Llegibilitat i moviment planer: claus per a una comunicació efectiva

Que descriu el concepte llegibilitat

Designa el grau de facilitat amb que es pot llegir, comprendre i memoritzar un escrit. Hi ha 2 tipus: la llegibilitat gràfica i la lingüística. L'autor es centra en la última, que tracta aspectes verbals com la longitud de la frase o selecció lèxica.

L'estudi de la llegibilitat comença als anys 20 als EUA, on s'investiguen qüestions quantitatives com la longitud mitjana de l'oració. Els científics van poder diferenciar graus de dificultat en l'escriptura. Per a un text més llegible, es recomanen paraules curtes i bàsiques, llenguatge concret, presència de repeticions i marcadors textuals, i variacions tipogràfiques (negreta, subratllat), a més d'una concreció del tema. A partir d'aquí, diversos estudiosos van realitzar tests que determinaven el grau de llegibilitat d'un text i es va permetre elaborar uns estàndards. Es van realitzar manuals per a la població que van ser ben rebuts, però altres estudiosos com RICHARDEU, no estaven molt d'acord.

Que pretén el moviment planer

És un estil d'escriptura simple i eficient que permet als lectors comprendre fàcilment el text escrit. Les característiques són:

• Usar un llenguatge apropiat (tema)
• Tenir un disseny racional que posi la informació més important i fàcil d'evre-la.
• Poder-se entendre a la primera i una sintaxi fàcil.

Els seus inicis són als anys 60 i 70, un moment on les associacions dels EUA s'adonaren que el que transmetien no era entenedor per a tothom: les lleis, normes, assegurances. El 1975, el Citibank de NY va escriure els seus formularis de textos i el 1978 el govern va manar que els documents es redactessin clars i entenedors. La importància del llenguatge planer es fonamenta en el fet que en la democràcia es basa en la facilitat de comunicació. Per exemple, no es pot complir una llei si no s'entén.

Abans de començar a escriure..

• Propòsit: què vull aconseguir amb l'escrit? Com vull que reaccionin els lectors? Què vull que facin amb el meu text?
• Audiència: què sé de les persones que llegiran el text? Què saben del tema del qual escric? Quin impacte vull causar? Quina informació els he d'explicar? Com? Quan llegiran el text?
• Autor: quina relació espero amb l'audiència? Com vull presentar-me? Quina imatge vull projectar? Quin to adopto? Què saben de mi els lectors?
• Escrit: com serà aquest escrit que faré? Molt llarg o curt? Quin llenguatge? Quantes parts?

Una de les tècniques que es pot pluja d'idees

Consisteix en aclarir i ordenar informació i fer-la més entenedora per a un mateix. Es recomana apuntar tot el que et vingui al cap en un paper en forma de llista, punts curts però contundents (no redacció). Consells: apunta-ho tot, no valoris les idees en el moment, apunta mots sols o frases, no et preocupis per la presentació o la gramàtica, aprofita el paper per remarcar, subratllar, repassa totes les idees per no repetir-les.

La distribució dels paràgrafs

• Desequilibri: barreja anàrquica de paràgrafs llargs i curts sense raó aparent.
• Repetició i desordres: es trenca la unitat significativa per causes diverses: idees que haurien d'anar juntes apareixen en paràgrafs diferents, es reparteix la mateixa idea en 2 o més paràgrafs, dues unitats veïnes tracten del mateix sense raó.
• Paràgrafs/frase: l'escrit no té ni punts, cada paràgraf és una sola frase, una llista inconexa d'idees. El lector és qui ha de fer la feina de relacionar-les.
• Paràgraf totxo: paràgrafs llargs que ocupen la pàgina.
• Paràgrafs amagats: poc evidents al lector perquè tenen un nivell profund.

La construcció: 3 consells

• Vigila les frases llargues (no més de 30 mots)
• Busca l'ordre dels mots més planer (subjecte, verb, complement)
• Sempre revisa les frases, no tinguis mandra de fer-ho

A l'hora de triar: 4 regles

• Perfet perifràstic: el pretèrit perfecte perifràstic (van ordenar) és més corrent i col·loquial que el no perifràstic corresponent (ordenaren), però és més llarg i feixuc. S'ha de valorar el text per triar un o l'altre.
• Preferir paraules planeres i curtes: la paraula corrent és més curta i facilita la lectura. Adhuc: fins i tot, car: ja que, cloure: tancar.
• Preferir formes més populars: preferir la més planera i usual: discs: discos, sondeig: sondejos, text: textos.
• Preferir els mots concrets als abstractes: el lector ho entendrà millor perquè fa una imatge més clara associant-lo a la realitat.

Quan hem acabat de redactar: 4 preguntes

• Idees i informació: hi ha informació suficient? Ni massa ni poca? Entenc jo tot? Ho entendrà el lector? Idees clares? Cada paràgraf tracta d'un subtema? Tenen la mida adequada? No són massa llargs? Té cadascun una frase temàtica? Estan ben marcats visualment en la pàgina?
• Puntuació: he repassat tots els signes de puntuació? Estan ben posats? És apropiada la proporció? Hi ha gaires parèntesis innecessaris?
• Enfocament de l'escript: el tipus de text és adequat a la situació? Aconsegueix el text el meu propòsit? Reaccionarà el lector tal i com m'espero? Queden prou clares les idees?

Tenim diversos recursos ..