Segons la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (2007), les diferents figures de protecció autonòmica dels espais protegits s'agrupen en cinc categories:

Les Lleis d’abast estatal 4/1989 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i la 42/2007 referent al Patrimoni Natural i la Biodiversitat es poden considerar molt similars pel que fa als seus objectius. Però si es té en compte la seva conceptualització, es poden apreciar diferències significatives degut principalment als canvis socio-culturals i econòmics que s’han produït entre l’elaboració de la primera llei al 1989 i la de la segona al 2007.

Als primers paràgrafs del preàmbul de cada una de les lleis es pot apreciar una visió diferent sobre la necessitat de protegir els espais naturals. La del 1989 destaca que la protecció de la natura es necessària i que ha esdevingut un tema d’actualitat dins la societat. Mentre que a la del 2007, la justificació agafa més fonaments i tractant problemes com el canvi climàtic, la desaparició d’espècies de flora i fauna, l’esgotament dels recursos naturals, entre d’altres. Malgrat això, tenen un aspecte en comú, ambdues destaquen l’article 45 de la Constitució, on es menciona que el medi ambient ha de ser adequat pel desenvolupament de la persona.

La Llei del 2007, dona major importància i s’adopten una major quantitat de mesures de caràcter mundial i europeu, com és el cas del “Programa de Treball mundial per les àrees protegides”, el “Pla d’Acció” declarat a la cimera mundial a Johannesburg sobre el desenvolupament sostenible, l’any 2002, entre d’altres. Aquets fets permeten l’aparició del concepte de sostenibilitat i de biodiversitat, els quals no tingueren  tanta rellevància a la Llei de 1989.

La Llei del 2007 es centra en major mesura en definir els objectius que tindran les mesures de protecció establertes pel Consell Europeu, basades generalment en la protecció dels processos ecològics, la biodiversitat i la qualitat del paisatge.

Un altre punt diferenciador, és que la Llei 2007 estableix que les administracions públiques han de dotar-se dels instruments necessaris per conèixer l’estat de conservació, dissenyant les actuacions necessàries per la seva millora i protecció.

S’estableix que hi hagi un intercanvi informatiu per tal de seguir mantenint la cooperació entre l’Administració General de l’Estat i les Comunitats Autònomes, malgrat això es canvia la Comissió Nacional de Protecció de la Naturalesa, passant a convertir-se a la nova llei en la Comissió Estatal pel Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

A nivell general, la Llei del 2007 estableix un major nombre d’instruments per conèixer l’estat de conservació del patrimoni natural i el grau de biodiversitat que hi ha en un lloc. Un bon exemple és l’Inventari del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, mentre que la Llei del 89 no feia tant d’incís en l’estudi previ a la protecció.

Referint-nos als Plans d’ordenació dels recursos naturals i les Directrius per a l’ordenació dels recursos naturals, aquestes figures segueixen mantenint-se a la Llei del 2007, encara que són incorporades algunes mesures noves com la creació de corredors ecològics. 

Pel que fa al règim per a la protecció d’espais naturals, es mantenen els preexistents, però inclou les Àrees Marines Protegides, i la possibilitat de crear espais protegits transfronterers. També cal mencionar l’aparició força rellevant de la Xarxa Natura 2000, com a norma de rang comunitari derivada de la Directiva Hàbitats.

A la Llei 2007, es fa un major puntualització sobre les espècies que es troben en perill, impulsant mesures de protecció i valoració sobre aquestes. D’altra banda també es tenen en compte les espècies invasores, creant catàlegs d’espècies per a cada un dels casos.

Alhora que també mencionar la inclusió d’elements que promouen un ús sostenible dels espais naturals, com pugui ser el cas de les Reserves de la Biosfera.

Respecte a la pesca, s’adopta la Llei 3/2001 per a la protecció, conservació i regeneració dels recursos pesquers.

Amb tot, es pot conclouré afirmant que hi ha diferències clares i notables entre la Llei del 1989 i la del 2007. A mode general es tendeixen a crear més elements de protecció i institucions amb competències més específiques amb la finalitat de tenir un major control i fer més efectiva la protecció dels espais naturals.