Literatura Valenciana del Segle XV: Misogínia, Jaume Roig i Isabel de Villena

Misogínia en la Literatura Medieval Valenciana

La misogínia, un tema recurrent en la literatura, té antecedents profunds com el pecat d'Adam i Eva a la Bíblia o les obres de Bernat Metge.

Jaume Roig i L'Espill o Llibre de les Dones

Jaume Roig, un metge valencià, es va refugiar a Callosa fugint de la pesta de València, on va començar la redacció de la seva única obra: L'Espill o Llibre de les Dones.

Estructura de L'Espill:

• Prefaci: Anuncia la seva intenció d'aconsellar els homes perquè desconfiïn de les dones i dedica l'obra al seu nebot Baltasar Bou.
• Llibre primer: De sa joventut: El protagonista narra en primera persona les seves aventures des que mor el seu pare, és expulsat de casa per la seva mare i ha de lluitar per guanyar-se la vida. S'enriqueix i torna a València per casar-se i viure com un burgès.
• Llibre segon: Explica els fracassos del protagonista, que sempre s'atribueixen a la maldat de les dones.
• Llibre tercer: Tot i la desesperació de no poder trobar una bona dona, encara pretén tornar-se a casar, però se li apareix Salomó, que fa una llarga crítica a les dones.
• Llibre quart: Decideix dedicar-se a la vida contemplativa i dur una existència retirada a València, dedicada a Déu.

Dues dones es salven de la crítica generalitzada: la Verge Maria i la dona de l'autor.

A L'Espill hi ha una crítica a la societat de l'època amb un realisme satíric que mostra els costums, la vida urbana i les diversions del segle XV. La narració es presenta en versos apariats de quatre síl·labes, amb un llenguatge popular i molt ric, on abunden les expressions col·loquials.

Isabel de Villena i la Vita Christi

Isabel de Villena va néixer a València, filla d'Enric de Villena i acollida per Maria de Castella. Fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València. Dona culta, és autora d'una única obra, la Vita Christi, escrita per a la instrucció de les monges.

La Vita Christi relata la vida de Jesucrist amb el paper principal de la Mare de Déu, donant un gran protagonisme a les dones que envoltaren la vida de Jesús. Conté només aquells passatges de l'Evangeli en què hi ha dones i apareixen com a virtuoses, amables i piadoses.

Aquesta obra és una rèplica al corrent literari misogin que atacava les dones a conseqüència del seu paper marginal en la societat, i que s'havia nodrit dels sermons religiosos que atribuïen a les dones tota mena de pecats.

L'estil és natural i senzill, allunyat de la "valenciana prosa" (un estil culte i retòric que empra llatinismes i la sintaxi segueix l'ordre del llatí). Descriu detalladament escenes quotidianes amb molta afectivitat, amb abundants diminutius i expressions afectuoses adreçades als infants.

Obres del Corrent Satíric Valencià

Altres obres destacades del corrent satíric valencià inclouen:

• El procés de les olives
• Somni de Joan Joan
• Escacs d'amor
• La brama dels llauradors de l'horta de València contra lo venerable Mossén Fenollar
• Col·loqui de dames