Literatura Valenciana del Segle XV: Roig, Corella i Influències Europees

Jaume Roig i L'Espill

Jaume Roig fou un metge valencià. Es refugià a Callosa d'en Sarrià, on començà la redacció de L'Espill o Llibre de les Dones.

Estructura i Temàtica de L'Espill

Perifaci: Advertència als Homes

L'autor anuncia que vol aconsellar els homes perquè desconfiïn de les dones.

Llibre Primer: "De sa Joventut"

El protagonista narra en primera persona les seves aventures des que mor son pare, és expulsat de sa casa per sa mare i ha de lluitar per guanyar-se la vida.

Llibre Segon: "De Quant Fon Casat"

Explica els fracassos sentimentals del protagonista.

Llibre Tercer: "De la Lliçó de Salomó"

Pretén tornar a casar-se, però apareix Salomó, que fa una llarga crítica a les dones.

Llibre Quart: "D'enviudar"

Decideix dedicar-se a la vida contemplativa dedicada a Déu.

La misogínia tenia arrels religioses antigues. Els versos apariats de quatre síl·labes, denominats comediats, eren tirallongues. El llenguatge és popular i molt ric, amb expressions col·loquials.

Joan Roís de Corella: Poeta i Teòleg

Joan Roís de Corella fou un aristòcrata i mestre en teologia, amb una extensa i variada obra literària. Com a poeta, és autor de:

• Poesia variada, geogràfica i religiosa.
• Poesia circumstancial.
• Obres poètiques amoroses de to sincer i personal, amb elements autobiogràfics.

Cal destacar-hi obres com la Tragèdia de Caldesa i la Balada de la Garsa i l'Esmerla, que introdueixen el tòpic de la mort per amor. Els seus versos cultes i musicals mostren la seva formació llatina i humanista, amb un estil clàssic. Escriu en decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba.

Corrents Estètics Europeus i el Renaixement

En el segle XV s'esdevenen un seguit de canvis socials i polítics que conclouen l'Edat Mitjana i enceten una nova visió del món que transforma les idees estètiques, religioses i polítiques europees. La visió humanista començava a desplaçar la concepció teocèntrica de la vida que havia dominat l'Edat Mitjana.

El Renaixement i l'Amor Cortès

El Renaixement es gestà a Itàlia durant el segle XIV i assolí la seva màxima esplendor en els segles XV i XVI. Després de la decadència de la cort de Sicília, els escriptors florentins, entre ells Dante, assumiren aquesta tradició literària, que ja havia suprimit molts dels tòpics poètics de l'amor cortès. Tanmateix, el tema de l'amor impossible tingué continuïtat, però era la voluntat de la dama la que s'oposava a les pretensions del poeta. Es tracta d'un amor abstracte i conceptual en què es reflexiona sobre el sentiment amorós i el dolor que provoca.

El Dolce Stil Novo i Dante Alighieri

El terme Dolce Stil Novo el va encunyar Dante en la seva obra, la Divina Comèdia. Per a ell, l'amor és nou en un sentit de renovació que esdevé una conversió religiosa, i la seva estimada Beatrice es transforma en una figura metafísica i teològica, una "donna angelicata".

Petrarca: L'Humanista del Trecento

Petrarca fou l'humanista més rellevant del Trecento italià, i la seva poesia esdevingué model literari arreu d'Europa a partir del segle XVI. Escrigué tant en llatí clàssic com en romanç italià. Laura ja no és la dona angelical de Dante, sinó una dona menys idealitzada.