Llengua i Comunicació: Gramàtica, Ortografia i Més

Llengua i Comunicació

El llenguatge serveix per expressar actituds emocionals, mitjançant fórmules lingüístiques i recursos gestuals.

• Els sentiments solen expressar-se amb verbs copulatius o pseudocopulatius, seguits d’adjectius o adverbis adients a l’estat anímic.
• La satisfacció i la insatisfacció poden tenir una entonació exclamativa i anar introduïdes per verbs que expressin aquests sentiments.

Gramàtica

Les categories lèxiques

Les classes de paraules

Les categories lèxiques són classes de paraules establertes amb tres criteris: morfològic (variació formal), sintàctic (paper en la formació de sintagmes) i semàntic (grau de significat).

Les categories lèxiques des del punt de vista morfològic

Els verbs tenen la variació màxima; els noms, els adjectius i els determinants tenen una variació mitjana; els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les interjeccions són categories invariables. Pel que fa als pronoms, n’hi ha de variables i d’invariables.

Les categories lèxiques des del punt de vista sintàctic

Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les preposicions generen sintagmes (SV, SN, SA, SAdv i SP, respectivament). Els pronoms equivalen a sintagmes. Els determinants introdueixen noms. Les interjeccions i les conjuncions són categories que queden fora dels sintagmes pròpiament dits.

Les categories lèxiques des del punt de vista semàntic

Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les interjeccions són categories amb significat ple i autònom. Els determinants tenen un significat que matisa el nom. Les preposicions i les conjuncions serveixen per relacionar altres categories. Els pronoms adopten el significat de l’element a què es refereixen en cada context.

Ortografia

Alternança de les vocals o/u i a/e en l’arrel de certs verbs

• Poder i voler: síl·laba tònica, segons pronúncia / síl·laba àtona: o, excepte en el present de subjuntiu i l’imperatiu (u).
• Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats: síl·laba tònica: u / síl·laba àtona: o.
• Fer, jeure, néixer, treure i derivats: síl·laba àtona: a / síl·laba tònica: a o e segons pronúncia i varietat geogràfica.

Locucions i frases fetes

Són grups de mots fixats i estereotipats que funcionen com una sola paraula. Les locucions estan formades per un sintagma; les frases fetes, per tota una oració. Apareixen en el diccionari general i en l’específic de locucions i frases fetes.

Dimensió Estètica i Literària

Narracions bíbliques i clàssiques

Les Narracions bíbliques

La Bíblia, una obra literària en la qual destaquen un seguit de narracions i personatges mítics.

Les Narracions clàssiques

L’èpica homèrica (la Ilíada i l’Odissea), font de la literatura occidental, presenta uns herois humans que serveixen de model al llarg de la història de la literatura (Aquil·les i Ulisses).

Dimensió Plurilingüe i Intercultural

Contacte de llengües

Una comunitat lingüística és un conjunt de persones que es comuniquen amb la mateixa llengua i que solen compartir una història, una cultura i una certa manera de veure el món.

No hi ha una relació biunívoca (un Estat / una llengua), sinó que en la realitat hi ha uns pocs països monolingües i una majoria d’estats plurilingües.

Bilingüisme

• Bilingüisme: ús regular i alternat de dues llengües.
• Bilingüisme individual: bilingüisme dels parlants que tenen la capacitat d’usar dues llengües amb un domini pràcticament igual.
• Bilingüisme social: bilingüisme dels grups socials o societats que usen dues llengües, generalment la llengua pròpia del territori i de la família i la llengua oficial.

Diglòssia

Situació lingüística en què dues llengües s’usen per a funcions diferents: la llengua dita A per a les situacions formals (escrits, administració, escola, mitjans de comunicació) i la llengua dita B per a les informals (orals, família, converses quotidianes).