Llei de Selye

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,24 KB

CONCEPTE I EVOLUCIÓ DE A PLANIFICACIÓ ESPORIVA:


3 ETAPES:


Des dels orígens a 1950, quan S’inicia la sistematització de la planificació

Arriba fins anys 70 moment en que Es qüestionen les coses que s’havien fet fins ara

S’allarga dels 70 als nostres Dies, una gran evolució d’aquests coneixements.


MODELS DE PLANIFICACIÓ:


Periodització:


es fa servir a nivells D’iniciació i amb poques competicions. 

Aquest  Model divideix la temporada en cicles (1 o 2) que a la vegada es Divideixen en períodes.

Disseny en blocs (verjochanski):


concentra Càrrega mètodes i mitjans en una qualitat o capacitat concreta.

 (mitjançant la Concentració de càrregues s’aconsegueixen més fàcilment l’esgotament.) 

Les Diferents càrregues no s’apliquen de forma conjunta, 

sinó seqüencial, Desenvolupar la força per un millor rendiment.


CRACTERÍSTIQUES DE PLANIFICACIÓ:


Serà única

Específica

Personalitzada 


Principals Teories explicatives dels fenòmens d’adaptació

Llei d’Arnold-schuld


l’adaptació es produeix davant d’estímuls òptims.

 - Esforços per sota del llindar D’intensitat no procuren beneficis

- Si estant per sota es repeteixen Suficientment, si procuraran beneficis

- Si es troben entre el llindar D’intensitat i el de màxima tolerància

 es produiran beneficis i adaptacions

- Si es sobrepassa el llindar de Màxima tolerància hi hauran beneficis 

sempre que les càrregues estiguin Correctament alternades


Parlem De càrregues extensives quan els nivells de intensitat Es troben 

dins de la zona de treball pròximes al llindar d’intensitat

Seran càrregues de major durada amb una Adaptació més estable

Le Carregues intensives es trobaran dins dels límits de Treball però més 

proposades al llindar de màxima tolerància.

Llei de weigner o supercompensació

parla d’adaptació com la Resposta específica de l’organisme

 a determinats estímuls acumulant nivells de Potencial de treball superiors als inicials.


Tipus de compensació:


Supercompensació simple:


s’aplica a la càrrega quan l’esportista 

té incrementats els seus Nivells inicials

Supercompensació acumulada:


després de l’aplicació d’un estímul,

 el següent s’aplica abans D’arribar al nivell més alt de recuperació.

Hipercompensació:


s’apliquen La supercompensació de forma continuada 

acumulada fins a nivells permanents d’esgotament, on es deixa recuperar

 de forma més important produint-se una Supercompensació encara més gran.


Definició S.G.A

Es definit com la Resposta adaptativa i no específica de l’organisme

 a tota causa que posa en Perill el seu equilibri biològic.


Fase de reacció a estat d’alarma:


hi ha una Sèrie de canvis a nivell cardiovascular, 

respiratori i metabòlic controlats pel Sistema nerviós simpàtic conseqüència de l’estrès

 que altera l’estat d’homeòstasi

- Fase de xoc:

es trenca l’homeòstasi

- Fase d’antixoc:

es reorganitzen les defenses per incrementar la capacitat

Fase de resistència:


l’organisme recupera i Supera l’equilibri inicial amb una resposta 

eficaç i una acció hormonal menor.

Fase d’esgotament:


Després d’un successiu Increment de l’estímul o de la seva intensitat, 

l’organisme entra en estat D’esgotament per falta d’energia o adaptacitats.


LA TEMPORADA

És l'estructura de 12 mesos que planifica i organitza tot el procés d'entrenament anual de l'atleta.

Està organitzada en estructures temporals més petites: macrocicles, mesocicles, microcicles i sessions.

Macrocicles → El macrocicle és el més llarg dels cicles i inclou les quatre etapes

d’un programa d’entrenament perioditzat

Mesocicles → El mesocicle representa un bloc específic d’entrenament que està dissenyat per a aconseguir un objectiu particular.

Hi ha diferents tipus de mesocicles:

  • Mesociles Entrant: Iniciarem el procès d’entrenament, Tindrà un caràcter molt genètic.

  • Mesocicles de Base: A ugmentarà la funcionalitat dels sistemes energètics que seràn la base dels sistemes específics requerits a la disciplina.

  • Mesocicles Preparatoris: Adquisició de la forma específica.

  • Mesocicles de Competició:
    Entrenament psicològic i el ritme són importants.

  • Mesocicles Restabliment de Recuperació:Exercicis de caràcter general amb volum moderat i molt baixa intensitat.

Microcicles → Un microcicle és el cicle de l’entenament més curt, que sol durar una setmana amb l’objectiu de facilitar un bloc enfocat d’entrenament.
  • Microcicles d’ajust: Baix nivell de càrrega.

  • Microcicles de Càrrega: Segueix una dinàmica de càrregues de V i I creixements.

  • Microcicles d’Impacte: Podem ubicar un 100% de volum d’una quantitat específica.

  • Microcicle d’activació: Càrregues semblants a les de competició que s’ubiquen després dels microcicles de càrrega  o impacte i que han de permetre la recuperació de l’esportista.

  • Microcicle de competició: Baixada del volum (Nº d sessions) 

  • Microcicle de recuperació: Recuperació total de l’esportista, Sessions d’estirament i jocs.


2.2 PRINCIPI D’INDIVIDUALITAT

Els programes de l’entrenament s’ha de’adaptar a cada esportista a les seves necessitats individuals, a les seves capacitats inicials,

 i les seves necessitats específiques de l’esport practicat.

2.3 PRINCIPI DE CÀRREGA

Si tenim una càrrega massa baixa no té millora. Si la intensitat és massa elevada poden sorgir efectes negatius com lesions o sobreentrenament.

2.4 PRINCIPI DE GLOBALITAT

Estar en forma implica tot el cos. Cal un equilibri entre les diferents parts. Això però en el camp del rendiment no té validesa.

2.5 PRINCIPI DE LA PROGRESSIÓ

Increment lent però constant del treball d’entrenament és l’única manera de produïr més adaptacions i augmentar el rendiment físic.

No serveix de res fer un esforç massa elevat un dia perquè després no és bo per el nostre cos.

L'objectiu del descans o recuperació és que el cos es prepari per poder afrontar nous entrenaments, noves activitats.

2.7 PRINCIPI DE LA REVERSIBILITAT

La millora de la condició física es produeix per una adaptació reversible, què vol dir això?

Si fem exercici millorem la condició física, però si deiem de fer-ne el nivell de condició física torna a disminuïr.

2.8 PRINCIPI DE LA CONTINUITAT

La pràctica sistemàtica d'activitat física permet l'adaptació. Si no hi ha una freqüència mínima d'entrenament (a la semana),

no podrem aprofitar els efectes positius de la sobrecompensació i perdrem les adaptacions aconseguides.

2.9 PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA

Els períodes de descans són tan necessaris com l'entrenament per produir sobrecompensacions. El temps de recuperació insuficient

després d'una càrrega provoca la disminució de la capacitat de rendiment que quan és molt greu s'anomena subaltrenament.

Per evitar-ho hem d'alternar tipus de càrrega deixant al cos descansar.

2.10 PRINCIPI DE LA VARIACIÓ

Els estímuls aplicats han d'utilitzar el major nombre possible de continguts, sistemes d'entrenament i recursos per assolir els objectius.

Així evitarem la monotonia i l'avorriment.


Entradas relacionadas: