Lleis Fonamentals del Franquisme i Canvis Demogràfics

Lleis Fonamentals del Franquisme

Les lleis fonamentals servien de línies bàsiques per organitzar jurídicament i legalment el nou estat. Franco tenia el poder de promulgar noves lleis en situació d'emergència.

1. Llei del Fur del Treball (Fuero del Trabajo)

Creació del sindicat vertical. L'estat dictava les condicions laborals, salaris, jornada, vacances, permisos, sense que els treballadors tinguessin cap capacitat de negociació ni dret a fer vaga. Això va provocar condicions de treball extremes amb salaris baixos i beneficis empresarials alts. Al 1954 es van crear els enllaços sindicals, representació de treballadors, amb certa capacitat de defensa.

2. Llei Constitutiva de les Corts

Estableix les Corts amb representants, anomenats procuradors, que eren escollits per les institucions o per Franco. Tenien funcions limitades:

• Ratificar lleis presentades.
• No podien proposar lleis.

Al 1966, amb la Llei Orgànica, es va crear la figura dels procuradors familiars, representants de les famílies i escollits com a caps de família. Aquest sistema es deia "democràcia orgànica" i fingia una aparença parlamentària.

3. Llei del Fur dels Espanyols (Fuero de los Españoles)

Carta de drets que feia veure a l'estranger que els espanyols tenien drets polítics. Feia veure una implementació de drets i llibertats que, realment, derivaven d'altres lleis que les negaven.

4. Llei del Referèndum Nacional

Permet que dues lleis fonamentals es votin en referèndum: la Llei de Successió (1947) i la Llei Orgànica (1966). Processos sense garanties, no es podia defensar una posició contrària a la que el règim volia.

5. Llei de Successió

Permetia a Franco designar el seu successor, que es convertiria en rei d'Espanya, tot i que ell no tenia el títol de rei. Aquesta llei crea dos organismes: el Consell de Regència i el Consell del Regne.

6. Llei de Principis del Moviment Nacional

Convertia la Falange en el Moviment Nacional.

7. Llei Orgànica de l'Estat

Definia l'estructura de l'estat, el repartiment de poder (executiu, legislatiu i judicial), la figura del cap d'estat, etc.

Franquisme: Canvis Demogràfics

Al 1960, la població va experimentar la taxa de creixement anual més important de tot el segle: va passar de 30,4 milions d'habitants a 33,8. L'augment demogràfic va ser conseqüència d'un descens de la mortalitat, sobretot la infantil, i una natalitat elevada com a resultat d'unes condicions de vida més favorables. El franquisme proposava una política clarament natalista, i la taxa de fecunditat es va situar en 2,8 fills per dona. També es va produir un augment de l'esperança de vida, que va passar de 67 a 70 anys per als homes i de 72 a 76 anys per a les dones. El creixement de la població catalana va ser encara més accelerat i va passar de 3,9 milions a 5,5 milions com a conseqüència de la gran onada migratòria que va arribar a Catalunya.