La llengua catalana a les Illes Balears

AUTORITATS I SERVEIS PÚBLICS

L'ús del català a l'administració municipal varia segons el municipi. Als serveis públics, la freqüència d'ús de les dues llengües oficials varia de l'un a l'altre. Alguns fan servir només el castellà a les comunicacions escrites, mentre que d'altres han adoptat un model bilingüe de funcionament. L'ús oral del català hi és una mica més estès. Els noms propis i els llinatges catalans són admesos per la legislació espanyola. L'única forma oficial dels topònims és la catalana. La major part de la senyalització dels carrers, les carreteres i altres localitats i serveis és bilingüe.

Llei de normalització lingüística

Confia a la Universitat de les Illes Balears la responsabilitat de l'establiment de les normes lingüístiques, inclosos els topònims.

MITJANS DE COMUNICACIÓ I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

• Els ciutadans tenen el dret de rebre la informació en català.
• El govern balear ha de promoure la llengua i la cultura catalanes als mitjans de comunicació.
• El català serà la llengua habitual de les emissores de ràdio i de televisió que depenguin del govern autònom.
• El govern regional ha de col·laborar en aquest procés amb les altres comunitats autònomes d'expressió catalana i ha de facilitar la recepció dels mitjans de comunicació que vénen d'aquestes comunitats.
• Ha de contribuir al finançament dels mitjans de comunicació en llengua catalana, encoratjar la producció, projecció, doblatge i subtitulació de films i altres audiovisuals en català, donar suport a les manifestacions culturals en català, promoure la producció i difusió de llibres i altres publicacions en català, etc.

Diaris i ràdios

Tots els diaris de les Illes Balears són publicats en castellà. Algunes revistes publicades a les Illes són íntegrament en català com Lluc. L'única emissora de Radio Nacional de España que emetia en català ja no hi és. Algunes ràdios locals, com Ràdio Jove, emeten programes en català algunes hores amb una audiència limitada. Dues emissores de RNE i cadenes privades emeten parcialment en català. Televisión Española emet alguns programes en català per a les Illes Balears a les hores de menor audiència.

PRODUCCIÓ I INDÚSTRIES CULTURALS

• La producció anual de llibres en català a les Illes Balears se situa a l'entorn de 150 títols. La major part són manuals escolars, llibres per a infants, obres de poesia, contes i novel·les. També s'han editat enciclopèdies.
• L'activitat musical en llengua catalana és considerable. Hi ha nombrosos grups i intèrprets que han fet enregistraments la difusió dels quals és poc efectiva. El català és present, però en menor grau, en el pop i el rock.
• Algunes companyies professionals i uns 50 grups d'afeccionats fan teatre en català.
• Alguns films han estat rodats a les Illes Balears però la majoria dels que es projecten als cinemes són en castellà.
• Se celebren diversos festivals i actes dedicats a la cultura en llengua catalana a les Illes Balears així com un gran nombre de festivals i festes tradicionals locals.

EL MÓN DEL TREBALL

• El coneixement del català només és exigit per a alguns llocs a la funció pública i per a feines que comporten contactes amb el públic.
• La major part de la publicitat es fa en castellà, excepte la de les activitats culturals, una part de la publicitat institucional, i de vegades la dels bancs i dels productes artesanals. Fins i tot la publicitat de l'administració regional és en castellà. Els rètols comercials són gairebé en castellà, sobretot a Palma i als llocs turístics. Només alguns productes d'origen local porten l'etiqueta o les instruccions d'ús en català.

ÚS FAMILIAR I SOCIAL DE LA LLENGUA

L'ús del català és clarament majoritari entre els parlants en totes les activitats tret d'aquelles que impliquen l'escriptura. Hi ha una preferència pel castellà a les activitats que requereixen coneixements de la llengua escrita. Els parlants consideren que la llengua avançarà si rep el suport del govern. L'opinió general és que els joves coneixen millor la llengua que la gent més gran, però que la fan servir menys. Els contactes socials, familiars i professionals poden ser decisius en l'aprenentatge del català per part dels castellanoparlants. A penes 1 de cada 4 ha après el català a l'escola. Per als catalanoparlants, en canvi, la influència castellanitzadora de l'escola ha estat massiva.

Darreres al català:

• Aprovació de la "Llei de Funció Pública"
• Pel·lícules ib3
• Subvenció per editar llibres.
• Supressió de la Direcció general de política lingüística
• Decret de tractament de llengües (TIL)