Llengua Catalana: Literatura, Bilingüisme i Gramàtica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,14 KB
El Modernisme (1892-1906)
El Modernisme va ser un corrent estètic que va dominar els ambients culturals catalans des del 1892 fins al 1906. Es va caracteritzar per la introducció de les diferents tendències estètiques considerades modernes, sorgides sobretot a París.
El Noucentrisme (1906-anys vint)
El Noucentrisme va prendre el relleu al Modernisme com a corrent dominant a partir de 1906 fins als volts dels anys vint.
Els valors que potenciava el Noucentrisme eren:
- Noucentrisme
- Classicisme
- Mediterraneïtat
- Civilitat
- Arbitrarisme
Avantguardisme
L'Avantguardisme inclou:
- Cubisme
- Futurisme
- Dadaisme
- Surrealisme
Corrents estètics del Modernisme
El Modernisme va introduir diferents corrents estètics que van incidir especialment en la renovació de la poesia i la van distanciar de la tradició romàntica i dels Jocs Florals:
- El simbolisme
- El vitalisme
- El decadentisme
- L'espontaneisme
- El prerafaelisme
- El parnassianisme
El Simbolisme
El Simbolisme es va introduir amb les primeres traduccions de Maeterlinck i Verlaine fetes entre 1893 i 1896.
El Prerafaelisme
El Prerafaelisme, que exaltava els valors artesanals de l'edat mitjana, es va expandir per Europa gràcies al ressò que se'n van fer el simbolisme i el decadentisme.
El Vitalisme
El Vitalisme, que en bona part parteix de la lectura de l'obra de Nietzsche.
La poesia Noucentista
La poesia Noucentista neix el 1906, amb la creació depurada d'una llengua poètica que respongués als nous desigs expressius de mediterraneïtat, classicisme, civilitat i arbitrisme.
La poesia després de 1939
A partir de 1939, les primeres manifestacions poètiques clandestines van anar lligades a l'estètica simbolista de la preguerra o a la creació d'un moviment avantguardista. Van destacar ben aviat les obres personals d'Agustí Bartra i de Salvador Espriu. Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, va continuar conreant la poesia compromesa, irònica i sarcàstica.
Poetes com Miquel Martí i Pol van fer-se ressò d'aquests plantejaments.
La poesia del final del segle XX
La poesia del final del segle XX destaca tant per la varietat temàtica (l'amor i l'erotisme) com per les tendències. Un dels autors més destacats és Gabriel Ferrater.
Llengües en contacte
Quan es parla de llengües en contacte, cal tenir en compte fenòmens com el bilingüisme (o el plurilingüisme), és a dir, l'ús alternat de dues (o més) llengües, i la diglòssia, que es dona quan en un mateix territori una llengua es fa servir en les relacions més formals al costat d'una altra utilitzada en les més informals.
Conflicte lingüístic
Habitualment, quan es produeix una situació de conflicte lingüístic, hi ha dues opcions:
- La substitució lingüística: la llengua no és considerada prestigiosa i entra en un procés que la du a la desaparició. Els adults no la volen transmetre als joves.
- La normalització lingüística: depèn de la voluntat positiva dels qui utilitzen una llengua i consisteix a elaborar lleis perquè aquesta guanyi nous espais socials i nous parlants.
Objectius de la normalització lingüística
En el procés de normalització lingüística, s'han de tenir en compte una sèrie d'objectius:
- Normativització
- Estandardització
- Planificació lingüística de l'ensenyament (influeix en el comportament dels individus per aprendre i utilitzar una llengua)
Exemples d'oracions
Aniré a comprar, però no en tinc ganes.
oració coord. nexe oració coord.
Tot i que no en tingui ganes, aniré a comprar
nexe oració subordinada oració subordinada
Exemples de paraules (Ex.10)
Vast - Extens, Món - Planeta, Mon - Possessiu, Vull - Voler, Bull - Bullir aigua, Molt - Quantitat, Mòlt - Moldre
Exemples de categories gramaticals (Ex.8)
Adverbi de lloc: davant, pronom indefinit: tots, pronom relatiu: els quals, Verb impersonal: hi ha, Perífrasi d'obligació: haver d'anar, pronom feble: els, verb amb accent diacrític: té, Tres preposicions: de, a, amb, Adjectiu d'una terminació: gran, Nexe que indica conseqüència: per tant