Literatura Valenciana del Segle XX: Estellés, Fuster i Sirera

Vicent Andrés Estellés: Poeta Contemporani Valencià

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià. El seu caràcter renovador radica en la recerca de la singularitat poètica, que trenca amb els cànons establerts.

Característiques de la Poesia d'Estellés

• Llenguatge poètic: Elaborat i vàlid artísticament, però alhora arrelat en la parla quotidiana del poble. De vegades, aquesta expressió replega un registre col·loquial.
• Comparacions: Empra comparacions amb clar sabor arcaic i d’influència ausiasmarquiana.
• Adjectivació: Peculiar, ja que d’una banda utilitza la qualificació doble, anteposada i postposada al substantiu.
• Repetició: És habitual la repetició de mots i sintagmes.
• Tipologia de poemes: Destaquen els anomenats poemes confessió i els poemes diàleg.

Temàtiques Centrals

• Tractament de l'amor: Particularment innovador i insòlit, s’aparta de la retòrica amorosa tradicional. El cos de la dona és font de metàfores i la sexualitat sovint s’expressa de manera molt directa, amb l’ús del registre col·loquial.
• Compromís cívic: V.A.E. es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble, esdevenint un cronista de la València de postguerra, de la fam i la repressió, però també de l’esperança en un redreçament personal i col·lectiu.

Obra Destacada

Entre la seua obra, podem destacar: Llibre de meravelles.

Joan Fuster: Intel·lectual i Assagista Clau del Segle XX

Joan Fuster ha combinat el periodisme amb la publicació de llibres d’assaig. És, sens dubte, l’intel·lectual i l’assagista més important i modern de la nostra literatura del segle XX, compromès amb el seu país i la seua valencianitat de finals del segle XX.

Classificació de l'Obra de Fuster

La seua obra es pot classificar en tres blocs principals:

• Obres de temàtica humanística: En aquest terreny, li interessa qualsevol aspecte de la vida actual, des de l’art modern fins a la condició humana o moral.
• Obres de crítica i història literàries: Destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals o la literatura del segle XX.
• Obres de caràcter cívic, social i polític: Són les més polèmiques i influents. L’obra més coneguda de Fuster és Nosaltres, els valencians, una reflexió densa i profunda sobre el passat i el present dels valencians.

L'Estil Fusterià: Recursos Literaris

Entre els recursos que caracteritzen la seua prosa, esmentem:

• Caràcter dialogat: Amb freqüents preguntes i interpel·lacions al lector.
• Ús de l’humor i la ironia.
• Tendència a la concisió.
• Ús de les cometes: Per a ressaltar paraules.

Repercussió de Joan Fuster i "Nosaltres, els valencians"

La repercussió de Fuster com a intel·lectual compromès, i en particular de la seua obra Nosaltres, els valencians des que es va publicar, ha estat profunda en la societat valenciana:

• Àmbit universitari: El llibre fou un catalitzador sobre joves universitaris i també alguns professors.
• Intel·lectuals i promotors culturals: També influí sobre un nombrós grup d’intel·lectuals i promotors culturals que es plantejaren la creació d’una infraestructura cultural.
• Formació política: En bona part, l’obra de Fuster va inspirar la formació de partits polítics “nacionalistes”.

Rodolf Sirera: Dramaturg i Guionista de Referència

Rodolf Sirera és un autor prolífic. La seua obra més editada i traduïda ha estat El Verí del Teatre (1978), que li va possibilitar accedir a l’escena espanyola i internacional. La seua tasca li ha valgut nombrosos premis, inclosos els Premis MAX.

Dedicació a la Televisió

Interessat per la televisió, cal destacar la seua creixent dedicació com a guionista, sobretot a partir de 1995 i principalment de telesèries. El gran èxit d’Amar en tiempos revueltos, que va crear juntament amb Josep Maria Benet i Jornet, supera tots els anteriors i en l’actualitat adopta el títol d’Amar es para siempre. La sèrie ha estat multipremiada internacionalment.

Característiques i Etapes de l'Obra de Sirera

En el teatre de Rodolf Sirera, es poden distingir diverses etapes:

• Primera etapa: Caracteritzada per un fort compromís amb la llengua i la història dels valencians.
• Segona etapa (c. 1977-1978): S'inicia desvinculada dels grups de teatre on havia estat i resulta més variada, amb un clar interès per treballar amb formes, subgèneres i models textuals de procedència diversa. Una mostra d’aquest fet és El verí del teatre.
• Tercera etapa (c. 1990): Comença quan Sirera emprengué treballs com a guionista. En aquesta etapa, les seues obres tindran un un caràcter més experimental i personal, a més de plantejar la incorporació d’elements procedents d’altres llenguatges com ara el cinema i la ràdio. Destaquem-ne La caverna.

Característiques de la Novel·la Moderna i Burgesa

• Estructura: Tenen una estructura formal i temàtica més travada.
• Versemblança: És la principal característica. L’aparició de la narrativa burgesa, que amb el seu realisme qüestiona l’ideal cavalleresc, fa que aquestes novel·les abandonin la fantasia.
• Localització de l'acció: Es localitza en temps propers a l’època de l’escriptura i reflecteixen l’ambient social, costums, llengua, etc., del moment. A voltes hi apareixen, dins el relat de ficció, personatges amb existència històrica constatable.
• Espais geogràfics: Són reals, concrets i coneguts: Europa i la Mediterrània.
• Herois: No són sobrehumans, sinó que vencen per la seua força, valor i astúcia. La seua psicologia és evolutiva i de vegades contradictòria, està més treballada i és més creïble.
• Ideals dels protagonistes: Conjuguen unes aspiracions aristocràtiques amb altres pròpies de la burgesia.
• L'amor: Que era un element secundari i convencional, és ara molt més realista i arriba a ser el centre de la trama novel·lesca.