Llatinismes, Ovidi i la Tàrraco Romana: Guia Completa

Llatinismes i expressions llatines d'ús freqüent

• 1- Accèssit: recompensa inferior al premi principal.
• 2- Addenda: notes al final d’un escrit (llibre) per completar-lo.
• 3- Àlies: sobrenom.
• 4- Alter ego: persona de la qual hom es fia / persona que s’identifica amb una altra.
• 5- Esnob: persona que adopta tota novetat.
• 6- Estatus: posició social.
• 7- Ex-libris: inscripció dels llibres de biblioteca que indica propietat.
• 8- Hàbitat: medi natural on viu una determinada espècie.
• 9- Lapsus: equivocació que es comet parlant.
• 10- Maremàgnum: confusió de persones o coses, abundància.
• 11- Ínterim: interval entre un fet i un altre.
• 12- Memoràndum: document o nota on s’escriu el que cal recordar.
• 13- Plus: quantitat que es dona de més, com a complement del servei.
• 14- Postdata: data que es posa al final d’una carta.
• 15- Quid: essència, punt important o el perquè d’una cosa o qüestió.
• 16- Quòrum: mínim nombre de membres necessari per a la validesa d’un acord pres.
• 17- Rictus: aspecte del rostre al qual se li atribueix un determinat estat d’ànim.
• 18- Súmmum: grau màxim al qual pot arribar alguna qualitat (ex: súmmum de la bondat).
• 19- Vis còmica: capacitat per fer riure.
• 20- Ultimàtum: darreres condicions i exigències.
• 21- Casus belli: fet que provoca l’esclat d’una guerra.
• 22- Conditio sine qua non: condició indispensable.
• 23- Modus operandi: manera d’actuar o treballar per aconseguir un objectiu proposat.
• 24- Modus vivendi: manera de viure o guanyar-se la vida / conducta.
• 25- Opera prima: primera obra d’un autor.
• 26- Primus inter pares: la més important i destacada entre les persones o coses.
• 27- Quid pro quo: intercanvi de favors.
• 28- Rara avis: persona o cosa estranya, poc usual.
• 29- Statu quo: estat de les coses en un determinat moment.
• 30- Vox populi: l’opinió popular.

• 31- A posteriori: després, a partir de l’experiència.
• 32- A priori: abans, abans de l’experiència.
• 33- Ab illo tempore: des d’aquell temps.
• 34- a.m. (ante meridiem): abans del migdia.
• 35- p.m. (post meridiem): després del migdia.
• 36- In articulo mortis: situació de perill de mort; acte jurídic (ex: es va casar in art. mortis).
• 37- In extremis: en l’últim moment d’una situació concreta.
• 38- In fraganti: en el moment de cometre el delicte.
• 39- Ipso facto: immediatament.
• 40- Sine die: sense una data determinada.
• 41- Ad hoc: adequat, apropiat.
• 42- Ad nauseam: fins a l’avorriment.
• 43- Bis: una repetició.
• 44- Ex aequo: per igual, amb la mateixa puntuació o mèrit.
• 45- Ex professo: expressament, intencionadament.
• 46- Grosso modo: a grans trets, aproximadament.
• 47- In albis: no recordar alguna cosa.
• 48- In crescendo: amb augment gradual.
• 49- In extenso: extensament, amb tots els detalls.
• 50- In memoriam: en record d’algú.
• 51- In mente: a la ment, al pensament.
• 52- Lato sensu: en sentit ampli (quan per una paraula són possibles dues interpretacions).
• 53- Manu militari: molt estrictament.
• 54- Motu proprio: voluntàriament.
• 55- Sic: així havia estat escrit (ex: Venència [sic] no és Venècia).
• 56- Stricto sensu: en sentit concís, sincerament.
• 57- Volens nolens: sense excepcions.
• 58- De facto: de fet, no oficial.
• 59- De iure: de dret, legalment.
• 60- Dura lex, sed lex: la llei és dura, però és la llei.

• 61- Ignorantia legis non excusat: la ignorància no eximeix del compliment de la llei.
• 62- In dubio pro reo: en cas de dubte, a favor de l’acusat.
• 63- Pacta sunt servanda: els pactes s’han de respectar.
• 64- Patria potestas: obligació dels pares de vetllar pels fills mentre són menors.
• 65- Persona non grata: persona que no serà ben rebuda.
• 66- Sub iudice: pendent de decisió judicial.
• 67- Coitus interruptus: mètode anticonceptiu → interrupció del coit.
• 68- Placebo: substància que no té efectes però el pacient creu que sí, ja que la rep convençut que realment en posseeix.
• 69- Delirium tremens: deliri amb agitació i al·lucinacions que pateixen els alcohòlics.
• 70- Vade mecum: manual que conté les nocions bàsiques i elementals d'una matèria o una ciència.
• 71- Rigor mortis: rigidesa cadavèrica (el cos es posa rígid quan mor).
• 72- In vitro - In vivo: produït per laboratori mitjançant experiments / en l'organisme viu.
• 73- Curriculum: relació de títols que qualifiquen una persona.
• 74- Dèficit: falta o manca d’alguna cosa.
• 75- Per capita: per cap, per individu.
• 76- Prorrata/prorrateig: part que toca a cadascuna de les persones entre les quals es distribueix alguna cosa.
• 77- Ràtio: índex que relaciona dos elements per fer una comparació (ex: d’uns anys ençà, ha baixat la ràtio d’alumnes per curs).
• 78- Referèndum: procés de votació.
• 79- Superàvit: excés d’ingressos per sobre de les despeses.
• 80- In pectore: persona que ja ha estat designada per a un càrrec, però el nomenament de la qual no s'ha fet públic encara.
• 81- Inri: nota de burla o afront.
• 82- Mea culpa: per la meva culpa.
• 83- Peccata minuta: faltes sense importància.
• 84- Per saecula saeculorum: pels segles dels segles, per sempre.
• 85- Rèquiem: en música, composició que es canta amb el text litúrgic de la missa dels difunts.
• 86- RIP: que descansi en pau (Requiescat In Pace).

• 87- Urbi et orbi: el que ha estat dit s’estén pel món, a tot arreu.
• 88- Cum laude: màxima qualificació.
• 89- Ex cathedra: quan algú parla amb gran autoritat o amb llenguatge culte.
• 90- Honoris causa: doctorat en reconeixement de mèrits especials.
• 91- Numerus clausus: nota de tall o nombre limitat de places.
• 92- Aurea mediocritas: (en lit.) desitjat punt mitjà entre els extrems.
• 93- Beatus ille: (en lit.) lloança a la vida senzilla del camp enfront de l’agitació de la ciutat.
• 94- Carpe diem: (en lit.) aprofita el dia, no confiïs en el demà.
• 95- Fugit irreparabile tempus / Tempus fugit: (en lit.) veloç transcurs del temps.
• 96- Sic transit gloria mundi: (en lit.) els triomfs són efímers, la fama és passatgera.

Ovidi i el gènere literari elegíac

Va conèixer poetes de l’època (Tibul i Properci), poetes elegíacs que en les seves composicions expressaven sentiments íntims. Tíbul escriu llibres d’amor per Dèlia i Nèmesis (dones fictícies). Properci escriu elegies sentimentals, expressant amor per Cíntia, i elegies nacionals en les quals evoca el passat de Roma. Va destacar entre ells Ovidi.

Biografia d'Ovidi

Neix a Sulmona l’any 43 a.C. en una família benestant que li permet estudiar a Roma. August el va desterrar, o bé per un error o bé per un carmen (implicat en conspiracions de la família imperial sobre la successió d’August, o pels adulteris de les dues Júlies, filla i néta d'August). Les seves obres pertanyen al gènere de la poesia elegíaca, composicions escrites en dístics elegíacs (1 hexàmetre i 1 pentàmetre) on expressa sentiments íntims com amor, tristesa i enyorament. També va escriure poesia èpica en hexàmetres i una tragèdia, Medea (de la qual només ens arriben dos fragments).

Obres d'Ovidi

Obres de joventut (últim quart del s. I a.C.)

• Amors (Amores): poemes elegíacs de situacions habituals en l’amor (gelosia, infidelitat, reconciliació) dedicats a Corinna.
• Heroides: cartes imaginàries en dístics elegíacs d’heroïnes als seus marits o amants absents; Ovidi es mostra com un gran coneixedor de l’ànima femenina i els sentiments amorosos.
• Art amatòria (Ars amandi): poema didàctic per a amants, format per tres llibres en dístics elegíacs. El primer i el segon van destinats als homes amb consells per a la conquesta de les dones. El tercer es dirigeix a les dones amb consells d’aparença i sobre els perills de la gelosia. Va tenir un gran èxit entre la classe popular però no fou acceptada per la classe dirigent (un dels motius del desterrament).
• Remeis contra l’amor (Remedia amoris): complement de l'Ars amandi, dona consells per alliberar-se dels mals d’amor.
• Receptes de bellesa (Medicamina faciei feminae): receptari de cosmètica del qual es conserven 100 versos.

Obres de maduresa

• Metamorfosis (Metamorphoseon): 15 llibres en hexàmetres dactílics sobre mitologia grega i romana popular (des de la creació de l'univers fins a la divinització de Cèsar). Inclou 250 històries i transformacions de personatges. És un poema epicodidàctic.
• Fastos (Fasti): poema inacabat en versos elegíacs sobre l’origen dels mesos i les festes religioses del calendari romà.

Obres d’exili

• Tristes (Tristia): 5 llibres d'elegies on insinua les causes del seu exili i recorda el comiat de Roma.
• Pòntiques (Epistulae ex Ponto): de circumstàncies similars a l'obra anterior, dirigides a la seva esposa i amics.
• L'ibis (Ibis): poema elegíac amb una sèrie d'històries mítiques per maleir i atacar l'enemic de l'exili.
• Halièutica: un tractat sobre peixos i pesca.

Tàrraco: La fundació i l'apogeu

Els romans funden el campament militar de Tarraco. L’escolleixen pel seu port i pel turó, que els servia de defensa. Converteixen el turó en un recinte emmurallat.

• Aquest procés es veié refermat amb la concessió de l’estatut de colònia de dret romà (Colonia Iulia Triumphalis Tarraco, nomenada per Juli Cèsar el 45 a.C.).
• Entre el 26 i el 25 a.C. arriba al seu màxim apogeu quan l’emperador August la designà capital del món. August marxa de Roma i s’instal·la a Tarraco per dirigir les campanyes militars contra àsturs i càntabres. S’inicia una gran transformació urbanística d'edificis i infraestructures.
• A mitjans del s. III d.C. s’inicia un procés de recessió per la crisi i l'onada d’invasors germànics.

Una ciutat estructurada

Amb 70 hectàrees de superfície en un turó, la ciutat s’organitza en terrasses:

• Muralles: són la construcció més antiga. Quan la ciutat creix, es comença a construir a fora. Es caracteritzen per un sòcol inferior de grans blocs de pedra i una part superior reforçada per torres.

Primera terrassa

• Fòrum Imperial: a dalt de tot. Recinte religiós i administratiu de la província. Tenia dues places i un circ.
• Plaça superior: amb un temple dedicat al culte de l’emperador (actualment ocupada per la catedral i els carrers del voltant).

Segona terrassa

Subministrament d’aigua i monuments

• Els aqüeductes conduïen l’aigua dels rius Francolí i Gaià fins al nucli urbà.
• Pont del Diable: el més ben conservat, a 4 km de la ciutat. Té 2 pisos d’arcades, 25 m d’alt i 217 m de llargada.
• Mèdol: pedrera d’on treien les pedres per construir, amb una agulla de 16 m d’alçada.
• Torre dels Escipions: a 6 km de la ciutat, monument honorífic i funerari de 3 cossos amb relleus del déu Atis.
• Arc de Berà: a 20 km de la ciutat, arc senzill d’una sola obertura amb 8 pilastres corínties, construït abans de l'arribada d'August (s. I a.C.).
• Vil·la dels Munts: luxosa residència amb decoracions d'escultures, capitells i mosaics.
• Mausoleu de Centcelles: vil·la romana convertida en monument funerari amb una cúpula de 13 m d’alçada revestida amb mosaics d’escenes de cacera i bíbliques.

Nota de conservació: El Pont del Diable (a 4 km de la ciutat, 2 pisos d’arcades, 25 m d’alt, 217 m de llargada), el Mèdol (16 m d'alçada) i la Torre dels Escipions (amb relleus del déu Atis) són elements clau del patrimoni.

Altres monuments: L'Arc de Berà (situat a 20 km, s. I a.C.), la Vil·la dels Munts (residència luxosa) i el Mausoleu de Centcelles (amb mosaics de les quatre estacions) completen el llegat de Tàrraco.