Llei Moyano 1857: Currículum i Principis Bàsics

Currículum de la Llei Moyano 1857

Escoles de xiquets:

•Elemental: Doctrina Cristiana i nocions d’Història Sagrada, Lectura i Escriptura, principis de Gramàtica Castellana i Ortografia, principis d’aritmètica amb el sistema legal de pesos i mesures, Nocions d’Agricultura, Indústria i Comerç.

•Superior: ampliació de les assignatures anteriors, principis de geometria, Dibuix lineal, agrimensura, rudiments d’Història i Geografia, Nocions Generals de Física, Història natural.

Escoles de xiquetes: Doctrina Cristiana i nocions d’Història Sagrada, Lectura i Escriptura, principis de Gramàtica Castellana i Ortografia, principis d’aritmètica amb el sistema legal de peses i mesures, labors útils i d’adorn.

-La introducció del sistema mètric decimal per tal de substituir els pesos i mesures propis de cada zona va comportar l’assignatura metrologia que ensenyava les equivalències i a comptar, mesurar i pesar segons el SMD

• Ministeri de José Luis Villar Palasí (1968-1973) • Anys 70: noves condicions socials: emigració i immigració • Concili Vaticà II: reformes en l’Església catòlica • Canvis econòmics (necessitat de mà d’obra qualificada) • Cal una extensió de l’educació a altres edats i sectors de les capes populars.

• 1970: Aprovació de la Llei General d’educació. Llei Villar Palasí • Ideologia tecnocràtica • Estableix l’Educació General Bàsica. Nova estructura del sistema educatiu: Pre-escolar, cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior. Doble titulació. Reforma de la FP. S’estableix el BUP i el COU • Període d’escolarització obligatori fins els 14 anys per a una major formació bàsica de sectors amplis de la població • Modernitza els continguts de les matèries educatives. • Permet la introducció de llengües vernacles. • Escola mixta. • Ambiciosa des del punt de vista didàctic i social.

Obstacles: • Polítics: rebuig del sector més immobilista del franquisme • Econòmics: no finançament propi, etapa de recessió econòmica, oposició a una reforma fiscal. • Socials: oposició dels sectors tradicionals de l’església catòlica al augmentar la gratuïtat als 14 anys. • Manca de bona planificació, formes de gestió antidemocràtica, accentua el desequilibri rural-urbà. • Calia reforma política no sols tècnica.

Llei d’Instrucció Pública de 9 de Setembre de 1857. Llei Moyano

• Creació d’una escola cada 500 habitants (xiquets i xiquetes).

• Escoles públiques a càrrec dels municipis: material, construcció i manteniment, pagament mestre.

• Gratuïtat relativa.

• Obligatorietat de 6 a 9 anys.

• Separació per sexes i currículum diferenciat.

• Llibertat de creació de centres, no llibertat de càtedra.

• Llibres: censura eclesiàstica i governativa.

• Constitució de les Juntas locals de primera ensenyament.

• Centralitza en Ministeri de Foment.

• Formació de mestres en escoles Normals masculina i/o femenina.

Principis bàsics:

1• Estructura bipolar en l'ensenyament. Divisió de la població escolar en dos grups diferents. Ensenyament primari per a les classes populars de manera gratuïta (per als pobres) i obligatori, i ensenyament secundari i superior a les classes mitjanes i altes de manera onerosa.

2• Caràcter masculí de l'ensenyament. Per a les xiquetes currículum diferenciat.

3• Coexistència de l'ensenyament públic i privada. Llibertat de creació de centres per a l'ensenyament primari i secundària i, monopoli estatal per al nivell universitari.

4• Uniformitat dels plans d'estudi i uns mateixos llibres de text. Secularització de l'ensenyament, ja que només l'Estat serà competent per a la seua ordenació i inspecció.

5• Centralització administrativa. Llibertat d'ensenyament limitat. Es reconeix a l'Església Catòlica el dret a vigilar la puresa Ideològica de l'ensenyament (Concordat de 1851). No llibertat de càtedra. Llibres censura eclesiàstica.