El llegat clàssic en la cultura catalana: traduccions i expressions

Les traduccions de clàssics a Catalunya

A mesura que les llengües romàniques, i fins i tot les que no ho eren, es van anar imposant en el camp de les ciències i la cultura, va sorgir la necessitat de traduir les principals obres dels autors clàssics. Van aparèixer en molts països col·leccions de traduccions que van assolir un gran prestigi, algunes de les quals continuen existint avui dia.

Catalunya no va quedar al marge d’aquest procés d’acostament del coneixement clàssic a la població general. Cal esmentar una col·lecció de traduccions al català que gaudeix d’un gran prestigi a Europa: la col·lecció de la Fundació Bernat Metge. Constituïda el 1922, va presentar el seu primer volum el 1923. La col·lecció, amb 360 obres, presenta les versions originals dels clàssics grecs i llatins amb les seves traduccions al català, i hi incorpora introduccions, notes i notícies preliminars. Encara avui continua publicant uns sis llibres nous cada any i és considerada un monument insuperable de la cultura catalana. Actualment, han aparegut altres editorials catalanes que duen a terme aquesta tasca de traduir els clàssics amb molt d’encert.

Així com hem parlat de la Bernat Metge pel seu prestigi internacional, cal destacar un traductor que ratlla la perfecció en les seves obres: Carles Riba, que va traduir en vers l'Odissea d’Homer. A més d’aquesta traducció excepcional, va traduir moltes altres obres del grec i del llatí al català.

Abreviatures catalanes d'origen llatí

Una abreviatura és la representació d’un mot per alguna de les lletres que el formen. El seu origen és religiós, ja que els noms sagrats s'escrivien simbòlicament per mitjà de contraccions. Posteriorment, es van introduir altres abreviatures per economitzar espai. De totes les que utilitzem, n’hi ha unes quantes que provenen del llatí:

• a. D. (anno Domini): l'any del Senyor.
• c. o ca. (circa): al voltant de.
• cf. (confer): compara.
• etc. (et cetera): i la resta de coses.
• ibid. (ibidem): al mateix lloc.
• id. (idem): la mateixa cosa.
• i. e. (id est): això és.
• infra: més avall.
• INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum): Jesús de Natzaret, rei dels jueus.
• N. B. (nota bene): observa bé.
• op. cit. (opus citatum): en l'obra citada.
• op. (opus): obra.
• P. D. (post data): després de la data.
• R. I. P. (requiescat in pace): que descansi en pau.
• s. nob. (sine nobilitate): sense noblesa (origen de la paraula snob).
• SPQR (Senatus Populusque Romanus): el Senat i el Poble Romà.
• supra: més amunt.
• v. gr. (verbi gratia): per exemple.
• vs. (versus): contra.
• vid. (vide): mira.

Expressions catalanes amb arrels clàssiques

Moltes expressions populars en català tenen el seu origen en la cultura o la història clàssica grecoromana. A continuació, se'n presenten alguns exemples:

Al Cèsar el que és del Cèsar

A cadascú el que li correspon.

Amor platònic

Amor idealitzat i no carnal.

Anar llatí

Rutllar bé, anar de pressa.

Arrancar-se els cabells

Desesperar-se.

Cadascú sap on li fa mal la sabata

Cadascú coneix millor que ningú els seus propis problemes.

Estar en braços de Morfeu

Dormir plàcidament. L'expressió fa referència a Morfeu, déu dels somnis, fill del Son i de la Nit, que repartia els somnis entre els mortals.

Estar fet una fúria

Estar molt enfadat i agressiu.

Explicar una cosa amb tots els ets i uts

Explicar una cosa detalladament, sense que hi falti res.

Passar als annals

Passar a la història.

Passar el Rubicó

Prendre una decisió arriscada i sense retorn.

Perdre el fil

Deixar de seguir el fil d’un discurs.

Perdre l'oremus

Desconcertar-se, perdre la memòria.

Ser un tros de quòniam

Ser molt ignorant.

Tenir ínfules

Tenir pretensions superiors a la pròpia condició.

Tots els camins porten a Roma

Un mateix problema pot tenir moltes solucions.