La Llengua i l'Arquitectura de la Grècia i Roma Antigues

La Llengua
Grega: No tothom fa servir el mateix sistema per escriure (japonès, xinès, àrab, ciríl·lic...). Hi ha diferents direccions de les escriptures: d'esquerra a dreta o d'esquerra a dreta.
Els sistemes d'escriptura de la Grècia antiga eren el bustrofèdic, que es llegia d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra.
Casa grega: Tenen diferents tipus de cases segons l'economia de les persones, tenen una disposició irregular, tenien 10 habitacions a la planta baixa i també tenien un pati.
En la planta baixa hi havia habitacions per a les dones, que s'anomenaven ginaceu. Si travessaves el pati, arribaves al menjador dels homes, on feien un symposlum, que era un banquet privat. Els homes es reunien en un andron. Hi ha un pati central que és el cor de la casa, on hi ha un petit jardí amb un altar per fer ofrenes als déus. En les habitacions només hi havia llits, tamborets o baüls, tauletes i finestres. Les parets estaven fetes d'adob (barreja de fang, palla i calç) i es pintaven de color vermell, que era el més popular, o sigui, el més barat. I el sostre era de teulades de terracota (fang).

Casa romana: A l'entrada tenen un vestíbul que dóna a l'atrium, que és el lloc més important de la casa, on recull les aigües de la pluja, que es diu impluvium, a través d'una obertura al sostre per on passa l'aigua, que es diu compluvium. Al voltant de l'atri hi havia les habitacions dels serveis i de la família, i a un racó, l'altar dels déus.
A Roma només es podien casar les persones de la mateixa classe social. Hi havia dos tipus: els que tenien més diners s'anomenaven patricis, i els altres, que eren els més pobres, s'anomenaven plebeus.
Els esclaus no es casaven, però podien viure amb algú altre, i aquesta relació s'anomena contuberni (relació que té un esclau amb un altre esclau).
Al final de l'imperi es va permetre que les persones de les dues classes es casessin.

Requisits per poder-se casar:
- Que les noies tinguin 12 anys i els nois 14-16 anys
- Tenir el consentiment dels pares
- Ser ciutadà romà.
Modalitats de cerimònies: Hi havia tres maneres de poder-se casar:
1. Consfarreatio: cerimònia davant d'un déu i feta per una autoritat religiosa amb deu testimonis.
2. Coemptio: unió més administrativa, que es feia davant de cinc testimonis i es feia com una venda simbòlica de la noia al nuvi.
3. Usus: unió de fet; la parella havia de demostrar que havia estat vivint junta i més de tres nits separats. Passat aquest any, es feia una declaració de voluntat de continuar estant units.