Lleis Orgàniques i Ordinàries a Espanya: Competències i Recursos

Lleis Orgàniques i Ordinàries

Lleis Orgàniques (Art. 81 CE)

Són relatives al:

• Desenvolupament dels Drets fonamentals i de les llibertats públiques (secció primera del capítol II, art. 15 a 29 CE).
• Aprovació dels Estatuts d'Autonomia (considerades lleis orgàniques paccionades).
• Règim Electoral General (LOREG 5/85, 19 de juny).
• Altres previstes a la CE, referides als Drets i les institucions de l'Estat Espanyol, on la CE especifica que una LO desenvoluparà la institució a la qual es refereix (darrer apartat de l'Art. 81 CE): Tribunal de Comptes, CGPJ, TC, Defensor del Poble, Forces Armades.

Lleis Ordinàries

Les lleis ordinàries regulen les matèries no recollides a l'art. 81 CE, és a dir, totes aquelles matèries no reservades per lleis orgàniques.

Tipus de lleis ordinàries:

• Lleis del Ple.
• Lleis aprovades en Comissió (el Ple traspassa internament a les Comissions Legislatives la facultat prevista a l'art. 75 CE:"les cambres podran delegar en les comissions legislatives permanents l'aprovació de projectes o proposició de lle").

Aquest sistema d'aprovació en Comissió no es pot utilitzar per a:

• Lleis que es refereixen a la reforma constitucional.
• Lleis que es refereixen a assumptes internacionals.
• Lleis orgàniques.
• Lleis Bases.
• Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat.

Lleis de l'Art. 150 CE

L'Art. 150 CE preveu les Lleis Marc i les Lleis d'Harmonització, que tenen la categoria de Lleis Ordinàries. La Llei de Delegació i la Llei de Transferència tenen la categoria de Llei Orgànica. Totes són lleis que doten de contingut l'estatus de competències de les diferents CCAA.

Llei de Marc (150.1 CE)

En matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o a algunes de les CCAA la facultat de dictar, per elles mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, les bases i les directrius fixats per una llei estatal, sense perjudici de la competència dels tribunals. Dins de cada llei marc s'establirà la modalitat del control de les CG, sobre aquestes normes legislatives de les CCAA.

Lleis de Transferència o Delegació (Art. 150.2 CE)

Preveu que l'Estat podrà transferir o delegar a les CCAA, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal, per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. La llei preveurà en cada cas la transferència o delegació corresponent de mitjans i també les formes de control que l'Estat es reservi. Les Lleis de Transferència o Delegació s'amplien les facultats de les CCAA respecte a unes determinades matèries, però no la titularitat competencial. L'Estat continua ostentant la titularitat de la competència, però en el seu exercici, normació i execució, es troba transferit a la CCAA.

Recursos d'Inconstitucionalitat

Es pot interposar contra les lleis, disposicions normatives o actes amb força de llei a partir de la seva publicació oficial. Quan es tracti d'Estatuts d'Autonomia i altres lleis de l'Estat, organismes o en qualsevol de les seves formes i disposicions normatives i actes de l'Estat o de les CCAA amb força de llei, Tractats Internacionals i reglaments de les cambres i de les Corts Generals.

Legitimats per a l'exercici del recurs d'inconstitucionalitat:

• El president del govern
• El defensor del poble
• Cinquanta diputats
• Cinquanta senadors

També es podrà interposar pels Òrgans col·legiats executius i les assemblees de les CCAA contra lleis, disposicions o actes amb força de llei de l'Estat que puguin afectar a l'àmbit d'autonomia de les CCAA.

Procediment

Es formularà dins el termini de tres mesos a partir de la publicació de la llei, disposició o acte amb força de llei impugnat mitjançant demanda presentada davant el TC. S'haurà d'expressar les circumstàncies d'identitat de les persones o òrgans que exercitin l'acció, concretar la llei, disposició o acte impugnat, en tot o una part, i precisar el precepte constitucional que s'entengui infringit.

El President del Govern i els òrgans col·legiats executius de les CCAA poden interposar recurs d'inconstitucionalitat en el termini de 9 mesos amb els següents requisits per tal d'evitar una cascada de recursos:

• Que es reuneixi la Comissió Bilateral de Cooperació entre l'Administració general de l'Estat i les respectives CCAA, a petició de qualsevol de les dues administracions.
• Que la Comissió hagi adoptat un acord per iniciar negociacions per resoldre les discrepàncies i que es pot fer referència a la invocació o no de la suspensió de la norma en cas de presentar-se el recurs en el termini esmentat.

Si als 3 mesos o 9 mesos s'arriba a un acord, s'ha de comunicar al TC pels òrgans esmentats, s'ha d'inserir en el BOE i els diaris oficials de les CCAA. No impedeix la interposició del recurs d'inconstitucionalitat pels altres legitimats.

Admesa la demanda al TC

Donarà trasllat al Congrés dels Diputats i Senat, via els seus Presidents, al Govern via Ministeri de Justícia. Si fos una llei o disposició amb força de llei dictada per una CCAA, seria comunicada als seus òrgans legislatius i executius, per tal que puguin personar-se. La personació i formulació d'alegacions haurà de fer-se en el termini de 15 dies, després el TC dictarà sentència en el termini de 10 dies. Excepte que el TC motivi un retard justificat mitjançant resolució motivada, on el termini no podrà excedir en cap cas dels 30 dies.

Qüestió d'Inconstitucionalitat (QI)

Quan un jutge o tribunal, d'ofici o a instància de part, consideri que una norma amb rang de llei aplicable al cas i que pugui ser contrària a la CE. Solament es podrà plantejar la qüestió una vegada hagi conclòs el procediment i dins el termini per dictar sentència. Ha de concretar la llei o norma amb força de llei que qüestiona, el precepte constitucional que se suposa infringit i justificar que la resolució del procés depèn de la validesa de la norma qüestionada. L'òrgan judicial ha d'escoltar a les parts i al Ministeri Fiscal, perquè en un termini comú de 10 dies improrrogables puguin alegar sobre la qüestió d'inconstitucionalitat. Posteriorment el jutge resoldrà sense cap mena de tràmit en el termini de 3 dies, la decisió no serà recurrible. La qüestió d'inconstitucionalitat es pot intentar de nou en successives instàncies o graus en tant que no s'arribi a sentència ferma. El TC farà els mateixos tràmits de resolució que els descrits en el recurs d'inconstitucionalitat.

Instruments de Coordinació i Col·laboració

• Les conferències sectorials.
• Els convenis de col·laboració.
• Els consorcis.
• El Consell Econòmic i Social (art. 131 CE).
• El fons de compensació interterritorial (art. 158.2 CE).
• Òrgans ministerials.

Controls

Controls Normals

• Convenis entre les CCAA, comunicant a les Corts Generals el contingut del tractat o conveni (art. 145.2 CE).
• Control del Tribunal Constitucional (art. 153 CE).
• Control jurisdiccional ordinari (art. 153 CE).
• Control econòmic i pressupostari (arts. 136 i 153 CE).

Control Especial

:Control parlamentari de les CG.Control governamentalControl execepcional, incompliment d’obligacionsLes funcons de control del delegat del Govern a la CCAA.concepte i naturalesaEls EA són lleis orgàniques pactades o paccionades.Art. 81 CE, reserva la seva aprovació dels EA per llei orgànica.Té una peculiar elaboració, preparació i aprovació dels projectes que porten a terme els EA.Es troba fora de les vies normals de l’iniciativa legislativa parlamentària.Per la manera com s’exerceix la competència en relació amb les competències d’altres ens:Competències concurrents, quan coincideixin competències de diferents enssobre una mateixa matèria.Competències compartides, quan una materia es troba competencialmentcompartida (l’Estat legisla i les CCAA executen)Competències exclusives, correspon a un ens sense la intervenció de l’altreLes competències de l’art 149 son necessàries adreçades a mantenir la unitat del sistema polític i social espanyol.Són adreçades a assegurar la igualtat social bàsica de tots els espanyols.Es poden catalogar i classificar com a correlatives a la sobirania que recau en el poble espanyol.Les competències compartides de l’Estat i  les CCAA: son aquelles que l’Estat s’ha reservat alguna competència sobre una matèria i la CCAA assumeix les que no han estat reservades expressament per l’EstatAmpliació extraestatutària de les competències de les CCAA, mitjançant l’Estat art. 150 CE.Concepte i naturalesa:Contingut art 147.2 CE conté la relació de punts que han d’incloure obligatòriament tots els EA:Denominacio de la CA, que millor correspongui a la seva identitat històricaLa delimitació del seu territoriLa denominació, l’organitzacio i la seu de les institucions autònomes pròpies.Les funcions del TC  Art. 161 CE.TC té jurisdicció en tot el territori espanyol.És competent per conèixer el recurs d’inconstitucionalitat de disposicionsnormatives amb força o rang de llei.Del recurs d’empara per violació dels drets i llibertats referits en l’Art. 53.2 CE, enels casos i formes que la llei estableix.Dels conflictes de competències entre l’Estat i les CCAA, o dels d’aquestes entre si.De les altres matèries que li atribueix la CE o les lleis orgàniques.El Govern podrà impugnar davant el TC les disposicions i resolucions pels òrgansde les CCAA.La impugnació produirà la suspenció de la disposició o resolució recorreguda, peròel TC, haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior de 5 mesos.Quan un òrgan judicial consideri, en algun procés, que una norma amb rang de llei,aplicable al cas, la validesa de la qual depenguin de la decisió, pugui ser contraria a la CE, plantejarà la qüestió davant el TC, en els supòsits, en la forma i amb els efectes que estableixi la llei, que en cap cas podran ser suspensius, Art. 163 E.Dels conflictes entre òrgans constitucionals de l’Estat.Del control previ de constitucionalitat en els casos previstos a la CE i la LO.De les impugnacions previstes a l’art. 161.2 CEDe la verificació dels nomenaments dels magistarts del TC, per jutjt si reunixein elsrequisits.El TC podrà dictar reglaments, sobre el seu funcionament i organització, així com elrègim del seu personal i serveis, dins de l’àmbit de la llei present.Hauran de ser aprovats pel Tribunal en Ple, es publicaran en el BOE, autoritzats pelseu president.