Llengua Catalana: Semàntica, Lèxic i Gèneres Periodístics

Conceptes Semàntics

Antonímia

Oposició de significat.

• Antonímia complementària: Quan l'afirmació d'un mot comporta la negació de l'altre (viu/mort).
• Antonímia gradual: Quan l'oposició entre els mots s'estableix entre dos significats extrems i hi ha paraules intermèdies entre el que signifiquen (calent/tebi/fred).
• Antonímia relacional: Quan un mot dona sentit i raó de ser a l'altre (comprar/vendre).

Sinonímia

Semblança de significats.

• Sinonímia total: Comparteixen tots els trets semàntics. Signifiquen el mateix (ase/ruc).
• Sinonímia parcial: Dos mots que tenen un significat semblant però s'intercanvien segons el context del text. Ex: ocupat (lavabo) / enfeinat (feina).
• Sinonímia geogràfica: Quan signifiquen el mateix en qualsevol lloc, com tarda (Cat.) / vesprada (País Valencià) / horabaixa (Mallorca).
• Amb diferenciació de registre: Dos mots sinònims que pertanyen a registres diferents (pare/papa).
• Expressions sinònimes: Sinonímia entre expressions i enunciats dins d'un text (Salvador Espriu / poeta).

Hiperonímia

Mot que té un significat més general que l'altre (eina/tornavís).

Hiponímia

Mot que té un significat més específic que l'altre (vertebrat/animal).

Cohiponímia

Dos mots comparteixen un mateix hiperònim i s'oposen entre ells per un o diversos trets que els fan incompatibles semànticament (cadira/tamboret/sofà) és un moble.

Polisèmia

Una forma amb diversos significats com banc (moble per a seure / entitat econòmica / molts peixos...).

Homonímia

Diversos significats però so i grafia iguals com ric (adj.) / ric (verb).

• Homografia: Grafia i significat iguals i so diferent (poder).
• Homofonia: So igual però significat i grafia diferent (vents/béns).

Formació del Lèxic Català

Substrat preromà

Paraules anteriors a la romanització, provinents de llengües indoeuropees (celta i precelta) o no indoeuropees (iber i basc).

Estrat bàsic llatí

El lèxic és vulgar.

Aportacions posteriors

• Cultismes: Paraules de llengües clàssiques (llatí culte i grec).
• Superstrat: Incorporació de paraules que es van sobreposar a l'estrat llatí com a conseqüència d'invasions (dialectes germànics i àrabs).
• Adstrat: Incorporació de paraules de llengües que han estat en contacte fronterer amb el català (occità, castellà i alguerès).
• Altres influències: Incorporació de paraules de llengües influents per raons d'història de la cultura (castellà, francès, anglès).
• Producció pròpia:
  • Formació de mots: Conjunt de processos per obtenir nous mots a partir de mots que existeixen (derivació, composició, reduplicació...).
  • Lexicalització: Agrupació de mots en un ordre determinat el significat dels quals és unitari i sovint no es pot deduir del significat de cada mot.

Manlleus

Són elements lèxics que una llengua adopta d'una altra. Classificats segons la llengua d'origen:

• Occitanismes: Mestral, refrany, viola, veire...
• Castellanismes: Cercar, escalera, amo, caldo, alabar...
• Gal·licismes: Jardí, bufet, carpeta...
• Italianismes: Anxova, mortadel·la, violí...
• Sardismes: Casido per rusc.
• Indoamericanismes: Patata, piragua, huracà, cacauet...
• Anglicismes: Jazz, whisky, pòquer, bistec, interviu...

Neologismes

És una paraula nova que la llengua forma a partir dels recursos propis o d'una altra llengua. Els principals procediments de generació en català són:

• Els manlleus a altres llengües: anglès (Internet, xat, zoom), francès (suflé), italià (tifosi).
• Destaquen els xenismes: Paraules estrangeres que designen realitats d'altres cultures que no tenen traducció.
• La creació a partir de recursos propis: derivació (antiviolència) i la composició (videojoc).
• Formats cultes (vaticanòlegs).
• L'ús de marques (Kleenex).
• Sigles i acrònims (PPV).

Gèneres Periodístics

Gèneres informatius

• La notícia: Relata els fets d'actualitat importants. És molt breu i aporta informació per explicar els fets que s'han produït. La seva estructura és:
  • El titular: Està format per un títol breu i un subtítol amb la funció d'atreure l'atenció del lector.
  • L'entrada: Resum de la informació essencial.
  • El cos: Desenvolupament de la informació amb detalls.
• La crònica: És un relat, més extens i detallat que la notícia, que explica el que ha passat i ho amplia. Utilitza la tercera persona o fórmules impersonals, per mantenir un equilibri entre la presentació objectiva dels fets i la visió subjectiva.
• L'entrevista: És una conversa amb personatges d'actualitat per algun tema. Les opinions de la persona entrevistada s'organitzen perquè siguin més clares. Té una estructura de preguntes i respostes, en les quals hi ha declaracions superficials.
• El reportatge: És un text expositiu. No sempre ha de ser d'actualitat; s'acostuma a ser més complet i extens que la notícia. Pot incloure opinions de protagonistes, anècdotes...
• Enquestes

Gèneres d'opinió

• La carta al director: Predomina l'expressió de la pròpia opinió sobre temes d'actualitat social i política. L'exposició i l'argumentació s'imposen en aquesta mena de col·laboracions espontànies.
• Els gèneres gràfics: Les vinyetes i les tires còmiques sobre l'actualitat social i política són un gènere mixt, que conté dibuix i text pròpiament dit. Van signades per col·laboradors habituals tot i que expressen de manera creativa la seva opinió individual.
• La crítica: És un text argumentatiu especialitzat i centrat en la valoració d'un producte cultural concret. Les publicacions especialitzades, les ressenyes que es limiten a informar de la publicació d'una obra i dels continguts que té, amb breu al·lusió valorativa.
• La tertúlia radiofònica: És un text conversacional plurigestionat entre diverses persones: el moderador, que proposa els temes, estimula la reflexió i administra el torn d'intervencions. Els tertulians fan ús de l'exposició i l'argumentació.
• El debat: És un text convencional entre diverses persones; una actua com a moderadora i cedeix el protagonisme a les altres. Els participants tenen una posició sobre el tema que es discuteix.
• L'article d'opinió: L'autor reflexiona sobre una notícia concreta o un tema general d'actualitat o que té alguna mena d'interès per als lectors o oients. Apareix signat per un col·laborador esporàdic o habitual del mitjà de comunicació, o per algun expert en una determinada matèria. L'objectiu és analitzar un tema des de l'òptica personal del redactor per tal d'arribar a una conclusió a partir del lector.
• Tipus d'article d'opinió:
  • La columna i el bitllet: Són articles d'opinió disposats en una columna o en una peça de poques línies però d'amplada superior a la columna. Ofereixen una informació que es refereix a aspectes de l'actualitat general.
  • L'article de fons: És més extens, escrit per una autoritat especialitzada en la matèria.
• L'editorial: És un article que expressa l'opinió en el seu conjunt, sota la responsabilitat del consell de redacció del mitjà de comunicació. Se sol centrar en el tema que es considera més important en la data de la publicació. Predomina l'exposició i l'argumentació. L'estructura i l'estil són més formals que els articles d'opinió.