La Llei i el Principi de Legalitat: Fonts del Dret a Espanya

La llei i el principi de legalitat

1.- La llei en l'ordenament jurídic espanyol

Des d'una perspectiva política, la llei, elaborada pel poder legislatiu, constitueix l'expressió del poble. En un pla normatiu, és la norma supeditada a la Constitució i a la qual se subordinen totes les altres. Segons la seva concepció hi ha diverses classes:

1.1 Les fonts del dret en el Codi civil

Article 1.

1. Les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret.
2. No tindran validesa les disposicions que contradiguin una altra de rang superior.
3. El costum només regirà en defecte de llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l'ordre públic i que resulti provada.
4. Els usos jurídics que no siguin merament interpretatius d'una declaració de voluntat tenen la consideració de costum.
5. Els principis generals del dret s'aplicaran en defecte de llei o costum, sense perjudici del seu caràcter informador de l'ordenament jurídic.
6. Les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals no seran d'aplicació directa a Espanya fins que no hagin passat a formar part de l'ordenament intern mitjançant la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de l'Estat.
7. La jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la Llei, el costum i els principis generals del dret.
8. Els jutges i tribunals tenen el deure inexcusable de resoldre en tot cas els assumptes que coneguin, atenint-se al sistema de fonts establert.

1.2 La Constitució i la jerarquia de les disposicions normatives

Jerarquia de normes

Constitució, estatuts d’autonomia, lleis orgàniques, lleis ordinàries, decrets, ordres i reglaments

Fonts del Dret:

El Dret neix del que s'anomena fonts del Dret i que són:

• La llei.

Definicions:

• Regla i norma constant i invariable de les coses, nascuda de la causa primera o de les qualitats i condicions d'aquestes.
• Cadascuna de les relacions existents entre els diversos elements que intervenen en un fenomen.
• Precepte dictat per l'autoritat competent, en què es mana o prohibeix alguna cosa d'acord amb la justícia, i per al bé dels governats.
• En el règim constitucional, disposició votada per les Corts i sancionada pel cap d'Estat.
• Religió, culte a una divinitat.
• Quantitat d'or o plata fins continguts en un objecte.
• El costum.

Concepte.

• Ampli: Qualsevol ús o hàbit social.
• Estricte: Usos socials que són font de normes jurídiques.

La llei i el principi de legalitat

1.- La llei en l'ordenament jurídic espanyol

Des d'una perspectiva política, la llei, elaborada pel poder legislatiu, constitueix l'expressió del poble. En un pla normatiu, és la norma supeditada a la Constitució i a la qual se subordinen totes les altres. Segons la seva concepció hi ha diverses classes:

1.1 Les fonts del dret en el Codi civil

Article 1.

1. Les fonts de l'ordenament jurídic espanyol són la llei, el costum i els principis generals del dret.
2. No tindran validesa les disposicions que contradiguin una altra de rang superior.
3. El costum només regirà en defecte de llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l'ordre públic i que resulti provada.
4. Els usos jurídics que no siguin merament interpretatius d'una declaració de voluntat tenen la consideració de costum.
5. Els principis generals del dret s'aplicaran en defecte de llei o costum, sense perjudici del seu caràcter informador de l'ordenament jurídic.
6. Les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals no seran d'aplicació directa a Espanya fins que no hagin passat a formar part de l'ordenament intern mitjançant la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de l'Estat.
7. La jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la Llei, el costum i els principis generals del dret.
8. Els jutges i tribunals tenen el deure inexcusable de resoldre en tot cas els assumptes que coneguin, atenint-se al sistema de fonts establert.

1.2 La Constitució i la jerarquia de les disposicions normatives

Jerarquia de normes

Constitució, estatuts d’autonomia, lleis orgàniques, lleis ordinàries, decrets, ordres i reglaments

Fonts del Dret:

El Dret neix del que s'anomena fonts del Dret i que són:

• La llei.

Definicions:

• Regla i norma constant i invariable de les coses, nascuda de la causa primera o de les qualitats i condicions d'aquestes.
• Cadascuna de les relacions existents entre els diversos elements que intervenen en un fenomen.
• Precepte dictat per l'autoritat competent, en què es mana o prohibeix alguna cosa d'acord amb la justícia, i per al bé dels governats.
• En el règim constitucional, disposició votada per les Corts i sancionada pel cap d'Estat.
• Religió, culte a una divinitat.
• Quantitat d'or o plata fins continguts en un objecte.
• El costum.

Concepte.

• Ampli: Qualsevol ús o hàbit social.
• Estricte: Usos socials que són font de normes jurídiques.
• Dues postures:
• Norma jurídica creada i imposada per l'ús social.
• Norma jurídica creada i imposada per l'ús i la voluntat social.
• Els principis generals del Dret.

Jerarquia de les normes jurídiques:

Classificació de les funcions, dignitats, poders en un grup social, d'acord amb una relació de subordinació i d'importància respectiva.

L'ordre jeràrquic queda dividit de la següent manera:

• La Constitució Espanyola de 1978, que es va aprovar el 6 de desembre d'aquest any. El rei va ser qui va promulgar i sancionar quan va finalitzar la sessió entre el Congrés dels Diputats i el Senat celebrada al Palau de les Corts el dia 27 de desembre de 1978.
• Lleis, poden ser:
  • qualsevol llei orgànica, són les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques. Requereixen de majoria absoluta per ser aprovades.
  • qualsevol llei ordinària, són les altres lleis, que no requereixen tanta transcendència per a ser aprovades, i és suficient amb la majoria absoluta.
  • decrets legislatius: són els anomenats textos articulats i textos refosos.
  • decrets llei: són disposicions legislatives provisionals dictades pel govern en cas d'urgent i extraordinària necessitat.
• Els reglaments:
  • Nivell Estatal
  • Nivell Autonòmic, les comunitats autònomes gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus propis interessos, i podran legislar en determinades matèries, però no han d'implicar sobre privilegis econòmics i socials sobre entitats territorials.
  • Nivell local, els diferents municipis tenen garantits constitucionalment la seva autonomia i personalitat jurídica, però no podran legislar.