèmic quan té un sol significat.

Polisèmia

Un signe lingüístic és polisèmic quan té més d'un significat. Aquests significats són diferents, però posseeixen trets semàntics comuns.

Homonímia

És la coincidència casual entre dos mots amb la mateixa forma però sense cap relació de significat. És a dir, dues paraules són homònimes si comparteixen la mateixa forma però no tenen cap tret semàntic comú. Poden ser:

• Homògrafes: Paraules que coincideixen en l'escriptura i la pronunciació.
• Homòfones: Paraules que sonen igual però presenten diferències ortogràfiques.