Llei de Fitts i Divisió de l'Atenció: Principis Clau

Llei de Fitts

Relaciona la velocitat d’execució amb la precisió. Si s’augmenta la velocitat, disminueix la precisió. Aquesta llei estableix que com més precisió demanda una tasca, més lentament haurem d’anar. Per tant, la velocitat de moviment serà més baixa. El que fem és regular la velocitat per poder realitzar la tasca correctament. Per exemple: enfilar una agulla.

El temps de moviment dependrà de la precisió, així:

MT (V⃗⃗ ) = k1 + k2 [log2 (2d / W)]

A menys velocitat, més MT (temps de moviment).

La relació també és logarítmica. Al principi, quan augmentem una mica la velocitat, augmenta molt la pèrdua de precisió. No obstant això, al final, hi ha tan poca precisió que l'augment de velocitat ja no té un impacte significatiu.

Com augmentar la precisió

Per augmentar la precisió, podem modificar:

• Mida de l’objectiu (amplitud). Per exemple: en un llançament de dards, és més fàcil encertar una diana de 150cm de diàmetre que una de 50cm, ja que requereix menys precisió.
• Distància a l’objectiu. Per exemple: llençar des del punt de penal o des de l’altre camp.

Llei de Fitts en bucle obert i bucle tancat

Com afecta aquesta llei en sistemes de bucle obert o bucle tancat?

• Llançament de dards (bucle obert): El control de la velocitat ha d’estar fet des del principi, perquè no tindràs forma de rectificar, ja que no rebràs el feedback fins al final.
• Ficar la clau al pany (bucle tancat): Al principi vas molt ràpid, però a meitat del recorregut vas més lent per rectificar a través del feedback.

Divisió de l'Atenció

La nostra atenció és limitada. En funció d'aquest límit, podrem fer més o menys multitasques, que realment consisteix a dividir la nostra atenció per fer cada tasca simultàniament. Per tal que una tasca no requereixi atenció, l'automatitzem. Així, si volem fer multitasques, automatitzarem algunes tasques per poder prestar atenció i centrar-nos en les altres.

Priorització en la divisió de l'atenció

En què prioritzarem si hem de dividir l’atenció?

1. El que comporta un perill per a la nostra integritat.
2. Allò que ens fa aconseguir l’objectiu.
3. El que crida més la nostra atenció:
   • Vista
   • Aspectes inesperats (que rebem per sorpresa)
4. Ordres / instruccions de l’entrenador (Feedback augmentat: reforç que ens dona l’entrenador / professor de com fem les coses, ja sigui de manera directa o indirecta).

Trobem 2 tipus de moviments voluntaris:

• Conscient
• Inconscient

Prestar atenció comporta un cost energètic (cost cognitiu). Per això, quan automatitzem, disminueix el nostre desgast energètic i podem prestar més atenció a altres tasques.

Teories de l’atenció com a recurs limitant

Teoria de l’embut (bottleneck theory)

La limitació de l’atenció ve perquè tenim recursos limitats. La captació d’estímuls per part del Sistema Nerviós (SN) està limitada i no pot processar tota la informació. Per tant, arriba un moment en què no podem prioritzar i ens hem de centrar i focalitzar l’atenció en alguna cosa. Totes aquestes decisions acaben passant una per una, fins que arriba un moment en què s’acaba el temps i una part de la informació no s’ha processat.