Literatura Valenciana S.XV: Corella, Roig i Decadència

Poesia Valenciana S.XV: Tendències Literàries

Context Històric i Literari

La invenció de la impremta va revolucionar la vida literària del moment: el llibre va començar a ser un producte assequible. Els grans autors s'aplegaven en grups literaris de gran vitalitat:

1. Joan Roís de Corella: Amb una important formació humanística, el seu estil solemne, artificiós i classicitzant va rebre el nom d'estil de valenciana prosa. Els seus temes principals eren mitològics i/o amorosos.
2. Bernat Fenollar: Conreà una literatura de tema satíric i humorístic, dins del corrent satíric valencià, amb un llenguatge planer i pintoresc.

A més, hi havia certàmens poètics de tema religiós (marians, sobre la vida de la Verge Maria) i hagiogràfics (sobre la vida dels sants).

Jaume Roig i l'Espill

Després de la mort de la seva muller, Jaume Roig va compondre l'Espill o Llibre de les dones, l'obra més destacada del corrent satíric valencià.

L'Obra: L'Espill

Aquest llarg poema de més de 16.000 versos tetrasíl·labs es divideix en quatre parts:

1. La mare el rebutja.
2. Es casa amb una dona que li fa la vida impossible (capricis)... i resulta que ja estava casada.
3. Es vol casar, però Salomó li aconsella que no ho faci.
4. El protagonista no vol saber res de les dones.

El propòsit de l'obra és adreçar-se als homes amb la intenció de demostrar que totes les dones són vils i donar-los consells perquè les defugin. D'aquesta manera, evitaran les desgràcies que ell ha hagut de patir i que es reflecteixen en el mirall que vol ser l'obra.

Roig descriu situacions grotesques amb molt de realisme, mostrant una extremada misogínia:

1. Atribueix a les dones totes les perversitats, els defectes, les vileses i els crims (només salva la Verge i la seva dona).
2. Els homes són ciutadans innocents, víctimes de la maldat femenina.

Es podria considerar una novel·la realista perquè retrata la vida de València al S.XV amb gràcia, ironia i desengany.

Joan Roís de Corella: Entre l'Amor i la Religió

De família aristocràtica, Joan Roís de Corella es va dedicar a l'Església i va tenir una intensa activitat amorosa. Va obtenir el títol de mestre en teologia i va viure altres amors més tempestuosos, un dels quals, amb l'anomenada Caldesa (de calda, és a dir, calenta), va tenir una clara descendència literària.

Obra

Corella denominava "poesies" també les obres en prosa. El vers i la prosa solen aparèixer barrejats a les seves narracions, conreant l'anomenada prosa poètica.

Classifiquem la seva obra en:

• Obra profana:
  • Obres en vers: Destaquen les dedicades a Caldesa i l'excel·lent Balada de la garsa i l'esmerla.
  • Obres en prosa: Novel·les sentimentals de tema clàssic i mitològic: Història de Leànder i Hero, Història de Jason i Medea i sobretot La tragèdia de Caldesa (que explica una història d'infidelitat).
• Obra religiosa.

Temes: Va fer servir la literatura amb intenció terapèutica. El tema central és l'amor i la vivència religiosa (predomina la remissió del pecador penedit).

• Profana: joventut.
• Religiosa: vellesa.

La Llengua als S.XVI, XVII i XVIII: Procés de Substitució Lingüística

Declivi del Català

El S.XV havia contemplat dos fets decisius que van influir poderosament en l'inici d'un procés de substitució lingüística: l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara, que va provocar la paulatina castellanització de l'aristocràcia cortesana, i la unió amb Castella a partir del casament de Ferran II d'Aragó amb Isabel de Castella. Un altre factor de castellanització va ser el paper de l'Església, que es va inclinar pel castellà a finals del S.XVI.

Al S.XV, només una minoria selecta, com els intel·lectuals o aristòcrates, coneixien també el castellà, mentre que el poble, en general, només coneixia el català. Es vivia una situació de diglòssia (desigualtat social entre dues llengües a favor del castellà) sense bilingüisme.

Pel que fa a la literatura, el català es va especialitzar en els gèneres populars i populistes, mentre que el castellà es va dirigir als gèneres cultes, i es va produir una situació de bilingüisme diglòssic. Diglòssia: És l'ús de dues llengües diferents; una per als àmbits formals (castellà) i l'altra per als informals (català).

Decrets de Nova Planta i Conseqüències

La tasca de la Cancelleria Reial es va diluir, la qual cosa va comportar la progressiva dialectalització de la llengua i la sensació de parlar idiomes diferents.

El punt culminant d'aquesta situació es produeix amb la prohibició de la llengua arran dels decrets de Nova Planta promulgats per Felip V amb l'objectiu d'imposar la unificació cultural i lingüística, a la vegada que implantar el centralisme administratiu. El català es va prohibir a l'ensenyament, la justícia, l'administració...

Menorca, en mans dels anglesos a partir del Tractat d'Utrecht (1713) i durant bona part del S.XVIII, va viure un moviment cultural notable a través del qual hi van penetrar les idees de la Il·lustració. El català va continuar sent la llengua de l'escola i de l'administració i es va crear la Societat Maonesa de Cultura.

La Catalunya Nord, en mans dels francesos des del Tractat dels Pirineus (1659), després que Lluís XIV el 1700 prohibís el català en els documents públics, va patir un intens procés de substitució lingüística del català pel francès.

La Il·lustració i la Recuperació

El S.XVIII va ser l'època de la Il·lustració i de l'inici de la recuperació econòmica de la burgesia, que va tornar a invertir en cultura. L'esperit dels il·lustrats i l'afany d'erudició van impulsar la creació d'acadèmies, diccionaris, gramàtiques i enciclopèdies, el coneixement de la nostra història i els estudis sobre la llengua, la gramàtica...

Les apologies en defensa de la llengua són l'inici de la recuperació i un avanç de la Renaixença.

El Concepte de Decadència

La literatura culta va decréixer en quantitat, qualitat i originalitat. Cal aclarir que aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura de caràcter popular ni l'ús de la llengua, que va seguir sent oficial fins al S.XVIII.

La Decadència (S.XVI, XVII i XVIII)

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, els Països Catalans no van participar d'una manera notable al costat de les altres cultures europees com ho havien fet fins al S.XV. La literatura culta en català va disminuir sensiblement tant en quantitat com en qualitat, i fins al S.XIX no hi va haver signes evidents de recuperació.

Diccionaris i Definicions

Tipus de Diccionaris

Els diccionaris poden ser molt variats. N'hi ha de generals (que descriuen el significat de les paraules), bilingües, etimològics (que expliquen l'origen dels mots), ortogràfics (que aclareixen dubtes d'escriptura), de vulgarismes i barbarismes (que recopilen errades gramaticals i lèxiques), de sinònims i antònims, enciclopèdics (que recullen la terminologia de les diverses matèries), de termes filològics, biogràfics, de teologia, de filosofia...

Definicions

• Analogia: Semblança entre elements reals i imaginaris. Permet designar amb una paraula molts objectes de la realitat.
• Locucions: Conjunt de paraules amb un sol significat.
• Derivació: Procediment per a la formació de paraules que consisteix a afegir un sufix o un prefix a una altra paraula o radical.
• Composició: Procediment per a la formació de paraules que consisteix en la unió de dos o més mots que creen un nou significat.
• Parasíntesi: Forma especial de derivació de paraules que consisteix a afegir a un mateix mot un prefix i un sufix alhora.
• Polisèmia: Quan un significant es correspon amb diversos significats.