Llei de premsa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 217,52 KB
EL PERIODISME
1.1. Característiques dels mitjans de comunicació de masses
Els mitjans de comunicació de masses converteixen els fets que seleccionen en esdeveniments que generen gran quantitat d’informació i que, en alguns casos, provoquen debat entre la opinió pública.
El procés de comunicació és unidireccional:
l’emissor i el receptor no intercanvien les seves funcions.
El receptor és anònim i massificat:
Li és difícil, en alguns casos, verificar la informació tot i que és possible contrastar les dades comparant fonts diverses. El registre que utilitzen és l’estàndard perquè garanteix un grau de formalitat mitjà i és el registre que els parlants d’aquella llengua entenen.
LA PREMSA ESCRITA
La premsa escrita va ser el primer mitjà de comunicació social que s’ha vist modificada amb l’aparició dels mitjans audiovisuals: ha readaptat la seva funció i actualment tracta la informació de manera més detallada i ampliada.
La premsa escrita es pot classificar en funció de diversos factors:
a)
La periodicitat:
poden ser diaris, setmanals, mensuals...
b)
El contingut
Poden tractar informació general o bé especialitzada (en aquest darrer cas són més freqüents les revistes)
c)
L’àmbit geogràfic
Local, regional, nacional...
d)
La qualitat:
sensacionalistes o de qualitat
2.Classificació dels gèneres periodístics
Els gèneres informatius: la notícia i el reportatge
Els gèneres informatius transmeten de manera objectiva els continguts.
En cap cas l’encarregat d’escriure el text expressa les seves opinions ni valora els esdeveniments que ens transmet: ha de limitar-se a reunir les dades i comunicar-les de manera clara i precisa. Els textos periodístics que trobem en el grup dels informatius són la notícia i el reportatge.
EL PERIODISME
1.1. Característiques dels mitjans de comunicació de masses
Els mitjans de comunicació de masses converteixen els fets que seleccionen en esdeveniments que generen gran quantitat d’informació i que, en alguns casos, provoquen debat entre la opinió pública.
El procés de comunicació és unidireccional:
l’emissor i el receptor no intercanvien les seves funcions.
El receptor és anònim i massificat:
Li és difícil, en alguns casos, verificar la informació tot i que és possible contrastar les dades comparant fonts diverses. El registre que utilitzen és l’estàndard perquè garanteix un grau de formalitat mitjà i és el registre que els parlants d’aquella llengua entenen.
LA PREMSA ESCRITA
La premsa escrita va ser el primer mitjà de comunicació social que s’ha vist modificada amb l’aparició dels mitjans audiovisuals: ha readaptat la seva funció i actualment tracta la informació de manera més detallada i ampliada.
La premsa escrita es pot classificar en funció de diversos factors:
a)
La periodicitat:
poden ser diaris, setmanals, mensuals...
b)
El contingut
Poden tractar informació general o bé especialitzada (en aquest darrer cas són més freqüents les revistes)
c)
L’àmbit geogràfic
Local, regional, nacional...
d)
La qualitat:
sensacionalistes o de qualitat
2.Classificació dels gèneres periodístics
Els gèneres informatius: la notícia i el reportatge
Els gèneres informatius transmeten de manera objectiva els continguts.
En cap cas l’encarregat d’escriure el text expressa les seves opinions ni valora els esdeveniments que ens transmet: ha de limitar-se a reunir les dades i comunicar-les de manera clara i precisa. Els textos periodístics que trobem en el grup dels informatius són la notícia i el reportatge.
--La notícia és un text breu que relata esdeveniments d’interès i actualitat. Transmet les dades de manera objectiva i en registre estàndard.
-La notícia ha de respondre a sis preguntes bàsiques :
Què?, per què?, quan?, com?, on? I a qui?
-L’ordre de les 6W és variable: cal ordenar les dades de + a - importància.
1. Totes les notícies tenen com a encapçalament un titular que cada publicació destaca de manera diversa tipogràficament.
La funció és obrir el text mostrant quin és el contingut més rellevant que el lector hi trobarà. Són textos breus i han de ser precisos, clars i
Objectius
2. En alguns casos a sota el titular apareix una informació secundària que també es destaca tipogràficament: es tracta del subtitular
.
A continuació
s’especifiquen el nom del periodista i el lloc des d’on s’ha redactat el text.
3.
L’entradeta és la part del text on es troben les idees principals del text i on es repeteixen i amplien les dades del titular i el subtitular.
Després d’haver-la llegida hem d’haver resolt les 6W. Coincideix sempre amb el primer paràgraf i algunes publicacions la destaquen tipogràficament.
4. El cos de la notícia és la resta del text. Pot ser més o menys breu en funció de l’espai que el diari hagi reservat al text en qüestió. En el cos
les dades es detallen de manera més minuciosa i s’ofereixen als lectors dades complementàries. Pot ser que, a més a més, la notícia estigui
acompanyada per algun suport gràfic (fotografies, infografies, il·lustracions, gràfiques...). En el cos hi ha dades menys transcendents que en l’entradeta: la informació s’organitza de més a menys importància fet que ens permet afirmar que la notícia té una estructura de piràmide invertida.
--La notícia és un text breu que relata esdeveniments d’interès i actualitat. Transmet les dades de manera objectiva i en registre estàndard.
-La notícia ha de respondre a sis preguntes bàsiques :
Què?, per què?, quan?, com?, on? I a qui?
-L’ordre de les 6W és variable: cal ordenar les dades de + a - importància.
1. Totes les notícies tenen com a encapçalament un titular que cada publicació destaca de manera diversa tipogràficament.
La funció és obrir el text mostrant quin és el contingut més rellevant que el lector hi trobarà. Són textos breus i han de ser precisos, clars i
Objectius
2. En alguns casos a sota el titular apareix una informació secundària que també es destaca tipogràficament: es tracta del subtitular
.
A continuació
s’especifiquen el nom del periodista i el lloc des d’on s’ha redactat el text.
3.
L’entradeta és la part del text on es troben les idees principals del text i on es repeteixen i amplien les dades del titular i el subtitular. Després d’haver-la llegida hem d’haver resolt les 6W. Coincideix sempre amb el primer paràgraf i algunes publicacions la destaquen tipogràficament.
4. El cos de la notícia és la resta del text. Pot ser més o menys breu en funció de l’espai que el diari hagi reservat al text en qüestió. En el cos
les dades es detallen de manera més minuciosa i s’ofereixen als lectors dades complementàries. Pot ser que, a més a més, la notícia estigui
acompanyada per algun suport gràfic (fotografies, infografies, il·lustracions, gràfiques...). En el cos hi ha dades menys transcendents que en l’entradeta: la informació s’organitza de més a menys importància fet que ens permet afirmar que la notícia té una estructura de piràmide invertida.
Un reportatge és un relat que desenvolupa la notícia dotant-la de més amplitud i profunditat. Per això acostuma a aportar testimonis directes, la descripció detallada de l’ambient, declaracions dels protagonistes, informació gràfica complementària.
-Són textos objectius que en cap cas inclouen la visió dels esdeveniments del redactor però que sí que permeten ser escrits amb un estil més personal. -
No sempre tenen com a objectiu informar de temes de rigorosa actualitat, de fet, en moltes ocasions els reportatges es dediquen a temes sobre els quals podem tenir certa perspectiva.
-
Poden seguir l’estructura de piràmide invertida pròpia de la notícia però en altres casos trobem reportatges semblants als textos narratius ordenats cronològicament:
comencen amb un plantejament, a continuació el nus i finalment el desenllaç.
-Els reportatges poden ser de tipologia diversa. Per exemple, podem trobar reportatges narratius i expositius que es basen en l’explicació d’uns fets per part de l’autor. Els reportatges gràfics, en canvi, consta d’un conjunt d’imatges que protagonitzen el document: el text serveix per comentar-les i complementar-les.
-En funció de quina sigui la intenció comunicativa de l’emissor podrem trobar textos descriptius, narratius, expositius i també conversacionals (es poden intercalar fragments d’entrevistes).
Un reportatge és un relat que desenvolupa la notícia dotant-la de més amplitud i profunditat. Per això acostuma a aportar testimonis directes, la descripció detallada de l’ambient, declaracions dels protagonistes, informació gràfica complementària.
-Són textos objectius que en cap cas inclouen la visió dels esdeveniments del redactor però que sí que permeten ser escrits amb un estil més personal. -
No sempre tenen com a objectiu informar de temes de rigorosa actualitat, de fet, en moltes ocasions els reportatges es dediquen a temes sobre els quals podem tenir certa perspectiva.
-
Poden seguir l’estructura de piràmide invertida pròpia de la notícia però en altres casos trobem reportatges semblants als textos narratius ordenats cronològicament:
comencen amb un plantejament, a continuació el nus i finalment el desenllaç.
-Els reportatges poden ser de tipologia diversa. Per exemple, podem trobar reportatges narratius i expositius que es basen en l’explicació d’uns fets per part de l’autor. Els reportatges gràfics, en canvi, consta d’un conjunt d’imatges que protagonitzen el document: el text serveix per comentar-les i complementar-les.
-En funció de quina sigui la intenció comunicativa de l’emissor podrem trobar textos descriptius, narratius, expositius i també conversacionals (es poden intercalar fragments d’entrevistes).
Els gèneres d’opinió: l’article d’opinió, la crítica, l’editorial i les cartes al director
El que tenen en comú els gèneres periodístics d’opinió és la subjectivitat:
El que interessa als lectors són les dades que s’exposen en el text però també la opinió que té l’autor del text sobre els fets.
ARTICLES D’OPINIÓ
-Els articles d’opinió són textos periodístics que analitzen algun tema d’interès (poden tenir com a objectiu reflexionar sobre fets d’actualitat o no).
-Els qui s’encarreguen d’aportar articles d’opinió als diaris poden ser escriptors de prestigi que acaben tenint una secció fixa en alguna publicació i que se senten identificats amb la línia ideològica del diari o bé especialistes en alguna matèria que col·laboren puntualment quan el tema ho requereix.
-Són textos amb una estructura molt lliure i sovint els autors que n’escriuen habitualment ho fan amb un estil propi fàcilment identificable.
-Hi predomina l’argumentació tot i que en algun fragment podem trobar-hi descripcions o exposicions.
-Sempre van signats i fins i tot s’afegeix alguna informació o dada rellevant de qui l’ha escrit per situar millor els lectors.
EDITORIALS
Els editorials són textos que expressen l’opinió del diari sobre un tema d’actualitat.
No van signats per ningú perquè són textos amb voluntat col·lectiva: l’emissor és el diari en general. Són una bona eina per conèixer la ideologia d’una publicació.
S’estructuren en introducció, desenvolupament i conclusió.
Són textos argumentatius que intercalen en algun paràgrafs descripcions i exposicions.
També hi ha editorials en les revistes:
Quan és així acostumen a ser textos que serveixen per presentar de manera atractiva els continguts i apartats que aquell número de la revista conté.
Els gèneres d’opinió: l’article d’opinió, la crítica, l’editorial i les cartes al director
El que tenen en comú els gèneres periodístics d’opinió és la subjectivitat:
El que interessa als lectors són les dades que s’exposen en el text però també la opinió que té l’autor del text sobre els fets.
ARTICLES D’OPINIÓ
-Els articles d’opinió són textos periodístics que analitzen algun tema d’interès (poden tenir com a objectiu reflexionar sobre fets d’actualitat o no).
-Els qui s’encarreguen d’aportar articles d’opinió als diaris poden ser escriptors de prestigi que acaben tenint una secció fixa en alguna publicació i que se senten identificats amb la línia ideològica del diari o bé especialistes en alguna matèria que col·laboren puntualment quan el tema ho requereix.
-Són textos amb una estructura molt lliure i sovint els autors que n’escriuen habitualment ho fan amb un estil propi fàcilment identificable.
-Hi predomina l’argumentació tot i que en algun fragment podem trobar-hi descripcions o exposicions.
-Sempre van signats i fins i tot s’afegeix alguna informació o dada rellevant de qui l’ha escrit per situar millor els lectors.
EDITORIALS
Els editorials són textos que expressen l’opinió del diari sobre un tema d’actualitat.
No van signats per ningú perquè són textos amb voluntat col·lectiva: l’emissor és el diari en general. Són una bona eina per conèixer la ideologia d’una publicació.
S’estructuren en introducció, desenvolupament i conclusió.
Són textos argumentatius que intercalen en algun paràgrafs descripcions i exposicions.
També hi ha editorials en les revistes:
Quan és així acostumen a ser textos que serveixen per presentar de manera atractiva els continguts i apartats que aquell número de la revista conté.
CRÍTIQUES CULTURALS
-Les crítiques culturals són textos que informen sobre esdeveniments vinculats amb la cultura (inauguracions d’exposicions, estrenes teatrals o de cinema, entregues de premis, novetats editorials...) i els valoren.
-Els autors de les crítiques acostumen a ser especialistes en la matèria: el lector confia en les opinions d’alguns crítics a l’hora de decidir si van a veure una pel·lícula o un espectacle teatral.
-Són textos molt recurrents en els suplements de cultura que acostumen a classificar-se en funció de la disciplina artística amb la qual es relacionen:
Literatura, arts plàstiques, arts escèniques i cinema.
-La seva estructura textual és força lliure però sempre ha de tenir una fitxa tècnica amb les dades clau d’allò que es parla.
CRÍTIQUES CULTURALS
-Les crítiques culturals són textos que informen sobre esdeveniments vinculats amb la cultura (inauguracions d’exposicions, estrenes teatrals o de cinema, entregues de premis, novetats editorials...) i els valoren.
-Els autors de les crítiques acostumen a ser especialistes en la matèria: el lector confia en les opinions d’alguns crítics a l’hora de decidir si van a veure una pel·lícula o un espectacle teatral.
-Són textos molt recurrents en els suplements de cultura que acostumen a classificar-se en funció de la disciplina artística amb la qual es relacionen:
Literatura, arts plàstiques, arts escèniques i cinema.
-La seva estructura textual és força lliure però sempre ha de tenir una fitxa tècnica amb les dades clau d’allò que es parla.