El llegat de Roma: Calendari, vies i mitologia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 85,04 KB
El calendari romà: Mesos i orígens
| Mes | Nom llatí | Origen i significat |
|---|---|---|
| Gener | Januarius | Dedicat al déu Janus, déu de les portes i els inicis. |
| Febrer | Februarius | En el calendari primitiu era l'últim mes; se celebraven els festivals de purificació anomenats Februa. |
| Març | Martius | Dedicat al déu Mart; era quan començava la temporada de guerra. |
| Abril | Aprilis | Dedicat a la deessa Venus o derivat d'Aprire (obrir-se), per la floració de la primavera. |
| Maig | Maius | Dedicat a la deessa Maia, mare de Mercuri. |
| Juny | Junius | Dedicat a la deessa Juno. |
| Juliol | Julius | En honor a Juli Cèsar, creador del calendari julià. |
| Agost | Augustus | En honor al primer emperador, Octavi August. |
| Setembre | Septembris | Setè lloc en el calendari primitiu. |
| Octubre | Octobris | Vuitè lloc en el calendari primitiu. |
| Novembre | Novembris | Novè lloc en el calendari primitiu. |
| Desembre | Decembris | Desè lloc en el calendari primitiu. |
Els dies de la setmana
| Dia | Dedicat a | Nom llatí |
|---|---|---|
| Dilluns | Dia de la Lluna | Dies Lunae |
| Dimarts | Dia de Mart | Dies Martis |
| Dimecres | Dia de Mercuri | Dies Mercurii |
| Dijous | Dia de Júpiter | Dies Iovis |
| Divendres | Dia de Venus | Dies Veneris |
| Dissabte | Dia del Sàbat / Saturn | Dies Saturni |
| Diumenge | Dia del Sol / del Senyor | Dies Solis / Dominica |
Les principals vies romanes
Les vies romanes principalment tenien una funció militar que després va passar a ser comercial. Durant el trajecte de les vies trobem mil·liaris, que indicaven la distància.
- Via Augusta: la més llarga, recorria la costa mediterrània fins a Cadis. També es pot anomenar Via Heraclea.
- Via Domícia: s'unia amb la Via Augusta i passava per Narbona.
- Fosse Way: situada a Anglaterra, unia Exeter amb Lincoln.
- Via Egnàcia: va ser construïda per unir diferents colònies.
- Via de la Plata: anava de Mèrida fins a Astorga.
- Via Àpia: la primera de la història.
- Watling Street: situada a Anglaterra i Gal·les.
- Via Leptis Magna: situada a l'Àfrica.
- Via del Vrib: situada a Tunísia.
- Camí del Diable: punt estratègic situat a Massalcoreig.
Mitologia: Déus, competències i atributs
| Nom llatí | Competències | Representació i atributs |
|---|---|---|
| Júpiter | Déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia; déu suprem. | Barbut, assegut en un tron, amb un llamp o el ceptre a la mà, àguila. |
| Juno | Deessa del matrimoni. | Diadema, asseguda en un tron, paó. |
| Neptú | Déu del mar i dels terratrèmols. | Barbut, trident, peix, cavall i carro. |
| Plutó | Déu dels inferns que regna sobre els morts. | Barbut, assegut en un tron o conduint un carro, sostenint un ceptre, una cornucòpia o una forca bident, acompanyat del ca Cèrber. |
| Ceres | Deessa de l'agricultura; donà el blat i les lleis als homes. | Espigues de blat, falç, torxa, serp. |
| Vesta | Deessa de la llar familiar i pàtria. | Flama, ase. |
| Venus | Deessa de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa. | Normalment nua, sobre una petxina, amb una poma, coloms, pardals. |
| Mart | Déu de la guerra. | Sense barba, cuirassa, casc, escut, llança, gall. |
| Vulcà | Déu del foc i dels ferrers. | Lleig, coix i brut, tors nu, tenalles, martell i enclusa. |
| Minerva | Deessa de la guerra, de la saviesa, la intel·ligència i dels artesans. | Ègida, casc, llança, escut, olivera, òliba. |
| Diana | Deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts, la lluna. | Arc i carcaix, mitja lluna, cérvol, gos, acompanyada de les nimfes. |
| Apol·lo | Déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol. | Jove bell i sense barba, amb lira o arc i carcaix, corona de llorer, corb. |
| Mercuri | Missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns. | Sense barba, amb sandàlies i barret amb ales, caduceu i capa. |
| Cupidó | Déu de l'amor. | Jove o nen nu, amb arc, fletxes i ales a l'esquena. |
| Bacus | Déu del vi, de l'irracional i del teatre. | Copa, vinya, pàmpols, tirs, pantera, acompanyat dels sàtirs i de les bacants. |
Els temples romans
- Eren la casa dels déus.
- Per l'escala només hi accedien els sacerdots.
- Pòdium: base sobre la qual s'alçaven els temples.
- Dins del temple hi havia una cambra amb l'estàtua del déu.
- Exemples a Catalunya:
- Temple de Vic (Ausa): totalment reconstruït.
- Temple de Barcelona (Barcino): actualment només se'n conserven 4 columnes.