Literatura valenciana: Segles XV-XIX, Autors i Context Històric

Literatura: La llengua del segle XV al segle XIX

El segle XV va ser el període de màxima esplendor de la nostra literatura; però també s’hi inicia la gradual castellanització de la cort i de l’aristocràcia. Una de les causes fou el Compromís de Casp, gràcies al qual Ferran d’Antequera fou elegit successor de Martí l’Humà. Açò comportà l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara en la Corona d’Aragó, i que el castellà, llengua de la família reial, anara desplaçant el valencià, si més no en el terreny literari.

Als segles XVI, XVII i XVIII, període de la Decadència, es produí un buit en la producció literària culta en la nostra llengua a causa de la Guerra de les Germanies que enfronta l’aristocràcia terratinent amb els llauradors i els burgesos. Es va accelerar el procés de substitució lingüística, l’aristocràcia va assumir més el castellà com a llengua pròpia.

Tot això, juntament amb l'auge de la literatura castellana del Siglo de Oro, provocà que els nostres escriptors imitaren tant les formes literàries com la llengua de la cort central i ens abocà a una situació clarament de diglòssia: la literatura culta s’escriu cada vegada més en castellà, la llengua de més prestigi, mentre que la literatura en la nostra llengua queda circumscrita a l’àmbit popular.

El segle XVIII començà amb la mort sense descendència de Carles II, l’últim monarca espanyol de la dinastia dels Àustria, i amb una Guerra de Successió a la corona de males conseqüències per a la nostra terra. Les classes populars valencianes, els maulets, prengueren partit per l’arxiduc d’Àustria, Carles d’Habsburg; les classes privilegiades, els botiflers, s’aliaren amb Felip d’Anjou, un Borbó nét del rei de França.

El 25 d’abril de 1707 les tropes borbòniques derrotaren els valencians a la batalla d’Almansa. Felip V promulgà els decrets de Nova Planta, que significaren l’abolició de les nostres institucions i la prohibició d’utilitzar el valencià, que fins aleshores era oficial.

No va ser fins al segle XIX que els escriptors i els erudits de la Renaixença es preocuparen per recuperar la llengua, la història i també per elaborar diccionaris, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge i l’ús de la llengua literària.

Jaume Roig

Un dels autors més representatius de la nostra literatura d’aquest període és el metge Jaume Roig (València, 1402-1478). Refugiat a Callosa d’En Sarrià, fugint d’una pesta declarada a València, Roig va escriure la seua obra cabdal, L’Espill o Llibre de les dones per entreteniment. L’Espill és una història cruel contra les dones, que no és de cap manera autobiogràfica, i està escrita en versos tetrasíl·labs.

Isabel de Villena

Potser com a resposta de l’atac a les dones que va fer Jaume Roig, Isabel de Villena (1430-1490), que va ser abadessa de les monges clarisses del convent de la Trinitat de València, va escriure una defensa de les dones en Vita Christi.

Roís de Corella

Vida

Roís de Corella (Gandia, 1433 o 1443-1497) va ser mestre de teologia. Pel que fa al seu estil, Corella es troba en la cruïlla entre la cultura medieval i el Renaixement. En la seua obra poètica cal destacar la incorporació d’elements autobiogràfics i sentimentals. Hi abunden les metàfores, les hipèrboles i les al·lusions de caire mitològic o cristià. Pel que fa a la seua prosa, pertany al corrent denominat valenciana prosa, que va ser una manera d’escriure conreada per alguns autors valencians de l’època i que es caracteritza per l’estil llatinitzant, complex, elegant, filigranat i sumptuós.

Obra

Obres amoroses

Caldria fer esment de la Tragèdia de Caldesa escrita en prosa, però amb algun fragment en vers. Narra l’engany amorós al qual una dama sotmet el seu amant.

Obres religioses

La majoria adreçades a la Mare de Déu. Cal esmentar Vida de la gloriosa santa Anna, Història de la gloriosa santa Magdalena, Història de Josep.

Textos de circumstàncies

Són obres que en alguns casos Corella va escriure per compromís. Podríem esmentar El triomf de les dones, escrita en prosa, fa un parlament en defensa de les dones.

Obres mitològiques

Aquest conjunt d’obres estan molt influenciades per Ovidi i per Boccaccio i la seua temàtica se centra en temes amorosos amb un desenllaç tràgic. El raonament de Telamó i Ulisses, Plany de la reina Hècuba i Leandre i Hero.