Lleida romana (Ilerda): història, restes i Horaci

Lleida romana: Ilerda i restes arqueològiques

La ciutat romana de Lleida, coneguda com Ilerda en llatí, va ser fundada probablement a inicis del segle I aC. Abans de la seva fundació romana, la zona estava habitada pels ilergets, una tribu ibèrica, i el nucli iber hàbitat anterior a la fundació romana era la Litirta, que es considera la capital dels ilergets.

Importància històrica i la batalla del 49 aC

Ilerda va tenir una gran importància històrica a la Hispània romana, especialment durant el segle I aC. Va ser escenari de la famosa batalla d'Ilerda l'any 49 aC, durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Aquesta batalla va ser narrada per Cèsar ell mateix a De Bello Civili. La ciutat va ser base d'operacions per als partidaris de Pompeu, i la seva caiguda va ser decisiva per al resultat final de la guerra, favorable a Cèsar.

Organització urbana i topografia

L'estructura urbanística d'Ilerda va ser adaptada a les característiques topogràfiques de l'emplaçament, amb una disposició que no seguia l'habitual d'altres ciutats romanes. Això es deu a la seva ubicació entre el turó de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola. La cruïlla del cardo i del decumanus es trobava probablement a l'extrem est de la ciutat.

Restes romanes conservades

Les restes romanes que es conserven a Lleida inclouen elements diversos que testimonien la vida urbana i rural:

• Una part de la muralla.
• Elements constructius del fòrum.
• Estructures del complex termal.
• Trams del cardo.
• Diverses domus urbanes.
• Algunes villae rusticae extramurs.

Horaci: vida i obra

Horaci, nascut a Venúsia l'any 65 aC i mort a Roma l'any 8 aC, va estudiar a Roma i va completar els seus estudis a Grècia, on també va servir a l'exèrcit de Brutus, un dels assassins de Cèsar. Després de la derrota de Brutus, va tornar a Roma i va ocupar càrrecs administratius. El seu amic Virgili el va introduir al cercle literari de Mecenàs l'any 38 aC.

Obres principals

Les seves obres principals són diverses i abasten gèneres variats. Entre elles es poden destacar:

• Epodes: poemes breus que critiquen els vicis de l'època amb to satíric; alguns tracten l'amor i altres expressen el desig de posar fi als conflictes entre els romans.
• Sàtires: dos llibres que contenen poemes en què Horaci retrata la societat romana, criticant vicis comuns i injustícies socials.
• Odes: poemes lírics que emulen la poesia grega; tracten temes com l'amor, l'amistat i la filosofia de la vida, i inciten a viure de manera equilibrada, evitant ambicions desmesurades.
• Epístoles: cartes en vers adreçades a amics, especialment a Mecenàs; en aquestes reflexiona sobre la felicitat i la vida al camp, destacant la tranquil·litat i la connexió amb la natura com a fonts de benestar.

Tòpics literaris d'Horaci

Els tòpics literaris més comuns a l'obra d'Horaci inclouen:

• Carpe diem: ens convida a gaudir del moment present, ja que la vida és curta i imprevisible; significa aprofitar les oportunitats i les experiències positives sense obsessionar-se pel futur.
• Aurea mediocritas: tracta sobre la importància de trobar un equilibri en la vida; Horaci recorda que la felicitat es troba en la moderació i la senzillesa, evitant els extrems i valorant les petites coses de la vida quotidiana.

Nota: s'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'han ajustat majúscules i minúscules i s'han destacat els elements clau amb negretes i cursiva per facilitar la lectura i millorar la seva optimització per a motors de cerca.