Llei, mites i filosofies de les societats antigues

Codi d'Hammurabi (c. 1700 aC)

1700 aC. Va ser el primer intent legal d'ordenació de la vida social. S'establia que els malfactors havien de ser jutjats i castigats per la societat i no per la víctima o la seva família, per evitar altres injustícies o venjances.

Alguns exemples de lleis mostren el caràcter estrictament retributiu i les desigualtats socials del Codi:

• Si un senyor rebenta l'ull d'un altre senyor, se li rebentarà el seu.
• Si ha trencat l'os d'un plebeu, haurà de pagar una mina de plata.
• Si la muller d'un senyor és trobada allotjant-se amb un altre home, els dos seran lligats i llençats a l'aigua. Si el marit desitja perdonar la muller, aleshores el rei pot perdonar el seu súbdit.

Tot i l'intent de justícia, el codi reflecteix valors desiguals entre sexes i classes. Podem veure com un senyor que fa mal a un senyor és castigat amb el mateix mal, mentre que si un senyor fa mal a un plebeu, només haurà de pagar diners. També es pot observar com les infidelitats dels marits no són castigades igual que les de les dones: si una dona és infidel, el marit decideix la seva pena.

Els Upanishads: espiritualitat i filosofia índia

L'hinduisme i el budisme són tant religions com filosofies. Hi ha filosofia a Occident i a Orient. Un dels textos més antics de la tradició índia són els Upanishads, que formen part d'una doctrina transmitida oralment d'un mestre als seus deixebles.

Els tres conceptes filosòfics principals que s'hi troben són:

• Destí (samsara): és el cicle de reencarnacions en el qual participem; allò que passa està determinat pel curs de la vida de cada individu.
• El jo (atman): l'ànima no és material, per tant no es descompon; és eterna i pot reencarnar-se.
• Alliberament (moksa): l'ideal és trencar el cicle de reencarnacions i assolir la identificació plena amb l'essència darrere de l'univers.

Minoics i micènics

Minoics: cultura naturalista, pacifista i amb trets matriarcals. S'adorava la terra i els elements naturals, als quals se'ls donava gran importància. El seu color preferit era el negre (simbolitzava la terra fèrtil) i el blanc representava la mort (color dels ossos i de la terra àrida). La dona tenia papers importants i, en certs aspectes, era superior (era qui donava vida). Conreaven la terra per obtenir aliments i no necessitaven gaire més; per això no hi havia guerres per la subsistència. Segons algunes hipòtesis, la civilització minoica va decaure a causa d'una erupció volcànica.

Micènics: quan van morir o decaure els minoics, van arribar altres tribus invasores amb valors diferents. A la cultura micènica es valorava més la figura de l'home (cultura patriarcal). Eren guerrers i valoraven la guerra com a mitjà per obtenir recursos i possessions. Valoraven la valentia, la força i la intel·ligència, perseguint l'ideal aristocràtic: ser els millors. Van aparèixer els doris i els van conquerir.

Obres d'Homer i Hesíode

Mites: són narracions amb caràcter literari d'autoria incerta i de transmissió oral (que més endavant s'escriuen). Són relats que parlen de déus i herois en un temps prestigiós i llunyà, del origen de l'univers i de les civilitzacions, entre altres temes.

Homer narra poèticament, en forma de mites, les aventures, el passat i els ideals d'aquests homes micènics valents i cultes que aspiraven a ser sempre els millors, els àristos.

Hesíode va escriure la Teogonia, una obra que parla de l'inici de l'univers i dels déus. Segons ell, al principi hi havia el caos; després apareixen elements essencials com la terra i l'aire. Alguns dels noms divins que cita són: Caos (desordre), Gea (terra), Urà (cel), Cronos, Tàrtar, Zeus i Erebus.

Del mite al logos (Grecs)

Grecs: societats relativament obertes a diferents enfocaments i perspectives.

• Contactes: viatjar era important (eren grans comerciants); així van veure que existien altres déus, visions i creences.
• Religió i mites: no hi havia dogmes (veritats absolutes), de manera que podien qüestionar-se i acceptar altres creences.
• Actitud crítica: els grecs mantenien una actitud de crítica constant i un afany de millora permanent.
• Societat i política: en el món grec van aparèixer els primers sistemes democràtics; la gent tenia més llibertat d'expressió.