Lleialtat lingüística i bilingüisme: una reflexió sobre la diversitat lingüística

Lleialtat lingüística

Designa la predisposició d'un parlant a no abandonar l'ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a la qual pertany. La lleialtat lingüística es relaciona amb un sentiment de pertinença a un grup determinat i és imprescindible per a la normalització de l'ús de la llengua minoritzada. És efectiva acompanyada d'un procés de normativització, estandardització i de normalització desenvolupat amb el suport institucional.

Autoodi

Sentiment d'inferioritat que experimenten uns individus determinats per posseir els trets que els identifiquen com a membres d'un grup. El sentiment d'inferioritat fa que neguen la pertinença al propi grup i provoca la deslleialtat lingüística. Quan una comunitat lingüística és objecte de discriminació, els seus membres poden adoptar l'idioma dominant i abandonar el propi. Refusen la llengua pròpia fins als àmbits on el seu ús es considera normal.

Prejudicis lingüístics

Són judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua generats per la ignorància, que responen a estereotips i al neguit que produeixen les diferències. Prejudicis interlingüístics afecten la valoració d'una llengua respecte d'altres. Prejudicis intralingüístics tenen relació amb la valoració interna que es fa d'una llengua.

Llengua minoritària

És la que disposa d'un nombre reduït de parlants en un context determinat. La llengua minoritzada és la que, encara que puga ser parlada per la major part de la població d'un lloc, veu restringits els àmbits i les funcions en benefici d'una altra llengua, la denominada llengua dominant.

Requisit lingüístic

Es demana un cert nivell de coneixements del valencià per als treballs públics.

Bilingüisme

És un dels conceptes emprats per a descriure les situacions de llengües en contacte, és la pràctica d'usar de manera alterna dues llengües. Podem establir tres classes:

• Bilingüisme individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.
• Territori bilingüe: espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament.
• Bilingüisme social: quan el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers que formen grups socials.

Aquesta alternança idiomàtica sol estar desequilibrada en el sentit que no és uniforme per als dos idiomes: una s'empren en les relacions formals i l'altra en els àmbits familiars.

Diglòssia

S'aplica a la situació en què en una societat conviuen dues llengües o més, una d'aquestes presenta un rang sociopolític superior, mentre l'altra/es s'usen per a funcions informals.

Conflicte lingüístic

Apareix quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d'ús i les funcions que correspondrien assumir a la llengua pròpia d'una comunitat.

Substitució lingüística

Es defineix com una situació en què dues llengües entren en contacte i es produeix el desplaçament parcial o total d'una de les llengües per l'altra en diversos àmbits. La llengua minoritzada queda reduïda als àmbits familiars i col·loquials; la dominant ocupa els àmbits públics i formals.

Normalització

Entesa com a extensió generalitzada del coneixement i de l'ús privat i públic de la llengua, és l'única alternativa vàlida a la substitució lingüística.

Política lingüística

Conjunt de mesures que els poders públics prenen per intervenir en les comunicacions lingüístiques d'una comunitat.