Llengua Catalana: Fórmules, Sintagmes i Literatura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,04 KB
Fórmules de Cortesia en Català
Lamentar
Algunes de les expressions més corrents per doldre's d'una cosa, per manifestar contrarietat o pena, Ho sento, Em sap greu, Quina pena!, Quina llàstima!, Ho lamento, etc.
En situacions formals, com ara comunicacions escrites, les expressions es fan més complexes: Lamentem profundament..., Lamentem haver-los de comunicar que...
Demanar i Agrair
Per demanar alguna cosa, en el llenguatge col·loquial recorrem a fórmules de cortesia com ara si us plau.
Sintagmes Nominals i Preposicionals
| Sintagma nominal (amb el o els) | Sintagma preposicional (amb al o als) |
|---|---|
|
|
Figures Retòriques i Recursos Literaris
La comparació: consisteix a posar en relació dos conceptes entre els quals observem una semblança. Per exemple: En Josep és pesat com el plom.
La metàfora: es basa en una semblança entre dos conceptes, però amb una diferència respecte a la comparació i és que mai no hi ha nexe d'unió. En Josep és un plom.
La metonímia: es produeix quan designem una cosa amb el nom d'una altra perquè hi té una relació determinada. Ex.: Acaba de complir divuit primaveres.
Les locucions i les frases fetes: són grups de mots fixats i estereotipats que funcionen com una sola paraula. La locució és un sintagma (a ulls clucs), mentre que una frase feta està formada per tota una oració (obrir uns ulls com unes taronges).
Literatura Catalana Medieval
Naixement de la Literatura Catalana
Després dels segles en què el català va formar-se com a llengua oral i, posteriorment, escrita, es va produir el naixement de la literatura en català.
Ramon Llull
Ramon Llull va ser el creador de la prosa culta en llengua catalana. Es va dedicar a la redacció d'una gran obra filosòfica, científica i literària que tenia com a intenció de fons que els lectors entenguessin, estimessin i servissin el Déu cristià.
Les Cròniques Medievals
Les cròniques medievals eren escrites a instàncies de la monarquia i tenien una clara intenció propagandística i de justificació de la política reial. Les quatre grans cròniques, que van ser escrites entre els segles XIII i XIV, són les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Les cròniques són extenses narracions en prosa de fets històrics de caràcter bèl·lic per ser escoltades col·lectivament o llegides individualment.
Bernat Metge
Bernat Metge va ser escrivà del rei Joan I, càrrec de màxima confiança. Gaudia d'una sèrie de privilegis fins que va ser acusat de la mort del rei en circumstàncies poc clares.