Literatura Valenciana del Segle XV: Autors, Obres i Context

Jordi de Sant Jordi (s. XV)

Cavaller valencià de la cort d'Alfons el Magnànim. Va participar en expedicions a Sardenya i Còrsega. Empresonat a Nàpols, hi va escriure el seu poema més conegut, Presoner, una súplica al rei per a ser alliberat. La seva obra, influïda pels trobadors, utilitza provençalismes i aborda temes com la separació amorosa i el debat entre contraris.

Ausiàs March

Considerat el gran renovador de la poesia medieval valenciana per dues raons principals:

• Innovacions en el tractament de la dona, atorgant-li qualitats i sentiments més humans.
• Abandonament del provençal per escriure íntegrament en valencià.

Obra: Cant d'amor, un debat que demana ajuda divina. Destaca per la temàtica amorosa, el debat entre l'amor espiritual i carnal, i les reflexions filosòfiques. Concepció realista de l'estimada, amb virtuts i defectes, amagant els seus noms amb senyals poètics (Llir entre cards, Plena de seny...). Mètrica: cobles amb una tornada final.

Curial e Güelfa (s. XV)

Obra anònima que narra l'ascens social d'un jove humil, Curial, al servei del marquès de Montferrant. Gràcies a l'amor de Güelfa, germana del marquès, guanyarà prestigi en tornejos i viurà aventures. Origen humil.

Jaume Roig (s. XV)

Obra: Espill o llibre de les dones, obra satírica dividida en quatre parts, emmarcada en la tradició misògina medieval:

• De sa joventut
• De quan fou casat
• De la lliçó de Salomó
• D'enviudar

Estil: versos de quatre síl·labes rimats (noves rimades). Llengua i èxit: tècnica misògina medieval.

La Valenciana Prosa

València al segle XV va ser l'epicentre d'un regne esplendorós. La "Valenciana Prosa" és una denominació associada a l'estil de Corella: sintaxi llatinitzada, lèxic culte, referències mitològiques i bíbliques, i ús de figures retòriques.

Les Quatre Grans Cròniques (s. XIII-XIV)

Cròniques principals que narren fets històrics de la Corona d'Aragó, amb una visió parcial i components ideològics. Intenció: exaltació de la monarquia, justificació d'un relat, exemple de reis, cohesió. Trets: fets viscuts, providencials i heroics presentats com a reals.

Joan Roís de Corella (s. XV)

Autor d'obres religioses i profanes, en prosa i vers. Temàtica religiosa: Història de Josep, obra narrativa amb referències bíbliques. Temàtica profana: Tragèdia de Caldesa, obra narrativa amb versos intercalats on Corella es presenta com a víctima d'infidelitat. La balada de la garsa i l'esmerla, diàleg amorós entre dos ocells. Estil: prosa elegant amb sintaxi llatinitzant, assimilant el gust humanista i renovador.

Sor Isabel de Villena (s. XV)

Va ingressar al convent de la Trinitat als 15 anys. Obra: Vita Christi (no publicada en vida), que destaca per vertebrar l'obra a partir d'episodis referits a les dones de la vida de Jesucrist.

Obra de Ramon Llull

• Llibre de l'orde de cavalleria: llibre didàctic sobre l'espiritualitat del cavaller.
• Llibre de Blanquerna: novel·la sobre la vida de Blanquerna, un cristià perfecte.
• Llibre de meravelles: sobre l'existència de Déu i el seu paper al món.
• El cant de Ramon: poema narratiu en primera persona.

Novel·la de Cavalleries

Caracteritzada per narrar les aventures d'un heroi ideal amb trama fantàstica i elements meravellosos. En canvi, les novel·les de cavallers valencianes (Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa) presenten un heroi amb virtuts i defectes, argument versemblant i llocs identificables.

La Lírica del Segle XV

El segle XV és el Segle d'Or valencià, amb autors destacats gràcies a l'esplendor polític i econòmic de València, convertida en un important port de la Corona d'Aragó i d'Europa. La bonança econòmica es tradueix en una efervescència cultural i intel·lectual.

Tirant lo Blanc (s. XV)

Autor: Joanot Martorell. Obra escrita entre 1460 i 1464, publicada el 1490 per Martí Joan de Galba. Considerada la millor novel·la de la literatura valenciana i un referent universal. Argument: combina aventures militars, cavalleresques, amoroses i cortesanes. L'heroi és un gran cavaller amb defectes que mor de forma imprevista. Qualificada com a "novel·la total" per la combinació d'aventures, amor, erotisme, guerra i humor.

Estructura de l'obra

L'obra es divideix en cinc parts:

• Anglaterra
• Illes de Sicília i Rodes
• Constantinoble: Tirant és enviat per alliberar la ciutat del setge turc. S'enamora de la princesa Carmesina.
• Nord d'Àfrica
• Tornada a l'Imperi grec: es casa amb Carmesina, contreu una pulmonia i mor. Carmesina també mor.

Nuclis temàtics: històric i cavalleresc.