El llegat de l'Imperi Romà: Llengua, vies i enginyeria

Quines restes van deixar els romans?

El llegat lingüístic de l'Imperi Romà ha seguit camins diferents segons la zona geogràfica:

• Desaparició sense empremtes lingüístiques: Al nord d'Àfrica i a zones de l'Orient Pròxim, entre d'altres, el llatí va desaparèixer tot i que hi van deixar importants restes arqueològiques.
• Pervivència de trets lingüístics: En altres zones, el llatí va desaparèixer però va deixar trets, mots i estructures gramaticals en algunes llengües europees que han seguit camins diferents, com l'alemany o l'anglès.
• Transformació en llengües romàniques: En molts territoris, el llatí no ha desaparegut, sinó que s'ha transformat en les anomenades llengües romàniques: català, castellà, sard, occità, gallec, etc.

Naixement, vida i mort de les llengües

L'evolució de la llengua llatina comença amb el seu naixement a partir de l'indoeuropeu. Aquesta llengua es va expandir i, finalment, va "morir" per donar pas a les llengües romàniques, un procés que succeeix en moltes altres llengües.

Al món hi ha aproximadament 5.000 llengües; cada setmana en moren dues perquè deixen de tenir parlants. Quan parlem de mort, ens referim a la substitució lingüística, que és el procés d'abandonament de la llengua per part d'una comunitat lingüística.

L'alfabet llatí i l'escriptura

L'alfabet llatí és el conjunt de lletres que codifiquen una llengua escrita. La seva aparició representà per a la civilització un gran invent cultural que va revolucionar la transmissió de la cultura i la comunicació. Gràcies a l'alfabet, l'escriptura es va fer popular i va permetre l'aparició de la literatura i el coneixement de les lleis i la ciència.

Tipus d'escriptura

• Ideogràfica: Mitjançant dibuixos.
• Sil·làbica: Utilització de signes per a cada síl·laba.

Les vies romanes: La xarxa de comunicació

Els romans van ser els primers a projectar una extensa xarxa de vies de comunicació. Van tenir la necessitat de construir carreteres en el moment que es van expandir fora de la ciutat. Des de Roma surten totes les vies, actuant com el "quilòmetre zero". En total, van construir uns 85.000 km de vies.

Funcions de les vies

Les vies servien per conquerir territoris i controlar-los, per comerciar i per desplaçar-se. Els soldats escollien per on passarien les vies buscant la rapidesa i la comoditat; posteriorment, els enginyers les construïen.

Classificació dels camins romans

• Via: Camí força ample per a carros.
• Iter: Camí per anar a peu, amb un animal de càrrega o amb llitera (on desplaçaven el rei, que no volia trepitjar la mateixa terra que el poble).
• Semita: Camí petit.
• Actus: Camí per a un sol vehicle o animal de càrrega.

Construcció d'una via romana

1. Delimitaven l'amplada de la via fent dos solcs que recobrien amb dues fileres de pedra.
2. Excavaven un canal entre les pedres i posaven una primera capa de pedres.
3. Posaven una altra capa de sorra o grava.
4. Recobrien les capes amb pedres triturades o amb lloses de pedra.

La vida a les vies de l'Imperi

La dita "tots els camins porten a Roma" es deu al fet que la majoria de les vies unien qualsevol punt de l'Imperi amb la ciutat de Roma, que esdevenia el punt zero. Cada via rebia un nom que corresponia al del prohom (cònsol, procònsol...) que l'havia fet construir.

La distància recorreguda s'indicava en els mil·liaris, monòlits de pedra cilíndrics de 2 metres d'alçada. Els desplaçaments es feien a peu, a cavall o en carro; en distàncies grans es trigava uns quants dies a arribar al lloc desitjat. Per això, es van instal·lar hostatgeries per menjar i passar la nit. Eren locals senzills per a persones que no tenien parents ni amics a la zona.

Vies destacades: La Via Augusta i la Via del Capsacosta

De Roma sortia una via cap al nord (la Via Aurèlia), que seguia per la Via Domitia fins als Pirineus. Allà començava la Via Augusta, que arribava fins a Gades (Cadis). La seva funció era unir el nord amb el sud de la península Ibèrica. Va rebre diversos noms, però es va quedar amb l'actual quan l'emperador August va encomanar-ne la reconstrucció. Es va convertir en la principal via d'Hispània, i l'actual AP-7 s'ha creat de forma paral·lela.

D'altra banda, la Via del Capsacosta surt de la Luncaria i passa per Besalú. A causa del pendent de la muntanya, van haver de construir un camí serpentejant amb curts fragments rectes sostinguts per plataformes. La seva única funció era la comunicació amb les mines de plata i de ferro.

Enginyeria romana: Ponts, aqüeductes i fars

Els ponts romans

Els constructors volien anar en línia recta i, quan trobaven un riu o un barranc, havien de fer un pont. Un cop decidit el traçat, es marcava el lloc dels pilars i es feien els fonaments. Segons el tipus de riu, s'utilitzava un material o un altre. Destaquen:

• Pont de Mèrida: Sobre el riu Guadiana, un dels més llargs del món antic.
• Pont del Diable a Martorell: Donava pas a la Via Augusta.

Els aqüeductes

Permetien transportar l'aigua des de les fonts fins a les ciutats. Consistien en un canal cobert fet de pedra per on passava l'aigua gràcies a un pendent moderat. L'aqüeducte de Segòvia transportava l'aigua del riu Frío; té uns 728 m de llargada i uns 28 m d'alçada.

Els fars

Es construïen en punts estratègics del territori per assenyalar la presència de la costa als mariners mitjançant un sistema d'il·luminació.