Literatura Universal i Gramàtica: Èpoques Clau i L'Adjectiu

Visió General de la Literatura per Èpoques

L'Edat Antiga (Prehistòria - s. V dC)

L'Edat Antiga comprèn des dels temps prehistòrics fins a la caiguda de l'Imperi Romà al segle V dC.

El Pantxatantra és el recull de contes més famós i antic de la literatura índia. És un conjunt de contes breus, compost entre els segles I i IV de la nostra era, dirigits a l'educació d'un príncep, que adoctrina sobre els valors humans.

La Bíblia és un conjunt de llibres sagrats per a les religions jueva i cristiana. Els cristians divideixen la Bíblia en dues parts: l'Antic Testament i el Nou Testament.

L'Odissea és un poema narratiu atribuït a Homer. Narra les aventures que viu Ulisses, un dels herois que havien assetjat Troia.

L'Edat Mitjana

Ramon Llull és l'escriptor català més important de l'època. Va escriure una gran obra on tracta diverses branques del saber: filosofia, medicina, física, etc. Va ser el primer escriptor europeu que va escriure en una llengua romànica.

Les Mil i Una Nits és el recull de contes més important de la literatura àrab. Està format per relats orals que procedeixen d'una extensa geografia. El rei ordena que li sigui lliurada una donzella cada nit i la fa matar l'endemà. Però Xahrazad aconsegueix salvar la vida durant tres anys explicant-li cada nit una història que deixa a mig acabar.

L'Edat Moderna

François Rabelais és un dels escriptors francesos més destacats del Renaixement. La seva obra narrativa més important és Gargantua i Pantagruel.

Jonathan Swift va ser un escriptor irlandès en llengua anglesa. A Els viatges de Gulliver, el protagonista aprofita el viatge per quatre països imaginaris per construir una sàtira del seu propi món.

L'Edat Contemporània

Destacats escriptors d'aquesta època són el francès Honoré de Balzac i el català Narcís Oller.

El Segle XX

Una escriptora destacada és la catalana Mercè Rodoreda, amb l'obra La plaça del Diamant.

Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya, va tractar a través de tota la seva obra els grans problemes del segle XX, com es reflecteix a la seva obra La metamorfosi.

L'Adjectiu: Anàlisi Gramatical

Definició de l'Adjectiu

L'adjectiu és una classe gramatical que qualifica el nom, indicant-ne les qualitats, propietats o característiques.

Aspectes Morfològics

Morfològicament, l'adjectiu és una categoria flexiva formada per un lexema al qual s'adjunten morfemes de gènere i nombre, que expressen la diferència entre masculí i femení. Exemples: estiu càlid, estació càlida.

Aspectes Sintàctics Generals

Sintàcticament, l'adjectiu té dues funcions principals: pot ser complement del nom (per exemple, mans endurides) o complement del verb (per exemple, el noi està trist).

Aspectes Lèxics: Formació d'Adjectius

Lèxicament, es formen adjectius adjuntant morfemes derivatius a lexemes de diferent naturalesa:

• A partir de noms. Exemple: avariciós.
• A partir d'adjectius. Exemple: negrenc.
• A partir de verbs. Exemple: caçador.

El Sintagma Adjectival

Elements Constitutius

Els elements que configuren el sintagma adjectival són:

• El nucli, que és un adjectiu.
• Els modificadors, que poden ser adverbis que intensifiquen o matisen l'adjectiu (per exemple, molt alt).
• Els complements de l'adjectiu (CAdj), que poden ser un sintagma preposicional (per exemple, content de la notícia) o una oració subordinada (per exemple, desitjós que arribés).

Funcions del Sintagma Adjectival

Les funcions específiques que pot exercir el sintagma adjectival són:

• Complement del Nom (CN): Són aquells sintagmes o paraules que modifiquen el significat del nom al qual acompanyen. Exemple: un llibre interessant.
• Atribut: És una funció tradicional de la sintaxi. Acompanya els verbs copulatius (com ser, estar, semblar) i es refereix al subjecte de la frase. Exemple: La noia és alta.
• Complement Predicatiu (CPred): Complementa un verb no copulatiu i, alhora, el subjecte o el complement directe. Exemple: Els nens van arribar cansats.