Llatinismes, Hel·lenismes i Estrangerismes: L'Origen del Català

Llatinismes: Mots i Expressions Llatines

Els llatinismes són mots o expressions llatines que, procedents fonamentalment de l’àmbit jurídic, tècnic o filosòfic, s’utilitzen en la llengua actual directament, sense cap adaptació. En la llengua escrita, els llatinismes solen anar en lletra cursiva o entre cometes.

Llatinismes d'Ús Comú i el Seu Significat

Accèssit

S’acosta al premi però no és el principal.

Condició sine qua non

Condició essencial de la qual depèn una cosa.

Curriculum Vitae

Camí de la vida (resum de la trajectòria professional).

Ex professo

A propòsit, intencionadament.

In fraganti

Amb les mans a la massa (en el moment de cometre un delicte).

In albis

En blanc (sense saber què dir o fer).

In situ

En el lloc, al mateix lloc.

Ipso facto

Immediatament, per aquest mateix fet.

Maremàgnum

Confusió desordenada, gran desordre.

Modus vivendi

Manera de viure.

Quòrum

Majoria legal necessària per a prendre una decisió.

Vox populi

Rumor popular, cosa coneguda per tothom.

Alias

Sobrenom, àlies.

Post data

Anotació escrita més tard (després de la signatura).

Els Hel·lenismes: Paraules d'Origen Grec

El català també té gran quantitat de mots d’origen grec. S’anomenen hel·lenismes. Alguns hel·lenismes es van incorporar al català a través del llatí, que ja els havia manllevat (com ara hora, astrum, marmor, oleum, raphanus, polypus ‘pop’); d’altres van ser préstecs de l’època medieval (com calaix, pampallugues, xarxa, etc.).

Neologismes: La Creació de Noves Paraules

A partir del segle XIX i durant les darreres dècades, els descobriments en el camp científic i tècnic han estat constants (nous medicaments, noves màquines, noves lleis físiques, etc.). També les ciències humanes i socials han trobat àmbits abans impensats per a exercir les seves investigacions (psicologia, sociologia, etc.). I cada idea nova, cada nou descobriment ha necessitat un nou mot que el designés i el definís. Les llengües clàssiques han estat el recurs més utilitzat per les llengües occidentals a l’hora de crear neologismes, és a dir, per generar noves paraules.

Els Estrangerismes: Mots Manllevats d'Altres Llengües

Podem definir els estrangerismes com a mots manllevats d’una altra llengua. Generalment, es distingeix entre:

Estrangerismes No Adaptats

Mots originaris d’altres llengües que no s’han adaptat a l’ortografia de la llengua receptora. Exemples:

• eau de toilette (francès)
• pizza (italià)
• holding (anglès)
• parking (anglès)

Estrangerismes Adaptats

Paraules preses en préstec d’altres llengües i que s’han ajustat a les regles ortogràfiques i de pronúncia de la llengua receptora. Exemples:

• aparcar (de l'anglès park)
• gol (de l'anglès goal)
• iogurt (del turc yoghurt)
• ioga (del sànscrit yoga)
• anorac (de l'inuit anorak)
• suflé (del francès soufflé)
• xurro (del castellà churro)
• xut (de l'anglès shoot)

Xenismes

Són els estrangerismes que fan referència a una realitat aliena a la llengua i a la comunitat receptora; no és possible trobar-ne un equivalent en la llengua pròpia. Exemples: lord, samurai, gihad, burca, aiatol·là, sari, etc.

Etimologia d'Elements Químics i els Seus Orígens

OR (Au)

Del llatí aurum.

PLATA (Ag)

Del llatí argentum.

PLOM (Pb)

Del llatí plumbum.

FÒSFOR (P)

Del grec phosphóros.

RODI (Rh)

Del grec rhódeos.

COURE (Cu)

Del llatí cuprum.

TORI (Th)

Del déu Thor.

ESTANY (Sn)

Del llatí stannum.

CLOR

Del grec khlorós (‘verd clar’).

IODE

Del grec íon (‘violeta’) + eîdos (‘aspecte’).

CESI

Del llatí caesius (‘blau verdós’).

RUBIDI

Del llatí rubidus (‘rogenc’).

IRIDI

Del grec íris, íridos (‘iris, que té els colors de l’arc de Sant Martí’).

RODI

Del grec rhódeos (‘rosat’).

SODI

De l’àrab vulgar sáuda (‘negre’).

ZIRCONI

De l’àrab zarqûn (‘mini, color taronja’), provinent del persa azarqûn (‘color de foc’) o zargûn (‘color d’or’).