Llengua Catalana i Literatura del Segle XIX: Conceptes Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB

Conceptes Fonamentals de la Llengua

Llenguatge:
Una capacitat pròpia i comuna dels éssers humans.
Llengua:
Sistema convencional de signes que es manifesta quan el parlant en fa ús, quan fa l'acte de parla.
Parla:
La manifestació de la llengua per part de cada parlant.

Variacions Lingüístiques

Dins d'una llengua, les diferents formes de fer servir l'idioma segons l'origen geogràfic de cada parlant.

  • Variació Diacrònica: Les diferents formes de parlar una mateixa llengua al llarg del temps.
  • Variació Diatòpica: Dona lloc als diferents dialectes d'una llengua en cada zona.
  • Variació Diastràctica: L'ús de la llengua que fan els parlants segons els grups socials a què pertanyen.
  • Variació Diafàsica: L'opció lingüística que tria cada parlant.

L'Estàndard

Varietat de tipus formal, comuna per a tots els parlants que facilita la comunicació entre ells. És necessària per a comunicar-nos de manera oral i escrita. No és una varietat espontània, sinó creada i elaborada.

La Renaixença Catalana

En el segle XIX, les idees romàntiques envaïren la nostra cultura i, en la nostra literatura, els autors es llançaren a redescobrir els temps passats. Això provocà una recuperació de la producció literària en llengua pròpia.

  • Jacint Verdaguer:
    • L'Atlàntida (1870)
    • Canigó (1886)
  • Víctor Balaguer: Col·laborà en la recuperació dels Jocs Florals.

La Renaixença Valenciana

No només reivindica l'ús culte i formal de la llengua, sinó que també pretén recuperar el sentiment patriòtic i nacional.

  • Teodor Llorente: Poeta, figura més important de la Renaixença valenciana. D'ideologia conservadora, fou director del diari Las Provincias. Instaurador dels Jocs Florals, forma part del grup Lo Rat Penat, amb rebuig de la literatura progressista i republicana. La seva poesia és costumista.
  • Constantí Llombart: Pseudònim de Carmel Navarro i Llombart. De família humil i d'ideologia republicana, fou impulsor de la Renaixença Valenciana i creador de Lo Rat Penat. Fou un valencianista actiu (ortografia, reedició de diccionaris, recopilació de les principals obres dels nostres clàssics). La seva obra poètica destacada és Epigrames.

Neologisme

Un terme nou creat en una llengua per les regles pròpies de creació de mots o bé manllevat a una altra llengua i integrat en la d'arribada.

Dialectes Catalans

És una varietat geogràfica d'una llengua, la manera de parlar-la segons la procedència del parlant.

Tipus de Dialectes

  • Dialectes Constitutius: Són aquells que han evolucionat juntament amb el naixement de la llengua.
    • Central
    • Nord-occidental
    • Septentrional
  • Dialectes Consecutius: Aquells que han evolucionat com a conseqüència d'haver exportat la llengua a altres territoris.
    • Balear
    • Alguerès
    • Valencià

Classificació Geogràfica dels Dialectes

  • Dialectes Orientals:
    • Central
    • Balear
    • Alguerès
  • Dialectes Occidentals:
    • Nord-occidental
    • Valencià
    • Septentrional

El Dialecte Balear: L'Article Salat

Característic per l'ús dels articles salats: es (masculí singular), so (variant masculí singular), sa (femení singular), ses (femení plural).

La Narrativa del Segle XIX

Romanticisme

  • Idealisme romàntic.
  • Herois que s'enfronten als condicionaments socials.
  • Sentiments exaltats.
  • Subjectivisme de l'autor.
  • Ambientació medieval.
  • Influències de Victor Hugo, Balzac, etc.

Realisme i Naturalisme

Costumisme

  • Defensa dels costums de sempre.
  • Deixar constància de l'existència d'uns personatges típics en un moment determinat de la història.
  • Manifestació literària més destacada: el quadre de costums, que retrata escenes i personatges típics de la vida quotidiana.

Realisme

  • Objectivitat.
  • Crítica social.
  • Gènere més important: la novel·la.
  • Autor destacat: Narcís Oller.

Naturalisme

  • Un pas més enllà del realisme.
  • Origen en la teoria del Determinisme.
  • Émile Zola, el més representatiu (francès).

Entradas relacionadas: