Llengua i Comunicació: Mitjans, Gèneres Periodístics, Gramàtica i Més

Llengua i Comunicació: Mitjans de Comunicació i Gèneres Periodístics

Els mitjans de comunicació de masses pretenen difondre missatges a un gran públic.

Utilitzen un estil clar i fàcil de comprendre, en registre estàndard i amb un vocabulari entenedor i una sintaxi més aviat simple.

Els gèneres periodístics són diferents tipus de text (orals o escrits) que trobem als mitjans de comunicació. Distingim:

• Gèneres informatius: notícia, reportatge informatiu i entrevista objectiva.
• Gèneres informatius i interpretatius: crònica, reportatge interpretatiu i entrevista de personalitat.
• Gèneres d’opinió: article d’opinió, editorial i carta al director.

Gramàtica: Els Pronoms

Els pronoms adopten en cada oració el significat d’aquell element al qual fan referència.

Fan la funció sintàctica que faria l’element que substitueixen, tant si és un sintagma (SN, SA, SAdv, SP) com si és tota una proposició subordinada. Hi ha quatre classes de pronoms:

• Els pronoms personals forts, que es refereixen a una de les tres persones gramaticals (exemple: nosaltres).
• Els pronoms febles, que complementen el verb al qual s’adjunten a un verb (exemple: hi).
• Els pronoms interrogatius, que serveixen per preguntar, directament o indirecta, o bé en oracions exclamatives (exemple: què).
• Els pronoms relatius, que substitueixen un sintagma i introdueixen una proposició subordinada en l’oració composta (exemple: les quals).

Ortografia: L’accentuació de les formes verbals (II)

Les formes verbals planes no s’accentuen si acaben en alguna de les 12 terminacions conegudes, que en el cas dels verbs es redueixen a 8: -a, -e, -es, -en, -i, -is, -in, -o (canta, vine, penses, vegin...), però sí que s’accentuen si no hi acaben (vèiem, saltéssiu, vèncer, córrer...)

Lèxic: La derivació (II)

• Un prefix és un afix que s’afegeix davant del lexema per formar un derivat (antihigiènic).
• Un infix és un afix que va entre el lexema i el sufix per formar un derivat (allargassar).

Dimensió Estètica i Literària: La Novel·la al Segle XIX

La novel·la romàntica

La novel·la romàntica, que va predominar a la primera meitat del segle xix, tracta temes històrics o psicològics. Els personatges solen ser malenconiosos o inadaptats; i els ambients, nocturns, boirosos, etc., o bé exòtics.

La novel·la realista

La novel·la realista, que va predominar a la segona meitat del segle xix, vol ser una imatge fidel i detallada de la societat contemporània i les seves transformacions. S’interessa per la ciutat, la burgesia i la nova societat industrial.